“Guissona ha crescut molt en poc temps i ara ens falten molts serveis”

Hem fet una oposició que nosaltres creiem que ha estat molt responsable. Hem fugit de les baralles i les picabaralles que no van enlloc i ens hem oferit a col·laborar en tot allò que fos necessari. Cada proposta que ha fet l’equip de govern que nosaltres crèiem que era raonable i beneficiosa ha tingut el nostre suport. Hem fugit de l’espectacle polític. Hem intentat que fos un mandat durant el qual es poguessin tirar endavant projectes bons per a Guissona, i hem defugit l’espectacle polític.

Bé, al final són els ciutadans els que decideixen. Nosaltres pensem que, després de més de 20 anys al govern, era lògic que hi hagués un desgast i és lògic que els ciutadans volguessin canviar i provar alguna cosa diferent. Per tant, nosaltres ens hem situat allà on ens ha dit la ciutadania que havíem de ser, fent oposició, que és una tasca també necessària i important, i ho hem fet amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes que si haguéssim estat al govern. Fiscalitzant el govern, i treballant i empenyent en les iniciatives que nosaltres crèiem que eren bones.

Nosaltres hem intentat aportar sempre, en tot moment. En cada ple hem presentat alguna proposta que pensàvem que era interessant per al poble. Hem presentat mocions de tota mena: des de l’adequació de les voreres perquè siguin aptes per als vianants i més pràctiques fins a la qüestió de l’arbrat, passant per un memorial sobre la Guerra Civil i un altre sobre l’1 d’octubre a la plaça Major, i la recuperació de Ràdio Guissona i de l’oficina dels Mossos d’Esquadra, així com l’arranjament de l’L-310 –la carretera que va de Guissona a Tàrrega, que finalment es va arranjar–... En cada ple, hem presentat alguna proposta per millorar la vida de Guissona. Hem mirat d’evitar aquelles mocions que són, diguem-ne, d’internet, i centrar-nos en coses que siguin específiques per a la vida de Guissona.

Han estat correctes. Nosaltres hem intentat col·laborar en tot allò que hem pogut, i ells han fet el que han considerat oportú.

Ho va oferir, però allò no era una proposta que nosaltres poguéssim acceptar. Una cosa és pactar un programa i una acció de govern i una altra és demanar que ens incorporéssim per gestionar allò que ells ja havien decidit. No era la nostra funció, això. Hem col·laborat en tot allò que hem pogut, però no es pot pretendre que entrem a gestionar un projecte que no és el nostre.

Nosaltres, des del primer moment de la pandèmia, ens vam posar al servei del municipi per ajudar com fos. Era una situació del tot excepcional. Ningú hi tenia cap experiència i, per tant, tots els regidors de l’Ajuntament hi havíem de col·laborar. Però la veritat és que ens han deixat col·laborar molt poc. Ens hi vam oferir moltes vegades: “El que faci falta.” Per posar ordre, per ajudar en el que sigui..., però no ens van deixar fer-ho.

Sí, i nosaltres crèiem que feia falta tothom. Qualsevol idea, qualsevol suggeriment o aportació hauria estat bona en unes circumstàncies tan especials, però no van fer gaire cas del nostre oferiment. Encara més: nosaltres ens vam oferir per col·laborar no només en aquest tema, sinó en general durant tot el mandat. I cada cop que ens han deixat fer-ho, cada cop que ens han demanat alguna cosa, nosaltres hem estat sempre al peu del canó.

