El Constitucional justifica el seu dret a aturar debats a les Corts

Després del pri­mer cop a les Corts en 44 anys, els argu­ments del cop. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que va fre­nar el Par­la­ment en el pas­sat, va publi­car ahir la reso­lució amb què jus­ti­fica el seu dret a la cen­sura prèvia del debat par­la­men­tari, en aquest cas al Senat pel tràmit del Codi Penal amb esme­nes sobre el TC i el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ). El text, del qual és ponent el magis­trat dretà i excon­fe­ren­ci­ant de la FAES Enri­que Arnaldo, defensa que el TC és “intèrpret suprem de la Cons­ti­tució” i alerta dipu­tats i sena­dors que això inclou “limi­tar la capa­ci­tat d’actu­ació del legis­la­dor quan aquest exce­deixi els mar­ges cons­ti­tu­ci­o­nals”.

Pel TC, cadu­cat i amb majo­ria dre­tana de 6 a 5, no obeir la cau­te­laríssima del PP d’atu­rar el debat seria adme­tre una “zona immune al con­trol de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat”. Pro­gres­sis­tes com ara el vice­pre­si­dent Juan Anto­nio Xiol i María Luisa Bala­guer hi fan vot dis­cre­pant. El TC cele­bra avui el ple extra­or­di­nari per “veri­fi­car la idoneïtat” dels nous magis­trats desig­nats pel CGPJ (César Tolosa i María Luisa Sego­vi­ano) i pel govern espa­nyol (Juan Car­los Campo i la cata­lana Laura Díez).