JOSEP BRACONS I OLIACH
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT JOAN DESPÍ (ERC)
“La política d’habitatge de l’equip de govern expulsa el jovent del municipi”
Aposta pel lloguer social amb preus molt econòmics i denuncia que els edificis de protecció oficial es posin a la venda a preus excessius
Somnia passar de 4 a 8 regidors però admet que l’objectiu realista se situa al voltant dels 6 o 7
Cal regular la circulació perquè és caòtica i fer-hi un pla però encara no ens hi hem posat
Tots els baixos del barri de TV3 estan tancats, igual que a Les Begudes i volem donar-los vida
Enginyer al capdavant d’una empresa familiar, Josep Bracons i Oliach (1962) sempre ha tingut un fort arrelament tant a Sant Joan Despí com a ERC. El seu pare va ser empresonat per parlar en català i ell donava suport al partit des d’un segon pla. Fins que el Sant Jordi de 2018 li van proposar ser candidat i la sorpresa es va traduir en il·lusió. Casat amb dos fills, ha estat membre de la junta directiva de L’Ateneu, jugador i president del club d’handbol del municipi.
Quina valoració fa del primer any de mandat de Belén García? El fet que substituís Poveda va ser una estratègia per a les municipals?
És una estratègia típica dels socialistes: a mig mandat treuen el que hi ha i posen l’altre, l’alcaldessa té un tarannà diferent a l’Antonio Poveda però el ritme és el mateix, atès que porten 40 anys manant i això és el seu mas perquè tenen controlats tots els racons. Des de l’oposició ens sentim una mica apartats.
En destacaria algun aspecte positiu?
No, és un govern continuista, però vaig anar a escola amb ella i no m’importa trucar-la per dir-li el que sigui; la manera de fer política és la mateixa; sí que hi ha hagut un canvi i és l’aparició profunda a les xarxes socials, el butlletí de notícies és el ’book’ de la batllessa, que paguem tots i no en sabem el cost, es passa el dia amunt i avall amb el seu xofer a fer-se la foto que després trobem al butlletí i a les xarxes.
Sant Joan Despí ha tingut quatre batlles en 43 anys, tots socialistes i amb mandats llargs (llevat de l’etapa inicial de Carles Riba del PSUC, 23 anys d’Eduardo Alonso i 15 d’Antoni Poveda). Com s’ho explica?
Primer de tot, vull trencar una llança a favor del Carles Riba, a qui tinc molta estima; el senyor Alonso era el metge del poble i feia mitja jornada com a batlle i a darrere ja hi havia l’Antonio Poveda. Per què últimament el PSC treu majories absolutes, tot i que va a menys? Perquè no ho fa malament, saben com funciona tot, tenen la maquinària ben engreixada i les entitats abduïdes, és la mecànica socialista del Baix Llobregat. I ara amb els fons europeus estan fent una quantitat d’obres i fotografies impressionant: el poble fa goig, com a gestors han tingut 40 anys per aprendre’n.
Quins retrets principals faria a l’equip de govern?
Hi ha aspectes en els quals no estem gens d’acord, sobretot la política d’habitatge perquè estem tornant al totxo; mires Sant Joan Despí, Esplugues o Sant Feliu i hi trobes edificis de quinze metres d’alçada que han crescut en els últims anys. Fan parts d’habitatge social que en realitat són de protecció oficial i es posen a la venda per més de 200.000 euros i això expulsa el jovent del municipi. Nosaltres som partidaris del lloguer social amb preus econòmics.
ERC ha passat de 1.465 vots a les municipals de 2015 als 2.741 de les de 2019. Hi ha marge per a continuar creixent al 2023?
De 4 a 8 seria un èxit total però essent realistes el nostre objectiu s’ha de situar entre els 6-7 regidors perquè hem fet un molt bon treball, hem contactat amb gent de barris socialistes i d’allà podrem rascar molt més del que ho vam fer. Aquí un regidor són 700 vots.
El barri de Les Planes resulta un indicador de l’avenç d’ERC?
Fa uns mesos vam organitzar-hi un sopar i van anar-hi 200 persones, en canvi als anys 80 vaig fer-hi d’interventor i entre totes les taules vam treure un sol vot, és un avenç. Hi ha gent que es dirigeix a tu en castellà perquè són d’origen castellà però se senten catalans i molt identificats amb el republicanisme, hem d’anar a buscar-los.
En la investidura la batllessa parlava de focalitzar-se en el bicing, l’entorn del riu Llobregat i la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Ha complert?
No hi he vist novetats, sí existeixen força carrils bici però no hi ha una promoció de la bicicleta, ni circulació, ens falten anys per tenir aquesta cultura. El riu continua igual d’abandonat tot i que s’ha subscrit un conveni amb AMB per arreglar quatre camins. Quant a les plaques fotovoltaiques, hi ha un projecte de posar-les als edificis públics però tot és teoria.
En una entrevista al 2020 vostè explicava que els desafiaments d’aquesta legislatura que aviat s’acabarà eren la mobilitat i la lluita contra l’exclusió social. Què s’ha fet en aquest àmbit?