Som un municipi amb 41 comunitats. La més nombrosa és la romanesa, però després ve la ucraïnesa. Com és evident, això va provocar un cert efecte crida quan va començar la guerra. És normal, tots ho faríem. Si jo tingués el meu germà en una zona de guerra, li diria: “Vine a casa!” Jo crec que aquí s’ha fet una bona gestió. Immediatament, l’Ajuntament es va posar a disposició dels ucraïnesos del poble per intentar ajudar fins on fos possible. Potser es va errar una mica en el moment d’assumir competències que un municipi no pot assumir o no ha d’assumir. Les vam assumir pràcticament sense recursos. Ens vam oferir, com a consistori, per acollir refugiats, però sense recursos previstos per a això. Se’n van demanar, però encara avui n’hi ha que no han arribat. Per tant, es va fer bé, però amb un excés de bona voluntat i sense preveure els problemes que ens trobaríem després. Què ens estem trobant ara? Doncs que tots aquells diners d’un fons en què la gent i les empreses del poble van contribuir per ajudar s’han anat esgotant. I arriba un moment en què l’ajuda s’acaba. Ara tenim uns 180 refugiats a Guissona, dels quals pràcticament 170 són en unitats familiars, acollits en cases de familiars o d’amics. Però n’hi ha uns disset que encara estan a càrrec de l’Ajuntament. Se’ls va anar a recollir sense que tinguessin cap vincle ni cap familiar a Guissona. Se n’ha fet càrrec l’Ajuntament, amb pisos cedits per veïns del poble, però s’hi haurà de donar una solució a curt termini.

Els ajuts, de fet, venen del govern espanyol, que hi té les competències, i la Generalitat, a través del Departament d’Igualtat i Feminismes, els va distribuint. Per tant, crec que l’Ajuntament, a poc a poc, es podrà anar desprenent d’aquesta tutela.

Sí, per descomptat. S’ha hagut d’adaptar tot el tema escolar, cursos de català, trobades i activitats... perquè sempre estiguin atesos per l’Ajuntament i pel Consell Comarcal.

La veritat és que, tot i tenir una gran diversitat, amb moltes cultures i nacionalitats diferents, hi ha molt bona convivència al municipi. Sempre hi ha algun problema, com en qualsevol municipi més o menys gran, però mai res d’important. El motiu, també, és que tenim una empresa que dona molta feina, i aquests ciutadans que arriben ho fan amb una feina i amb les necessitats cobertes, i això fa que no hi hagi neguits de cap tipus. Ens falta, potser, més integració. Cada comunitat fa les seves festes i les seves trobades, però costa molt que gent d’altres comunitats hi participi. Per exemple, fa uns dies vam fer la festa de la independència de Romania, però només hi havia romanesos. Per tant, costa una mica avançar en aquesta direcció, i hi hem de treballar.

L’empresa es dedica molt a fer d’empresa. I és cert que, per les seves dimensions, té unes necessitats que no tenen altres empreses més petites. Però, per dir-ho d’alguna manera, no estan involucrats en la gestió del poble ni hi volen incidir de cap manera. És veritat que a vegades tenen necessitats que s’han de cobrir, i per tant cal parlar-ne i negociar algunes coses, però no hi ha una dificultat gaire important. El creixement de Guissona ve donat, en bona part, per l’activitat d’aquesta empresa. És la primera del sector aquí a Lleida. Sense interferències, però a vegades reclamen coses que s’han de consensuar amb l’Ajuntament mirant pel bé comú.

Que els serveis ens han quedat petits. La veritat és aquesta. Els serveis sanitaris, per exemple. Tenim un projecte d’una nova àrea bàsica de salut (ABS) perquè els serveis sanitaris han passat a ser insuficients. En l’àmbit de l’educació, també s’han hagut d’adaptar i adequar els centres d’ensenyament de Guissona a aquesta nova realitat. En deu anys hem doblat la població. Necessitem ampliar-ho tot. Guissona va doblar la població entre els anys 2000 i 2010, i des de llavors té una mitjana d’increment de població de 400 ciutadans més cada any.

Però que siguin en mans d’Esquerra no hauria de ser cap fet diferencial. Siguin en mans d’Esquerra o de qui sigui, han de governar al servei de tots els ciutadans de Catalunya. Sí que és veritat que nosaltres, des de Guissona, no pararem de demanar el que necessitem per als nostres ciutadans, perquè és la nostra responsabilitat.

Ens hi presentem per guanyar. Confiem a poder-ho fer. I esperem podem treballar des del govern els propers anys, si els ciutadans ho volen. Guissona ha d’anar adaptant el seu urbanisme al creixement tan gran que hem tingut, i és on posarem el focus quan siguem al govern municipal.