“Ha estat un mandat perdut. A Igualada cal un canvi de manera urgent”

No en podem fer una valoració positiva en el sentit de resultats. Nosaltres plantejàvem el 2019 que la ciutat necessitava fer un pas endavant, modernitzar-se, una transformació. I arribem al final del mandat i òbviament aquesta transformació i aquest salt endavant no han existit. I des del nostre punt de vista no s’han afrontat els grans reptes que té la ciutat. Quan diem temes importants... havia de ser el mandat de la transformació urbanística i no ho ha estat, havia de ser el mandat del canvi de model en l’àmbit dels residus i no ho ha estat, havia de ser el mandat de la mirada endavant en l’àmbit de la mobilitat i estem igual. Havia de ser el mandat de l’arribada d’indústries i la veritat és que no ho ha estat... Ha estat un mandat perdut i, una vegada més, es confirma que Igualada necessita de manera urgent un canvi.

La nostra proposta és clara. S’ha de renovar el POUM i aquí dins hi ha d’haver una atenció específica per a l’àmbit del Rec. I això que dic ho deia el mateix Marc Castells fa vuit anys i fa dotze anys, després del fracàs del POUM del govern anterior. Va dir que el primer que faria és tornar a iniciar els treballs, perquè és una eina imprescindible per a la ciutat. És evident que no s’ha fet perquè no hi ha hagut voluntat política.

Fer allò que la gent que viu al Rec, la gent que treballa al Rec i la gent que coneix bé el Rec ens demana, que és que s’obrin els usos i que es pugui fer una evolució cap endavant. Generar la figura urbanística que permeti obrir aquests usos, és a dir, que s’hi pugui incloure l’ús d’habitatge, l’ús de restauració, terciari, de comerç... Òbviament, mantenint l’ús existent d’indústria.

És clar que en l’àmbit de l’habitatge el govern suspèn. Fins fa poc, el mateix Castells negava el problema de l’habitatge en ple. Ara finalment han reconegut que hi ha un problema. És veritat que s’han posat una mica les piles en l’àmbit de la rehabilitació. Però tot això va tard i en poca quantitat. Certes accions s’han fet, però la realitat és que el govern de Castells va entrar a l’Ajuntament amb uns pisos de lloguer accessible i marxarà del govern gairebé amb la mateixa quantitat. En un termini relativament mitjà, hi haurà nous pisos de lloguer assequible, però tots són pisos d’acord amb un agent extern que els fa. Està molt bé, però a una administració local se li ha de demanar també, davant d’una problemàtica com l’habitatge, que sigui capaç de mobilitzar recursos propis per donar-hi resposta. I això és el que no s’ha fet.

Nosaltres posem sobre la taula que, comparativament amb la resta de ciutats mitjanes, els impostos que es paguen a Igualada estan per sobre de la mitjana, però molt per sobre. Això són dades, no és que nosaltres ens ho inventem. El que també diem és que, amb uns impostos per sobre de la mitjana, hauríem de tenir uns serveis superiors i el que veiem és que l’Ajuntament presta els serveis de manera similar a les altres ciutats. Per tant, aquí hi ha una despesa corrent que l’Ajuntament d’Igualada té més alta i aquesta despesa es transforma en actes, en festes, en coses que tots coneixem a la ciutat i que costen diners. Nosaltres creiem que s’hauria d’aprimar perquè aquests impostos tan alts tinguin marge d’ajustament.

Molt qüestionada, tot i que no ens preocupa enormement, és la inversió en un biollac, que és un concepte de parc de ciutat que també ens hem inventat aquí. Per fer aquesta cosa que fa el govern, de fer veure que fa molt quan el que fa senzillament és un parc urbà, que jo no sé si és la millor de les inversions avui dia en vista de la necessitat que hi ha al municipi.

Ha quedat el sòl que ha quedat; jo no sé si tindrem resposta a les necessitats que es diu que hi ha sobre la taula. Aquí també sempre som en el mateix punt. Al final en aquest debat hi ha hagut poca transparència.