Pel que fa a mobilitat sí que s’han fet coses, per exemple es va avançar un any la zona de baixes emissions i vam estar-hi absolutament d’acord. Queden coses a fer, com ara regular la circulació perquè a Sant Joan Despí és caòtica; cal fer-hi un pla però no ens hi hem posat. En exclusió social es fan coses discretament i així ha de ser però encara n’hi ha d’altres pendents com ara els pisos socials.
Fa dos anys també deia que des d’ERC estarien atents als canvis urbanístics que el govern municipal proposés, especialment en relació al canvi d’usos del P.I. Fontsanta i a la zona de la Gallina Blanca. En quin estat es troben?
Gallina Blanca ha estat un fracàs, nosaltres teníem clar que s’havia de requalificar i no es podia quedar com estava perquè hauria estat un cau de porqueria... Però al final hi vam votar en contra perquè el model que ens proposaven, que és el que s’ha aprovat, no és el nostre: una part d’oficines i una part d’habitatges, vendran habitatges de protecció oficial i els preus s’enfilaran més enllà dels 200.000; nosaltres volíem gastar-nos-hi diners i que tinguessin uns lloguers econòmics.
Els altres dos reptes que apuntava al 2020 eren una política fiscal justa i la transparència i la participació ciutadana. S’hi ha millorat?
La política fiscal simplement es va renovant i quant a la transparència i participació ciutadana, continua sent totalment obscura; els darrers pressupostos sí es van obrir a la participació ciutadana amb unes votacions però se’n va fer poca difusió i la gent del carrer no se’n va ni assabentar. Respecte la transparència, vaig preguntar en un Ple i per escrit quant costa el butlletí i encara no ho sé però han estat capaços de fer un informe al cèntim de la FiraDespí incloent la mà d’obra dels peons de l’ajuntament.
En aquest mandat s’ha pogut definir el model de ciutat que volien, tant pel que fa a nombre d’habitants com als futurs equipaments i a la xarxa de transport públic?
Del model de ciutat fèiem una broma que el 2025 seríem 50.000 habitants, no sé si hi arribarem però estem creixent. El problema és que Sant Joan Despí té poc terreny: o ho fem tirant amunt o no sé com ho farem; de fet ho estem fent cap amunt perquè si mires l’eix de l’Avinguda Barcelona pujant a mà esquerra estan fent edificis de quinze plantes i després hi ha el sector de Les Begudes, on fa tres o quatre anys la gent hi anava en bicicleta i ara està ple de pisos. Hi ha mancances i no totes són culpa de l’ajuntament, per exemple l’ambulatori està carregadíssim de gent i potser hem de pressionar la Generalitat perquè ho resolgui. També cal fer-hi algun centre cívic, hi ha un problema seriós al barri de TV3 i és que tots els baixos estan tancats, no hi ha botigues... és un barri que no és barri igual que Les Begudes.
TV3 i l’hospital Moisès Broggi són dues grans infraestructures que dificulten la mobilitat...
Hi ha projectes faraònics de cobrir la B-23, tinc 60 anys i no sé si ho arribaré a veure però no depèn de l’ajuntament i quant al Moisès Broggi ha estat bo per al municipi, s’hi han fet zones verdes per als residents.
Quines propostes d’ERC s’han acabat recollint?
Hi ha coses que inicialment ens han negat i després s’han fet, com ara la jornada ’Let’s clean Europe’ de neteja de rius i boscos: vam proposar que Sant Joan s’hi adherís, ens van dir que no però l’any següent s’hi van sumar. També existeixen coses simbòliques com per exemple que Sant Joan Despí no tenia cap racó per als nadons no-nats i ara el tenim gràcies a una iniciativa d’ERC; en temes de pressupostos vam incidir en el fet que aquí hi ha una fossa comú de soldats republicans que no està ni marcada, encara no ho han fet i és senzill: per dignificar un espai no t’hi has de gastar 200.000 euros.
Què li sembla l’exposició ’Som passat, present i futur de Sant Joan Despí’? Hi heu participat?
De cap manera, no se’ns ha ni preguntat i ha estat molt electoral. Han muntat un vídeo i una gran maqueta, és bonica però falta que la gent que l’explica estigui més preparada, i al vídeo es dona veu a molt poca gent.
Per què és important obrir el centre de dia Els Cirerers per a la gent gran?
Això fa molt de mal perquè és la Generalitat qui no l’obre. Els Comuns van fer una proposta de resolució al Parlament perquès s’obrís i hi vam votar a favor, és una lluita que hem fet nostra des del grup municipal. Només Junts s’hi va abstenir i la conselleria era seva... La proposta s’ha aprovat però és vinculant entre cometes perquè tenen quatre mesos per executar-la; el centre està obert perquè la gent gran hi vagi a dinar o a fer una partida però al racó de centre de dia les butaques i llits d’hospital estan tapats per plàstics, cal treure’ls i dotar l’espai de personal.
Quins seran els eixos estratègics d’ERC a les municipals?
Som molt al carrer, parlem amb associacions i la gent ens coneix, seguirem insistint amb els temes que hem estat treballant sense sort: transparència, participació, habitatge, convertir en barri Les Begudes i TV3. Hem obert un espai de participació perquè tothom pugui aportar idees al programa electoral.
L’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belén García (PSC), ha declinat ser entrevistada en aquest format
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.