ERC i Junts rivalitzen en la reforma de la malversació
L’esmena de Rufián, beneïda pel PSOE, torna al Codi Penal del 2015 i diferencia si és lucre personal o no
Beneficia Junqueras i més líders
Nogueras vol la reversió total del canvi del PP de fa 7 anys
El guió d’una legislatura és sempre inescrutable, i el tram final del mandat de Pedro Sánchez viu ara una situació que cap bola de vidre hauria previst el dia de la investidura, el 7 de gener del 2020: ERC i Junts rivalitzant a cop d’esmena al Congrés per reformar el delicte de malversació al Codi Penal. Si bé era esperada l’esmena de Gabriel Rufián –perquè és la beneïda pel PSOE i la que ha de prosperar en comissió els dies 12 i 13 de desembre i més tard en el ple del dijous 15–, que vol recuperar el Codi Penal del 2015 previ a la reforma del PP i tornar a diferenciar si hi ha lucre personal (la corrupció de la Gürtel) o no (el cas d’Oriol Junqueras i la resta dels líders del procés) i en aquest cas rebaixar-hi les penes al límit de quatre anys de presó, els de Míriam Nogueras han registrat una esmena exigint la reversió completa del canvi legislatiu que Mariano Rajoy va fer ara fa set anys i eliminar la presó si no hi ha apropiació.
La derogació de la sedició promoguda pel PSOE i Podem –a instància d’ERC– va en paral·lel a la reescriptura de la malversació impulsada per ERC –al dictat del que Sánchez va dir a la premsa en una conversa informal en el 44è aniversari de la Constitució– i en temps rècord. El resultat és que el Codi Penal beneficiarà indultats com ara Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que tenen una condemna per malversació en concurs medial (no era un fi, sinó un mitjà per a la sedició) que els priva de ser electes o tenir càrrec públic. Amb el nou Codi Penal, Junqueras ja podria ser un actiu electoral el 2023. Qui viu amb por d’alterar la definició de corrupció és la vicepresidenta Yolanda Díaz. “Unides Podem té una posició pròpia i els dic amb rotunditat que no presentem esmenes que tinguin a veure amb la malversació”, se’n va desmarcar. I qui eleva el to és el baró socialista manxec Emiliano García-Page: “El que plantegen llinda amb la moralitat, volen un Codi Penal amb noms i cognoms.”
En la justificació de la seva esmena, Nogueras i Josep Pagès (Junts) alerten que la malversació, tal com la va plasmar el PP després de la consulta del 9-N del 2014, incorre en un bis in ídem o solapament que està prohibit pel dret i la jurisprudència europea, i, a més, crea un espai propici per a la ingerència dels jutges en política. Junts fa quatre esmenes al delicte de desordres públics i sobre llibertat d’expressió (injúries i enaltiment).
Frenesí parlamentari
El termini del registre d’esmenes parcials expira avui al Congrés i ara s’obre una tramitació de vertigen d’una única setmana que desafiarà totes les convencions: la ponència que debati i aprovi canvis a la proposició de llei del PSOE i Podem es reunirà el dilluns 12, el dictamen estarà llest dimarts i en el ple es votarà el dijous 15. Si a l’embranzida se li suma el pròleg de viure un debat d’admissió a tràmit iniciat el dijous 25 de novembre a dos quarts de deu de la nit i votat a la una de la matinada del divendres 26 i un ple extraordinari l’1 de desembre, a la Carrera de San Jerónimo no es recorda un frenesí com el d’aquest Codi Penal, el preu a ERC pel seu vot a favor del pressupost estatal del 2023.