La guerra per la terra boliviana

El depar­ta­ment ori­en­tal de Santa Cruz té la con­cen­tració més gran de terra de tot Bolívia i els clams autonòmics de la seva elit adqui­rei­xen tota la seva dimensió quan s’inter­pre­ten com a opo­sició a la reforma agrària impul­sada pel govern d’Evo Mora­les. Basats en el clam popu­lar dels habi­tants de Santa Cruz, els esta­tuts autonòmics que demà se sot­me­tran a referèndum ator­guen a les auto­ri­tats depar­ta­men­tals, i sobre­tot al gover­na­dor, el con­trol total de la política de ter­res. Però per al govern cen­tral aquest punt és inac­cep­ta­ble.

L’Ins­ti­tut Naci­o­nal de Reforma Agrària (INRA) estima que al depar­ta­ment de Santa Cruz, el més extens de Bolívia, qua­tre famílies tenen 803.000 hectàrees, el 4% de tota la terra dis­tribuïda. La xifra puja a 1,4 mili­ons d’hectàrees si es comp­ten les 24 famílies més pode­ro­ses de Santa Cruz. “És evi­dent que la qüestió de la terra està al dar­rere dels reclams autonòmics. Entre els diri­gents de Santa Cruz hi ha per­so­nes amb més de 50.000 hectàrees de terra”, explica a l’AVUI el vice­mi­nis­tre de Ter­res de Bolívia, Ale­jan­dro Alma­raz.

Aquest fun­ci­o­nari té a càrrec seu la política de sane­ja­ment, que con­sis­teix a inves­ti­gar l’ori­gen dels títols de pro­pi­e­tat i, esporàdica­ment, expro­piar les ter­res il·legals en bene­fici de les comu­ni­tats indígenes. La seva última incursió a Camiri, a la província de Santa Cruz, va aca­bar amb violència perquè els rama­ders s’opo­sa­ven a la feina dels ins­pec­tors. Alma­raz va pro­me­tre que el sane­ja­ment con­ti­nuarà després del referèndum, “agradi o no als ter­ra­ti­nents”.

Un bé adqui­rit
“La dis­tri­bució agrària a Santa Cruz es va fer amb molt poca con­si­de­ració pels indígenes. La reforma de l’any 1953 ator­gava peti­tes dota­ci­ons als peons de les hisen­des, però a Santa Cruz els amics del poder van acon­se­guir dota­ci­ons immen­ses. Ara veuen aques­tes exten­si­ons com un bé adqui­rit i les volen pro­te­gir amb l’excusa de les auto­no­mies”, explica Xavier Albó, antropòleg jesuïta d’ori­gen català. Per Albó, la base del pro­blema és l’ori­gen frau­du­lent d’aques­tes grans exten­si­ons. La política de sane­ja­ment ofi­cial toca interes­sos pode­ro­sos que, a parer d’aquest ana­lista, “ense­nyen la cua” ama­gats rere l’esta­tut autonòmic.

A Santa Cruz, però, ente­nen que aquest argu­ment és “interes­sat”. “L’essència del pro­blema és la des­cen­tra­lit­zació i la moder­nit­zació de l’Estat. Les acu­sa­ci­ons ofi­ci­als cap a la reforma agrària ama­guen que el referèndum és un procés pro­fun­da­ment democràtic”, diu Roger Miguel Tuero, pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Boli­vi­ana de Ciències Polítiques de Santa Cruz. El pro­blema està en l’existència de petits grups que s’han apro­piat il·legal­ment de la terra i que avui “són el pre­text del govern naci­o­nal per ata­car les auto­no­mies”.

Polèmica mesura pre­si­den­cial
El pro­blema de la dis­tri­bució va créixer amb l’arri­bada d’Evo al poder. Mora­les va intro­duir una petita modi­fi­cació a la llei de ter­res de 1996 i va crear els ter­ri­to­ris comu­ni­ta­ris ori­gi­na­ris (TCO). La nova Cons­ti­tució, apro­vada per la majo­ria ofi­ci­a­lista en una assem­blea cons­ti­tu­ent, atorga poders autonòmics als TCO en detri­ment dels depar­ta­ments. “Els interes­sos de les comu­ni­tats topen amb les elits de Santa Cruz, que no estan dis­po­sa­des a cedir ter­reny”, segons Albó.

Demà Santa Cruz cele­brarà el referèndum mal­grat l’opo­sició de l’exe­cu­tiu i el rebuig inter­na­ci­o­nal. Els movi­ments cam­pe­rols del depar­ta­ment, sense excepció, no dona­ran suport als esta­tuts i faran una crida a l’abs­tenció “per no donar-los legi­ti­mi­tat”. Hi haurà boi­cot? “No pren­drem cap mesura de força con­tra el referèndum”, va dir el secre­tari de terra de la Coor­di­na­dora de Pobles Ètnics de Santa Cruz, Ramiro Galindo. Una decisió que Evo Mora­les agrairà. n