Som on érem, amb petites millores. És evident que hi ha hagut millores en l’àmbit dels busos directes, però també tenim la sensació que hi ha hagut un increment de la demanda amb la millora del servei i molta gent n’està quedant fora. Tenim un problema amb la comunicació cap a la resta del país. Si volem ser tractors d’oportunitats i captadors i generadors d’oportunitats, la gent també ha de poder venir en transport públic a Igualada. També posem sobre la taula les millores que necessita el carrilet i necessitem una aposta ferma per l’eix ferroviari transversal.

Jo crec que amb la seguretat no es pot fer politiqueta de baix nivell. Crec que, òbviament, Igualada té un problema de seguretat, com el té la resta del país. És a dir, aquí tenim un problema postpandèmia. Crec que l’administració ha de poder fer-hi front i l’administració local d’Igualada, també. Per tant, el que cal és fer poc soroll en l’àmbit polític en aquest tema i treballar per donar seguretat als ciutadans. El que ens sembla que no pot ser és negar una realitat que plantejaven les associacions de veïns. El que s’ha de fer és escoltar-les, com es va acabar fent, i intentar articular solucions. En aquest tema, si el govern necessita donar respostes, ens hi trobarà, però no ens trobarà en la crítica fàcil ni en el populisme.

Mà allargada, sí. Però mà allargada ferma. No hem donat suport a canvi de res. El problema és que el govern el que volia era suport a canvi de poca cosa, en el moment de la investidura i també al llarg del mandat. Els nostres intents d’acord en l’àmbit del pressupost eren intents d’acord en polítiques ambicioses, en l’àmbit de l’habitatge, de la planificació, de la transformació de la ciutat..., i és on sempre hem trobat la porta tancada. La seva visió d’Igualada és de continuïtat, d’anar fent, mentre que la nostra visió és de canvi, de transformació. I, més enllà d’això, en aquest mandat a Igualada hi ha hagut un pacte tàcit que ve d’institucions més enllà de l’àmbit de l’Ajuntament d’Igualada, el pacte de la Diputació i del Consell Comarcal entre Junts i el PSC, que acaba derivant en un suport tàcit a totes les polítiques de Castells per part dels socialistes.

Sí, jo vaig estar el 2015 amb Josep Maria Palau formant part de l’equip; després es va considerar que ho havia d’encapçalar jo i ho vaig fer amb molta il·lusió. Vam obtenir el millor resultat d’ERC a la ciutat. I ara jo continuo. El que fem és plantejar a la ciutadania una suma. Aquesta ciutat necessita un canvi, necessita fer un pas endavant perquè s’hi juga el futur; no ens podem permetre quatre anys més del mateix. Necessitem un canvi de manera urgent i ens sembla que aquest canvi ha de ser ERC. Com ho podem fer, això? Doncs sumant tot el que tenim. Llavors és quan jo dic a l’Alba: “Vine, sumem i fem-nos més forts per poder fer realitat aquest canvi.” És tan senzill com això. Es presentarà ella de cap de llista, però jo em mantindré a l’equip, de segon. Per tant, el que fem és sumar experiència de govern i sumar forces per fer realitat aquest canvi.

La suma sempre guanya. Alba Vergés ens aporta experiència de govern, capacitat i la possibilitat de tenir per primera vegada una alcaldessa. Ens aporta moltes coses que se’ns sumen a tot allò que ja teníem, per fer-nos més forts i intentar que aquest canvi sigui possible.

Des d’Esquerra no en fem gaire valoració, perquè tampoc no hi tenim gaire res a veure, per no dir res. Joan Mangues era militant d’Esquerra, però fa força temps que ja no ho és; per tant... Òbviament, respectant la presumpció d’innocència. Ja veurem com acaba tot plegat... La persona per la qual em demana no forma part del partit i, per tant, hi tinc molt poca cosa a dir. Pel que fa al perfil d’Igualada News, el mateix. Són activitats d’una persona que havia estat militant, com em podria fer preguntes sobre altres persones que havien estat militants al seu dia. Com a organització, no tenim gaire cosa a valorar en aquest sentit.