“Els fets de les vaquetes són l’episodi més greu de les últimes legislatures”

Quan dues formacions tenen un pacte, entenc que qui millor pot resoldre el dubte són elles. No sé si em pertoca a mi, però des de fora podem dir que almenys han mantingut una coherència en les votacions i no hem apreciat divergències importants.

Jo tinc la convicció que sí i, de fet, seria molt estrany que no fos així. Però almenys mai no ha transcendit en l’àmbit més públic.

Perquè no compartim ni l’estratègia ni la manera d’entendre la gestió del municipi que té el govern. Nosaltres hem defensat des del primer dia la municipalització de serveis. Entenem que alguns estan gestionats de manera molt incoherent i en el marc d’una política neoliberal que no compartim. Volem que la plantilla de l’Ajuntament augmenti perquè aquests serveis es puguin gestionar de manera directa, però el govern ara mateix no sembla que vagi en aquesta direcció.

Tenint en compte la manera com han dirigit el nostre municipi, entenc que no. Si aquesta línia és la que haurien pactat amb nosaltres, rotundament no, vaja. Ara bé, no veig per què no hauríem pogut pactar una línia en què ens sentíssim tots més còmodes. Nosaltres sempre hauríem fet prevaldre les nostres qüestions més importants i, sobretot, les municipalitzacions. ERC no s’hi tanca del tot, però amb Junts, que darrerament s’ha acostat al PDeCAT, sí que ho veiem més difícil.

Entenem que és una de les més senzilles de fer. En una societat en què l’educació és un dels pilars més importants, entenem que ha de ser sense cap empresa amb evident ànim de lucre pel mig. Les empreses no tenen raó de ser quan es tracta d’un servei com una escola bressol. I Els Gallarets seria un cas senzill de municipalitzar: ja tenim l’edifici, que és de titularitat municipal, i simplement caldria que la plantilla de treballadores que hi ha a l’escola passés a formar part de la de l’Ajuntament.

Ho defensem des d’abans de les eleccions i vam aconseguir que s’encarregués un estudi. Quan va arribar l’informe, va ser positiu, perquè entenia que la municipalització era viable econòmicament. Però l’equip de govern a última hora va decidir no fer-ne cas i nosaltres ho vam entomar de la manera més crítica possible. Vam entendre que no es donava suport polític a la nostra proposta (i no passa res, perquè per això som partits diferents), però també ho vam encaixar com una presa de pèl, perquè se’ns havien donat unes esperances que finalment no es van complir.

És la nostra primera vegada a l’Ajuntament. Mai havíem viscut una licitació des de dins i, de manera sistemàtica, hem vist que s’incrementen els preus pactats d’entrada. N’hem vist molts episodis en l’actuació a Cal Clarassó i han fet que s’hagi convertit en una obra paradoxal.

En campanya, ERC en va voler treure rèdit fins al punt que van obrir l’espai –que estava tancat al públic– per fer-s’hi la foto de campanya. I ens trobem que a hores d’ara encara no és hàbil i continua tancat al públic. La construcció s’ha dilatat molt en el temps, costa d’entendre i ens sembla que potser ha faltat estar-hi una mica més a sobre.

Les entitats i els clubs ho demanaven des de feia molts anys. Molts equips de bàsquet, handbol i futbol sala s’havien de desplaçar fins a pobles veïns per poder-se entrenar. Fins i tot n’hi havia que havien de fer-ho, en ple hivern, a la pista poliesportiva del costat, a l’aire lliure. Finalment, tot plegat ha tingut una resposta per part de l’equip de govern, però entenem que ha trigat massa a arribar i, a sobre, quan ha arribat, l’execució s’ha allargat molt. Probablement, s’hi podria haver fet front abans i de manera més àgil.

Nosaltres creiem que per una falta d’intel·ligència política de l’equip de govern. Ens sembla perfecte que sigui objecte de debat i seguiment. Però entenem que el govern va voler anar massa de pressa. Ho veiem com un mort que es volien treure de sobre aviat i, sobretot, fer-ho lluny de les eleccions perquè no ho poguessin pagar electoralment. I abans calia fer altres passos.

Oferir espais de debat. La CUP vam ser l’únic grup que va organitzar un debat previ a la consulta. I, de fet, fins i tot previ a fer pública la posició que vam adoptar com a formació. Sempre hem anat de bracet amb tots els grups de l’Ajuntament en aquest tema, però entenem que hi ha hagut precipitació en els moviments.

En part, potser sí. El que ha de quedar clar és que els defensors de les vaquetes no van acceptar el resultat de la primera consulta. I això són uns fets molt greus al nostre poble, perquè demostren de quina manera entenen alguns la democràcia. Hi veiem una falta de valors democràtics molt important i, a això, s’hi han d’afegir les persecucions que hi va haver per moments als carrers, amb escridassades al govern. Per mi, és un dels episodis més greus de les últimes legislatures.

Sí, perquè entenem que es va recollir un nombre important de signatures perquè fos així. Ells pensaven que la segona consulta es podia guanyar, malgrat que havien perdut la primera feia dos anys. I nosaltres vam acceptar tornar a votar per les firmes. Però el primer que havíem de fer és parlar-ne de cara, i no es va fer prou.

Crec que n’hem de fer una lectura com a poble. Entenc que la gent no ha aprovat segons quines conductes i, evidentment, no engloben totes les persones. Ens ha fet adonar que Santpedor és un poble molt heterogeni. Tothom viu en cercles diferents i no en tots es pensa de la mateixa manera. Hi ha moltes posicions diferents, i el tema de les vaquetes, com qualsevol tradició, aixeca passions.

Segurament. És un fracàs com a poble tot el que ha acabat passant. Són uns fets que ens han interpel·lat a tots, desagradables, i que no han agradat a ningú. Nosaltres, quan ens vam presentar, ho fèiem entusiasmats per fer processos participatius, per crear espais de debat tranquils i serens, no per trobar-nos amb això.

I algú pensava que aniria bé i tot, per calmar els ànims...

Ens va molestar que no es fessin plens i, com a oposició, en bloc, vam forçar l’equip de govern a fer-ne. Vam sospitar que s’estaven escudant en la pandèmia per no fer els plens.

Enteníem que calia treballar cap a polítiques més socials, tenint en compte que el que ha fet la pandèmia ha estat castigar les persones. Trobàvem a faltar mesures de caràcter econòmic cap a les persones.

Utilitzar el romanent que hi havia, i finalment es va fer.

A vegades. L’acord per tornar a fer plens durant la pandèmia n’és un exemple. Per moments, et trobes que et sents més a prop dels companys de l’oposició que dels de l’equip de govern, malgrat que a priori no hauria de ser així.

Si algú en surt reforçat serà ERC, que és la que té més pes dins el pacte. Des de la CUP, no estem contents, perquè no es resolen els problemes de la ciutadania com nosaltres pensem que s’hauria de fer. I creiem que molta gent pensa el mateix.

Creiem que hem fet la feina que s’esperava que féssim. Difícilment hauríem entrat en un govern. Però hem acostat a la gent el que passava en els plens, a través de vídeos a les xarxes. I ens ho han agraït, tant la gent que ens vota com la que no. La gent sempre havia viscut bastant al marge de la política municipal i nosaltres hem arribat a força gent amb una oposició més crítica del que és habitual al govern.