“Esperem recuperar la confiança perduda en les darreres eleccions”

Posar nota sempre és molt complicat, perquè és molt subjectiu... Abans de posar aquesta nota, vull dir que no ha estat un mandat que puguem considerar dels més habituals. Hi ha divuit mesos d’aquest mandat en què la covid i la gestió de la pandèmia pràcticament ens van apartar del dia a dia pel que fa a la gestió del que seria obra, inversió o qualsevol altre element. L’aspecte material queda una mica aparcat per qüestions òbvies, però en l’aspecte social ens reforcem, i molt. Per poder intervenir a la via pública o altres qüestions que són pròpies del govern, hem tingut menys temps i molt accelerat. Ha coincidit amb una fase en què no només la tramitació és complexa, per la llei de contractes, sinó que addicionalment ens coincideix amb crisi de subministrament, etc. Ha estat un mandat que jo crec que en la nostra memòria el valorarem com un període en què la cosa ha estat complicada, però ja sabem que, amb referència a la gestió d’un grup de govern i la valoració que se’n fa des de l’exterior, aquestes coses de vegades s’obliden molt ràpidament, però han estat així. Tot i això, jo crec que la feina que hem pogut fer en relació amb la que volíem fer, la valoraria amb una nota entre un set i un vuit.

Sí, i és una qüestió que valorem més els que hi hem estat al capdavant; és veritat que de vegades la valoració externa és més complexa. S’aprecien més altres coses del dia a dia. La mancança que hi pot haver en un servei o en un altre té més valor en el sentiment de la gent.

Si partim de la situació que es deriva de les eleccions, el PSC no va guanyar. Va ser la primera vegada que no guanyàvem. Malgrat això, hi ha una qüestió prèvia i és que tots els pactes són per sumar majoria quan ningú la té. I jo sempre vull recordar que, malgrat la queixa que hi ha hagut per part del grup d’Esquerra, l’any 2015 nosaltres vam obtenir cinc regidors i ells, tres. I van formar govern amb quatre grups. És el que dèiem de la memòria, que de vegades només ho recorda qui se’n vol recordar. Però els que ens hi dediquem sí que en tenim i, per tant, veiem normal que puguin passar aquestes coses si ningú té la majoria. Si això crea tibantors? Bé, dins del grup de govern (el PSC, Ara i Sempre Sant Esteve i Ciutadans), la relació ha estat molt correcta. Hi ha hagut un respecte pel pacte, per l’acord. Jo sempre dic que nosaltres no fem pactes així com així. Els hem mantingut fins ara, excepte amb ERC, per qüestions derivades de la mateixa gestió, però hem mantingut els pactes que hem començat. I n’estic molt satisfet, perquè hi ha hagut molta lleialtat i les coses clares, ja que malgrat les discrepàncies l’interès general és el municipi i la seva gent i, per tant, bé. I pel que fa a ERC, m’agradaria pensar, pel que puc percebre, que ells han de fer la tasca d’oposició que correspon, intentar visibilitzar-se, que quan no tens el govern és més complicat. Però he intentat mantenir-hi una relació cordial i crec que ho hem aconseguit, malgrat els comentaris que hi ha de vegades en els plens. Ja sabem com poden ser.

No és fàcil quan tens sis regidors de tretze... Encara que hem fet acords, no hem sumat els set regidors que ens donarien la majoria... Això pot semblar que complica més les coses, però a l’hora de la veritat hi ha hagut un grup, els comuns, amb el qual s’ha pogut comptar quan s’ha requerit una majoria absoluta, sempre que han vist que aquella majoria requerida era per aprovar un punt amb el qual ells podien estar d’acord. I quan no hi estaven del tot d’acord inicialment, ells han fet propostes de millora per poder-nos acostar. Ha estat un factor clau en aspectes molt importants com ara moltes modificacions urbanístiques. Ara no estem en condicions de fer una modificació del planejament general, perquè és evident que necessites molt reforç polític per escometre una feina així, però sí modificacions puntuals que han aportat molt als recursos del municipi. Tant per la part administrativa –és a dir, econòmica– com per la part social. En el cas de sectors que estaven paralitzats pel que fa a la dinàmica de llicències urbanístiques, amb aquestes modificacions puntuals ho hem pogut corregir i avui són solars o finques que estan edificats, aprofitant la relativa bonança econòmica d’aquests últims dos o tres anys... Ara les coses s’han complicat força més i aquestes modificacions han estat molt importants. Hem pogut treballar, aconseguir majories quan les hem necessitat, i crec que la imatge que s’ha donat ha estat la d’un govern que ha fet la feina que ha volgut fer, però d’una manera tranquil·la, sense estridències i sense cridar l’atenció en sentit negatiu.

Sí, i fins i tot en la pitjor etapa que ha tingut aquest consistori econòmicament parlant, que jo recordi des que vaig arribar el 2003 [alcalde des del 2006], una prioritat han estat els serveis socials. Al seu moment vam prioritzar tenir una residència per a la gent gran. L’any 2008 o 2009 teníem tres equipaments en marxa: La Ginesta, la residència i el Fòrum, i vam decidir no continuar amb aquest darrer. Vam optar per acabar la residència i la llar d’infants. Hi ha un aspecte de les famílies que també és primordial: l’oci. I en aquest cas hem de millorar.

