El primer casal del poble
L’actual seu del Parlament va ser escollida en poc temps enmig d’altres candidates
Demà es compleixen 90 anys de la primera sessió de la institució
L’octubre del 1932, l’aleshores conseller de Governació, Josep Tarradellas, rebia l’encàrrec de la Generalitat republicana, presidida per Francesc Macià, de trobar una seu adequada per habilitar-hi el primer Parlament de Catalunya des de la pèrdua de l’autogovern. Calia trobar, en poc temps, un edifici digne de la institució i que pogués donar cabuda a les sessions i els plens dels prop de 90 diputats escollits en les eleccions que es farien el 20 de novembre del mateix any.
En un informe, extret de l’arxiu personal de Tarradellas de Poblet, el mateix conseller de Governació recull els diversos suggeriments que la premsa del moment va anar publicant. Hi havia opinions per a tots els gustos. Entre les quals, tal com recorda Tarradellas, la del periodista de La República Carles Soldevila, que qualificava el saló de la Llotja de Mar d’“excessiu”, i descartava el Palau de Belles Arts (enderrocat el 1942, s’aixecava on després es construirien els jutjats), però veia adequat posar la seu al Palau de la Generalitat, on abans s’havia reunit la Mancomunitat, o a l’antic hospital de la Santa Creu.
Per la seva banda, Francesc d’A. Vendrell, a La Veu de Catalunya, lamentava la falta de grans palaus que donessin a Barcelona la condició de capital i assegurava que la millor decisió era construir un “edifici monumental” a Montjuïc.
I A. Monteys, a El Matí, s’afegia al debat assegurant que calia construir un nou edifici al parc de la Ciutadella i considerava adient que tot Catalunya, per mitjà d’una “aportació patriòtica”, cooperés en la seva construcció.
El parc de la Ciutadella
Després d’haver analitzat totes i cadascuna de les possibilitats, Tarradellas explica com es va descartar fer una nova construcció o trobar una instal·lació definitiva. Es va optar, doncs, pel que aleshores es va creure que seria una solució provisional i l’edifici escollit va ser l’antic arsenal militar del parc de la Ciutadella. El 1889, havia estat convertit en palau reial per l’Ajuntament de Barcelona. S’hi van obrir balcons i es va decorar tota la façana amb esgrafiats. Però la reina regent no en va acceptar la cessió. I, l’any 1900, la comissió municipal de Governació va decidir destinar-lo a Museu Municipal d’Art. S’hi van afegir dues ales laterals, construïdes, com en l’anterior ampliació, amb pedra de Montjuïc i rajola vermella. La restauració general del parc, l’any 1927, va aportar els jardins que presideix.
L’opció de la Ciutadella complia, segons Tarradellas, tots els requisits: “És un emplaçament digne i sumptuós”, deia el que després seria president de la Generalitat, que en destacava també la bona comunicació amb el Palau de la Generalitat, l’isolament i la facilitat d’estacionament de vehicles, i, sobretot, el “sentiment nacional” de la Ciutadella. L’actual parc s’eleva sobre la fortalesa aixecada per Felip V després del 1714, per assegurar-se el domini i repressió sobre la ciutat. Va ser enderrocada el 1869.
El 30 d’octubre del 1932 la Generalitat de Catalunya demana a l’Ajuntament de Barcelona la cessió de l’edifici. El trasllat del Museu Municipal d’Art a Montjuïc, que ja s’havia iniciat el 1931, no va estar exempt de crítiques, però Joaquim Folch i Torres, des de la Direcció General dels Museus d’Art, hi va donar l’aval.
Les obres de restauració i habilitació van començar el 24 d’octubre i van acabar el 6 de desembre, el mateix dia de la inauguració del Parlament. La cambra catalana iniciava les sessions en una seu que posteriorment seria objecte de moltes més adaptacions. De fet, el primer saló de sessions no tenia l’aspecte semicircular actual, ja que va ser impossible habilitar-lo a temps.
L’activitat de la seu de la Ciutadella es va allargar fins al 1938. I el Parlament de Catalunya, durant la Guerra Civil i el franquisme, va continuar exercint i existint com a tal des de l’exili. El president Josep Tarradellas va tornar a Catalunya l’any 1977.
