Política

MONTSERRAT RUEDA MIRALLES

CAP DE L’OPOSICIÓ A SENTMENAT (PSC-CP)

“Si al maig entro al govern, trauré del calaix el pla d’ordenació urbanística”

“Que aquest projecte estigui aturat és irresponsable. Qui el torni a impulsar haurà de començar de zero. Ara, tenim un pla amb uns usos tan restringits que és de fa trenta anys”

“No es va informar bé la ciutadania i, a més, hi ha com un tarannà punitiu”

El govern és poc transparent i no creu en la diversitat. No volen negociar ni estant en minoria
És trist que jo passi per les mateixes carreteres que passaven els meus besavis en carro

Mont­ser­rat Rueda Mira­lles (Sent­me­nat, 1982) és lli­cen­ci­ada en dret i espe­ci­a­lista en igual­tat de gènere i en gestió política i muni­ci­pal. Ara, i per motius per­so­nals de mater­ni­tat, té atu­rada la par­ti­ci­pació en el món cul­tu­ral i femi­nista. Durant uns mesos, va ser alcal­dessa de la població. El maig que ve, optarà a l’alcal­dia.

Què faran per gua­nyar?
El de sem­pre. Tre­ba­llar, tre­ba­llar i tre­ba­llar. I escol­tar molt.
Com valo­ren el govern?
Ha estat en fallida des de l’inici. Han tre­ba­llat sobre el que ja hi havia. Han exe­cu­tat mol­tes coses ja fetes. Això és com un pastís. Fer-ne un és com­plex. Però si els altres te’l dei­xen al forn i tu el treus, que­des molt bé. Ara, a mitja legis­la­tura i per segona vegada con­se­cu­tiva, s’ha tor­nat a tren­car el govern. Són en mino­ria, tot i que no ho ente­nen i no este­nen la mà.
No?
En política muni­ci­pal, una cosa són els pro­jec­tes d’una regi­do­ria i una altra els grans pro­jec­tes de muni­cipi, en què sí que hi hem de ser tots. Costa molt fis­ca­lit­zar i con­tro­lar, com ha de fer l’opo­sició. Hem hagut de dema­nar a altres instàncies docu­men­tació que volíem.
El govern és poc trans­pa­rent?
Poc trans­pa­rent i no creu en la diver­si­tat i que la gent opini dife­rent. No volen nego­ciar res, ni estant en mino­ria. Quan la rup­tura, vam par­lar de les noves opci­ons que s’obrien. No m’espe­rava que seguis­sin en la mateixa línia. Fa qua­tre anys, la culpa era dels soci­a­lis­tes; ara, és del regi­dor no ads­crit. Sem­pre som en una situ­ació con­vulsa que no és gens bona.
Quins són els tres prin­ci­pals pro­ble­mes de Sent­me­nat?
Tenim més de tres pro­ble­mes. Hi ha la qüestió històrica del man­te­ni­ment dels edi­fi­cis públics. No se n’ha fet mai una pla­ni­fi­cació cor­recta. Hi ha el pro­blema de pla­ne­ja­ment urbanístic. I el dels agents soci­als i la joven­tut. Per a aquests no hi ha opor­tu­ni­tats: ni d’habi­tatge, ni d’ocu­pació.
I la prin­ci­pal queixa?
El del pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal està guar­dat en un calaix. El pla actual és obso­let. Nosal­tres vam ini­ciar-ne un de nou. El vam nego­ciar molt i el vam apro­var, tot i que no amb la majo­ria que hauríem vol­gut. Si vols tenir un poble millor i amb millors ser­veis, has de tenir uns agents econòmics forts, i això no s’ha cui­dat mai.
Tan impor­tant és?
Si vols redis­tri­buir riquesa, pri­mer l’has de gene­rar. Tenim un pla obso­let, amb una res­tricció d’usos impor­tant, que no per­met empre­ses grans. Si pro­mets ser­veis però no tens capa­ci­tat de gene­rar riquesa, no podràs fer res, i això ho has de dir als veïns. Que aquest pla esti­gui atu­rat és irres­pon­sa­ble. Qui el torni a treure haurà de començar de zero.
L’habi­tatge social és una carència impor­tant?
