L’allau de casos de la covid a la Xina ja és una amenaça global
Pequín reobre fronteres després de tres anys i aixeca la majoria de restriccions d’entrada al país malgrat l’onada de contagis
L’OMS acusa el govern de “subrepresentar” l’impacte real del brot però el règim ho nega
Després de gairebé tres anys d’estar en gran part aïllats del món, les autoritats xineses han iniciat avui l’aixecament de diverses restriccions d’entrada malgrat l’allau de casos de la covid al país. Entre les restriccions eliminades, el govern ha reduït els requisits de quarantena per a totes les arribades internacionals, tot i que encara no es permetrà l’entrada als turistes. De fet, les fronteres romanen en gran part tancades als estrangers, excepte per als viatges de negocis o familiars, i tot just ara comencen a estudiar si eventualment es plantegen d’obrir el país al turisme internacional i probablement tot dependrà de l’evolució de la pandèmia al país.
El cansament ciutadà de l’estratègia covid zero des de l’inici de la pandèmia va provocar l’aparició de protestes populars generalitzades a tot el país al novembre i el govern xinès va acabar adoptant de manera abrupta una gestió de la pandèmia similar a la de la resta de països del món. Tot i això, des que el mes passat les autoritats van descartar la majoria de les restriccions instituïdes per mantenir el virus a ratlla, el coronavirus ha arrasat la població vulnerable de la Xina amb una velocitat mai vista fins ara al món amb un 18% de la població xinesa contagiada (uns 250 milions de persones) en els primers 20 dies de desembre i un nombre incalculable de morts, fet que va portar conseqüències tràgiques a la població i va esdevenir potencialment una amenaça mundial.
Els darrers dies, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va acusar Pequín de “subrepresentar” la gravetat del brot i va criticar la seva definició del que constitueix una mort de la covid, ja que els màxims responsables de salut mundial insten Pequín a compartir més dades sobre la propagació explosiva del virus. “Continuem demanant a la Xina dades més ràpides, regulars i fiables sobre hospitalitzacions i morts, així com una seqüenciació viral més completa i en temps real”, va afirmar el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus. El govern xinès va desmentir categòricament aquestes acusacions i va assegurar que “ha compartit informació i dades amb la comunitat internacional de manera oberta i transparent, des del començament de la pandèmia”.
Els experts asseguren que el problema és que la societat xinesa amb prou feines ha tingut contacte amb el virus i no està prou immunitzada. A més, les vacunes usades al gegant asiàtic no són tan eficients com les que s’han inoculat als països occidentals i s’ha seguit una taxa de vacunació de reforç molt baixa. Sinopharm i Sinovac, que es fabriquen amb virus atenuats, tenen una efectivitat màxima d’un 60% quan a la resta del planeta arriben percentatges del 85 o el 90%. Algunes estimacions ja indiquen que podrien produir-se milions de morts a causa de la baixa taxa de vacunació dels grups vulnerables i el col·lapse que es podria produir en el sistema sanitari. Algunes estimacions suggereixen que podrien estar produint-se actualment més de 5.000 morts al dia i d’altres asseguren que des del primer brot a Wuhan el 2019 la pandèmia hauria costat la vida d’1 milió de persones.
Aquesta situació ha fet que la majoria de països del món hagin imposat restriccions i controls d’entrada, exigint tests negatius a totes les persones procedents de la Xina. El govern central ha criticat aquestes mesures i assegura que aquesta és una actitud malvada dels països occidentals en contra dels xinesos. El mateix president del país, Xi Jinping, va reconèixer en el discurs de Cap d’Any: “La Xina és tan gran que persones diferents poden tenir exigències diferents i opinions diferents sobre una mateixa qüestió; és normal.” El gest va ser interpretat com un intent de projectar seguretat davant l’abrupte fi de la política de covid zero després de les històriques protestes i la consegüent crisi sanitària.
L’augment del nombre de casos també afecta l’entrega de comandes de productes fabricats al gegant asiàtic. Els responsables de logística adverteixen als clients que, a causa de l’augment d’infeccions, les fàbriques no poden completar les comandes. Els tres principals ports de la Xina van començar a experimentar problemes de lliurament de la cadena de subministrament a causa de la covid ja fa uns dies. El port de Xangai, el port de contenidors número u del món, va assenyalar: “Les cancel·lacions estan augmentant, ja que moltes fàbriques no poden funcionar correctament perquè molts treballadors s’infecten de la covid.” Tot plegat podria complicar, i molt, les perspectives de recuperació econòmica de no només la Xina sinó del planeta sencer.
LES FRASES
Mort de famosos, sota sospita
L’augment exponencial del nombre de personatges famosos a la Xina morts que van ser acomiadats públicament pels seus familiars va començar a provocar especulacions a les xarxes socials sobre el nombre real de morts per la covid a la Xina. El país lamenta diàriament la mort de personalitats traspassades suposadament a causa de la pandèmia, des d’acadèmics fins a cantants d’òpera, les morts dels quals comencen a complicar els esforços del govern per minimitzar l’escala del brot.
Un dels casos més paradigmàtics per a la població va ser el de la cantant d’òpera Chu Lanlan, de 40 anys, i la seva mort ha causat un fort impacte a causa de la joventut de l’artista. En un comunicat oficial, la seva família va afirmar que estava trista per la seva “marxa brusca” però va evitar donar detalls de les causes del decés. El mateix va passar amb el famós actor Gong Jintang, de 83 anys: ningú va gosar atribuir la causa de la mort però les xarxes bullien amb comentaris relacionant-la amb la mort d’altres personalitats com ara el guionista Ni Zhen i el periodista Hu Fuming.
Una altre fet que no va passar desapercebut és la mort de 16 científics de les principals acadèmies de ciències i d’enginyeria entre el 21 i el 26 de desembre. Cap d’aquestes morts no estava vinculada a la covid als seus obituaris però els usuaris de les xarxes socials xineses no s’han estat de vincular-les a un brot del virus. No s’ha responsabilitzat de cap d’aquestes morts el coronavirus ni cap altra malaltia: “Encara que hom busqui per tot internet, no es pot trobar cap referència a la causa de la seva mort”, va dir un usuari.
