La justícia antiterrorista jutjarà 13 dels magistrats revocats pel president Saied

Tretze dels 57 magistrats revocats el mes de juny passat pel president tunisià, Kais Saied, compareixeran davant la justícia antiterrorista pels càrrecs de “complot contra la seguretat de l’Estat” i “formació d’una aliança terrorista”.

En una entrevista al diari àrab Assabah, el portaveu d’aquest col·lectiu, Ayachi Hammami, va explicar que el Consell Superior de la Magistratura (CSM) –que el mandatari va dissoldre i va reemplaçar per un òrgan “provisional” al febrer– estudiarà el pròxim 24 de gener retirar la immunitat dels magistrats afectats a petició dels jutges d’instrucció.

Així mateix, Hammami va acusar la ministra de Justícia, Leila Jaffel, de no aplicar la decisió del Tribunal Administratiu, que va ordenar a l’agost la readmissió de 49 dels 57 jutges cessats per suposats delictes de corrupció i ocultació de proves en els judicis sobre els assassinats dels polítics d’esquerra Chokri Belaïd i Mohamed Brahmi, tirotejats per extremistes salafistes en 2013.

Saied va publicar en el butlletí oficial de l’Estat (JORT) una llista nominativa dels cessats, entre els quals es troba l’expresident del CSM, Youssef Bouzakher. Aquesta decisió va desencadenar una vaga de gairebé un mes en tots els tribunals del país per a denunciar el “desmantellament del poder judicial”.

El passat dia 25, després de diversos mesos de silenci mediàtic, l’Associació de Magistrats Tunisians (AMT) va denunciar en un comunicat la “degradació” del poder judicial i les violacions de les llibertats i drets ciutadans després que el dignatari s’arrogués plens poders el juliol de 2021 per a “preservar la pau social”.

La Comissió Internacional de Juristes (ICJ) va qualificar llavors aquesta decisió d’“afront contra l’estat de dret i la independència de la judicatura” al mateix temps que els Estats Units va considerar que la mesura seguia “un patró alarmant de passos que han soscavat les institucions democràtiques independents de Tunísia”.

Saied va ratificar a l’agost una nova constitució, aprovada en referèndum malgrat una abstenció del 70% de l’electorat, que instaura un règim polític “ultrapresidencialista” segons els analistes i que li atorga la competència per a nomenar, destituir i sancionar als jutges.

El nou text també afecta el Tribunal Constitucional –pendent de creació des de 2015– que comptarà a partir d’ara amb només nou membres en lloc de dotze, nomenats exclusivament per ordre presidencial, i al qual se li priva del seu paper com a mecanisme de control durant l’estat d’excepció.