Milers de peruans prenen Lima en rebuig del govern
Els manifestants arriben a la capital en caravanes provinents d’arreu del país per demanar noves eleccions
Els xocs entre manifestants i la policia de les darreres setmanes han causat 43 morts
Milers de persones es van manifestar ahir pels carrers de Lima vinguts en desenes de caravanes de diferents zones del Perú per protestar contra la destitució del president Pedro Castillo, i el relleu per l’actual cap d’Estat, Dina Boluarte, i per demanar unes noves eleccions anticipades.
La manifestació, batejada pels organitzadors com “la presa de Lima” i “la marxa dels quatre suyos”, el nom de la gran mobilització de l’any 2000 que va precedir la caiguda del president Alberto Fujimori (1990-2000), és el punt culminant de l’onada de protestes dels darrers dies arreu del país, que ha costat la vida de desenes de persones en enfrontaments amb la policia.
Durant la jornada d’ahir van perdre la vida almenys dues persones en els bloquejos de la carretera Panamericana Nord. Els bloquejos de carreteres es van produir ahir a 127 punts i es va interrompre el trànsit a divuit regions del país, d’un total de 25, segons el Ministeri de Transports i Comunicacions D’acord amb l’últim informe de la Superintendència de Transport Terrestre de Persones, Càrrega i Mercaderies (Sutran), a la majoria de regions del Perú hi havia blocatges fets per piquets de manifestants i aquestes accions van afectar 26 vies nacionals, com la carretera Panamericana, que tenia talls al nord i al sud del país.
Aeroport d’Arequipa
Paral·lelament, centenars de manifestants van mirar d’entrar a les instal·lacions de l’aeroport d’Arequipa, la segona ciutat més poblada del Perú. Els responsables de la infraestructura van suspendre al matí les operacions com a mesura de prevenció davant les protestes.
Davant aquesta situació, el president del Congrés del Perú, José Williams, va fer una crida als ciutadans que participen en l’aturada nacional a protestar “de manera pacífica” i “amb total respecte” a la democràcia, i va demanar a les forces de l’ordre que garantissin “la seguretat pública i integritat de tota la ciutadania”.
Fins i tot el Departament d’Estat nord-americà va intervenir per demanar que la manifestació de Lima es dugués a terme de manera pacífica. “Estem preocupats per les manifestacions violentes i també reconeixem el dret de reunió”, va dir el viceportaveu del Departament d’Estat, Vedant Patel, que va elogiar els “esforços” de l’executiu de Boluarte per “dialogar” amb els diferents sectors del país, així com per investigar les morts que hi ha hagut durant les últimes setmanes en xocs entre les forces de seguretat i manifestants antigovernamentals.
Les manifestacions al Perú van començar el 7 de desembre passat, quan Boluarte va assumir la presidència després del fallit autocop de l’exmandatari Pedro Castillo (2021-2022) i, després d’una treva nadalenca, van tornar a agafar força a partir del 4 de gener, sobretot al sud. Fins ara, les protestes han causat la mort a 43 manifestants i un policia, mentre que deu persones més, entre les quals un nadó, han perdut la vida per diferents causes provocades pels bloquejos de carreteres i manifestacions arreu del país.