Sí, i ara ho podem analitzar a través de les xarxes i ho hem d’assumir. També és veritat que no ens hauríem d’atabalar per allò que no podem fer immediatament. Cal ser honest.

Pel que fa al CAP, als centres d’atenció primària avui dia tenen una activitat bastant desigual. Sabem que, en general, a la salut li falten recursos i professionals, i que els que hi ha van molt saturats. Però sí que és veritat la nostra queixa, i entenc l’exigència de la gent, perquè una cosa és veure un excrement al carrer que molesta, però no té comparació amb el fet que vagis al CAP del teu poble i no t’atenguin. Això ens està passant i ho he traslladat a l’ICS, perquè no ha de passar. Jo no sé les instruccions que reben els professionals dels CAP per part dels seus superiors, però aquí a Sant Esteve, un poble de 7.800 habitants, on hi ha quatre metges, quatre infermeres i tres administratius, entenc que no hi ha tants pacients que vagin de cop al CAP perquè no puguin ser tractats.

No hi ha hagut mai tanta transparència en aquest ajuntament com ara. No sols en aquest mandat, també en els anteriors. El 2011 vam entrar amb un pacte amb el grup que aleshores es deia Entesa per Sant Esteve i, des d’aquell moment, no hi ha hagut cap problema amb el fet que la informació hi fos. L’altre tema és la manera com es demana. Aquesta oposició té un costum: fer peticions molt concretes. En un ajuntament que no té personal administratiu, el que no podem fer és anar-lo col·lapsant amb peticions que, a més a més, fas una mica a la carta. De vegades no es pot fer. Hi ha molts instruments perquè la transparència sigui una de les nostres característiques.

No crec que siguin presses pel fet que venen les eleccions. És veritat que moltes vegades hi ha pressa perquè alguna acció l’hauries volgut fer abans. Aquest mandat ha estat complicat per altres circumstàncies que hi ha hagut en aquest període. Sí que algunes vegades teníem en previsió haver fet alguna cosa abans i, per qualsevol qüestió, s’ha alentit i no ha pogut ser. Voldria que quan acabés el mandat aquella acció prevista en què anàvem treballant ja estigui feta, però això ho marquen els terminis, i avui dia el ritme dels subministraments i la disponibilitat de les empreses licitadores... Hi haurà molta obra que, un cop s’acabi aquest mandat, no haurem pogut començar, o obra que ha estat planificada però que per raons diverses s’ha retardat.

La relació és immensa. Teníem una situació econòmica difícil. El 2015 es va posar en marxa un polígon industrial que avui dia és el que ens ha canviat l’economia. Ara, si parlem dels equipaments, estem parlant de millores i de reformes dels existents, i sobretot acabar el Fòrum, perquè és un edifici que ens fa mal veure així. Amb la Diputació el rellancem en dues etapes. Després, l’equipament esportiu: ens en falta molt. El que sí que realment és importantíssim és la reurbanització. Està previst que La Coma sigui el primer sector que reurbanitzem i, a partir d’aquí, continuar. La llista és enorme i la qüestió és com aquesta gran relació d’inversió es pot pagar. Nosaltres tenim una qüestió que serà important, aprofitaments urbanístics que estarien en procés de treure’s a subhasta i que tenen una capacitat d’aportació d’uns 10 milions d’euros. Aquesta és la realitat d’aquests tres sectors on hi haurà aquest aprofitament. Caldrà decidir quin serà el destí dels diners, i hi ha moltes candidatures. Aquest serà l’element clau. Hi ha un punt que ha canviat l’estructura econòmica, la posada en marxa del polígon de Can Margarit, on falta la implantació de la fàbrica de serigrafia, la Saica. Les expectatives en habitatge són molt bones.

M’hi presentaré, i agrairíem i esperem el reconeixement, perquè hem procurat sempre mantenir una estructura social forta, i la defensa de la gent per sobre de tot. Quan s’ha pogut començar a fer inversió i recuperar l’espai perdut, també hem estat presents. Això és el que m’agradaria transmetre, amb la voluntat de recuperar aquesta part de confiança que vam perdre el 2019, cosa que ha posat les coses més difícils.

La gent és molt discreta... Sí que recordo que el 2017, quan va tenir lloc l’1 d’octubre amb la càrrega policial, la connexió de la gent amb la meva persona va fer un tomb sentimental, emocional, i ho entenc. Era la situació d’aquell moment, però també penso que no és la millor a l’hora de decidir quins poden ser els gestors del teu municipi. Esperaria que aquesta reflexió que hem fet en aquests anys tingui algun efecte.

Sí, i també que veníem d’uns anys en què la feina al carrer, la més visible, havia estat escassa.

En l’àmbit cultural, la Rosalía, no cal dir-ho... Però en l’àmbit de l’esport tenim la Jana, jugadora del Barça. Són dues facetes molt importants i n’estem molt orgullosos

.