Molt. No hi ha oferta. Ni social ni pri­vada. Hi ha un enca­ri­ment; la gent no pot com­prar-se un habi­tatge i marxa.
Qui­nes altres carències hi ha?
Tenim espais públics, però no estan prou tre­ba­llats. No s’ha par­lat amb la ciu­ta­da­nia de com vol el seu barri.
Què falta en infra­es­truc­tu­res?
Tenim infra­es­truc­tu­res, però no se n’ha fet prou man­te­ni­ment. De dia a dia, en tot cas. Vol­dria que hi hagués una pla­ni­fi­cació. Teníem dos pro­jec­tes que vam acon­se­guir que financés la Dipu­tació de Bar­ce­lona: pri­mer, el de les anti­gues esco­les, que és a la plaça de l’Ajun­ta­ment, amb un procés de par­ti­ci­pació amb els tre­ba­lla­dors i que per­me­tia ampliar les dependències muni­ci­pals. I crear també una part poli­va­lent per a les ins­ti­tu­ci­ons, que ara no tenim.
I el segon pro­jecte?
Un que ara és en un calaix: el de Cal Mili­o­nari. A la planta baixa, hi hau­ria ense­nya­ment d’art con­tem­po­rani per a esco­lars. A la part de dalt, un cen­tre d’ense­nya­ment de música.
Tenen molt de trànsit al poble.
Ens agra­da­ria tenir la vari­ant que con­necti amb Cal­des. El 2017, la Gene­ra­li­tat ens va por­tar el pri­mer esbor­rany de pro­jecte, amb tres opci­ons. Es va pas­sar a l’opo­sició, perquè hi pogues­sin fer al·lega­ci­ons, es va ense­nyar als agents econòmics i als empre­sa­ris i es va enviar a la Gene­ra­li­tat, que en va fer un retorn en aquest man­dat. Doncs bé, a hores d’ara, encara no sabem com estan les al·lega­ci­ons. Però, a més, sos­pi­tem que una enti­tat de fora del muni­cipi sí que ha pogut anar a les reu­ni­ons amb la Gene­ra­li­tat.
I vostès no?
A nosal­tres ni ens n’han infor­mat ni ens hi han con­vi­dat. Sem­bla que aquesta enti­tat va tenir la pos­si­bi­li­tat de pro­po­sar un altre traçat sobre els tres plan­te­jats. Sem­bla que el govern muni­ci­pal les hau­ria reco­llit i por­tat a la Gene­ra­li­tat. Però fins que no veiem l’expe­di­ent, que no ens dei­xen veure, tot són supo­si­ci­ons.
Par­ti­ci­par no està bé?
A nosal­tres ens està bé, però hi ha un pro­to­col. El pro­jecte l’exa­mi­nen els polítics, s’hi fan les al·lega­ci­ons i se’ns retorna. I, després, hi ha un procés de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, en igual­tat.
Se sen­ten menys­pre­ats?
És exa­ge­rat. Ho man­tindré sem­pre. El govern ante­rior teníem defec­tes, però aquest menys­preu als qui repre­sen­tem, no. A mi mai no se m’hau­ria acu­dit tenir la docu­men­tació de la vari­ant i no donar-la. Tinc pre­sen­ta­des mol­tes instàncies i res. A sobre, ens pre­nen el pèl. Perquè, si ho dema­nem, ens diuen que ens hi pas­sem i que ens ho ense­nyi un tècnic. Ens veten moltíssi­mes coses amb la idea que tenen la veri­tat abso­luta. Un pro­jecte de muni­cipi s’ha de tre­ba­llar i nego­ciar.
Quart cin­turó, sí o no?
Depèn. No ens hi opo­sem d’entrada. És una infra­es­truc­tura de mobi­li­tat. I el que és trist i molt ver­gonyós és que jo passi cada dia per les matei­xes car­re­te­res per les que pas­sa­ven els meus besa­vis amb carro. Pre­fe­ri­ria un tren? Sí. Però si volem més busos, també hem de fer un esforç nosal­tres. No te’ls posa­ran perquè sí. Molts volen el muni­cipi de fa 50 anys; jo no vull ni el muni­cipi de fa 50 anys, ni ser com l’Hos­pi­ta­let.
Estan en crei­xe­ment.
I, per tant, s’han de millo­rar els ser­veis. Més pro­jec­tes, cohesió social, que això sí que ho hem sabut fer bé. Rep­tes, sobre­tot de com trans­for­men l’espai perquè con­ti­nuem així. Els plans que teníem pre­ve­ien que arri­baríem a 15.000 habi­tants. Ara, som per sobre de la rat­lla de 9.000. Em pre­o­cu­pen els joves.
Per què?
Perquè no tenen ofer­tes de cap tipus. De res. Tot és fora. La majo­ria de joves que conec volen mar­xar. No hi ha oferta d’oci. Ens hem con­ver­tit en poble dor­mi­tori. I també hi ha menys par­ti­ci­pació ara que no fa uns anys.
Estan satis­fets amb la reco­llida d’escom­bra­ries porta a porta?
Gens. Hem fet un munt pro­pos­tes, com ara una comissió de segui­ment d’opo­sició i govern per veure si es pot modi­fi­car alguna cosa. Però no hi ha retorn.
Per què no estan con­tents?
Pri­mer, perquè no es va infor­mar bé la ciu­ta­da­nia. Es va fer tot a cor­re­cuita. A més, hi ha com un tarannà puni­tiu. En un ple, ens vam quei­xar que hi havia veïns que rebien una carta perquè reci­cla­ven poc. Però cada casa és un món: hi ha cases on ningú no va a dinar entre set­mana, n’hi ha on s’ajun­ten famílies... Però tot és puni­tiu, tot és cul­pa­bi­lit­zar. Hem estat en altres pobla­ci­ons, com ara Mont­meló, on hi ha un sis­tema de con­te­ni­dors intel·ligents, que no des­car­tem. Pot­ser caldrà anar a un sis­tema mixt. Hem de pre­gun­tar més a la ciu­ta­da­nia.
Què és Sent­me­nat?
El poble que m’estimo i on he for­mat una família. He cres­cut en un barri que dona a la zona del cas­tell, el nos­tre gran emblema. Penso que puc dei­xar un Sent­me­nat millor als nos­tres fills.
A què poden aspi­rar?
Hem de creure que podem arri­bar lluny. Molts cops, hem anat amb com­ple­xos: “No, és que Sent­me­nat...” No. Tu sem­pre has d’aspi­rar al màxim. Tenim mol­tes coses posi­ti­ves. Hi ha un ter­ri­tori que podem trans­for­mar en un parc natu­ral.
Parc natu­ral?
Si acon­se­guim ser parc natu­ral, podrem tenir més cura de l’entorn. Hi insis­teixo: si al maig entro en el govern de Sent­me­nat, trauré del calaix el pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal. Per tenir un poble més enca­rat al futur. Perquè és que ara tenim un pla amb uns usos tan res­trin­gits que és de fa trenta anys.
Què més traurà del calaix?
Molts pro­jec­tes, com ara l’orde­nació dels recur­sos de l’Ajun­ta­ment, que és molt impor­tant encara que sem­bli secun­dari. I bus­car mol­tes siner­gies amb els agents econòmics, que han estat molt aban­do­nats. Se’ls con­si­dera secun­da­ris. El govern ha avançat en algu­nes coses. Però en d’altres que nosal­tres con­si­de­rem impor­tants, no. Quan jo desen­vo­lu­pava alguna política, sem­pre em pre­gun­tava quins agents soci­als hi havia al dar­rere, perquè en fos­sin partícips. Crec que hem de fomen­tar la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana.
Li pre­o­cupa l’extrema dreta?
És clar. I com a dona i femi­nista, més. Em pre­o­cupa això i la pola­rit­zació de la soci­e­tat. No és bo veure l’altre com un ene­mic. Ni la supe­ri­o­ri­tat moral d’uns, tant fa la seva ide­o­lo­gia. L’extrema dreta té un dis­curs amb mol­tes dimen­si­ons. El votant pot­ser no se sent atret per tot el dis­curs, però sí per algun punt. Con­tra això és molt difícil llui­tar. Però ho hem de fer amb res­pon­sa­bi­li­tat, il·lusi­o­nant la gent. Dient que el votant d’extrema dreta és xim­ple no solu­ci­o­nem res. Ho fa perquè no hi troba alter­na­ti­ves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.