“En temes peluts, l’alcalde ho blinda tot, i l’accés a la informació és molt difícil”

Pel que fa a la gestió estem als antípodes. Nosaltres hauríem fet les coses d’altres maneres. Puigcerdà ha quedat estancat en molts sentits en aquests dotze anys. Municipis més petits de la comarca i de les veïnes ens han passat a davant. S’han perdut moltes oportunitats. La dedicació de l’Albert ha estat molt gran però quant a gestió hi ha moltíssimes coses a millorar, que espero poder fer si governem.

Se li ha de reconèixer que ha pogut portar molts diners cap aquí i s’ha de celebrar com a positiu, però no creiem que n’hagi fet l’ús que corresponia. Moltes vegades no hem tret l’aigua clara de com es gestionaven aquests recursos. Per exemple, crec que a l’inici d’aquest mandat teníem un pressupost d’uns 10 milions i un deute de 8. Ara el pressupost ha pujat a 15 però el deute es manté a prop dels 8. Si hem augmentat el pressupost, no hem fet inversions i no hem reduït el deute, què hem fet amb aquests diners de més que hem aconseguit? Aquí se’ns genera un dubte.

Per un tema que ja venia d’abans, però hi hem estat al damunt. En el tema de les multes, que era molt complicat, vam intentar fer una comissió d’investigació per poder seguir el tema, i ens la van tombar. No va voler que estiguéssim al cas. Ens hi hem trobat en altres qüestions del dia a dia. Quan eren temes una mica peluts, l’Albert ho ha blindat tot, i l’accés a la informació ha estat i és molt difícil. Aquesta falta de transparència ens preocupa perquè en temes que no hi havia res a amagar, la informació ha arribat en el minut 1 i, en canvi, quan hi ha controvèrsia la informació no ha arribat. En les adjudicacions d’obres, el jutjat ho va aturar, però aquella era una manera d’adjudicar que s’havia de fer mitjançant concurs i no fent la trampeta d’adjudicar-ho per lots al mateix proveïdor. Des que va sortir a la llum, com a mínim els processos d’adjudicació funcionen una mica millor.

Ho creiem al cent per cent. Municipis com Bolvir, Bellver o Llívia són referents en diversos aspectes, i nosaltres hem quedat enrere. No hi havia un pla de govern municipal, hem anat a salt de mata. I li hem reiterat en els plens que aquesta manera de fer totalment improvisada et fa anar les coses a la babalà.

És que no en té cap, de projecte interessant. Vam intentar frenar, no perquè no toqués sinó perquè hi havia altres prioritats, la compra del Casino, del teatre municipal. Com a capital de comarca està molt bé tenir una instal·lació com aquesta, però és que el contracte anterior ja donava molts dies d’ús preferent a l’Ajuntament. I destinar-hi més d’1,5 milions està fora de lloc en els temps que corren. Hi ha moltíssimes més mancances per atendre abans. Per nosaltres, la transició energètica és cabdal i s’hi han de fer moltes polítiques en els equipaments municipals, anem molt endarrerits. Sempre que l’hem interrogat sobre el tema ha contestat que la seva política és anar canviant els llums dels fanals per llums led. Però això no és un projecte ni una visió de futur.

El que ens trasllada la gent és la falta de recursos a l’hora d’atendre els pacients. També ho reclama l’hospital. La mancança no només és nostra, és arreu, però amb l’afegitó que les polítiques d’habitatge han dificultat l’accés dels professionals aquí. El projecte transfronterer va ser molt ambiciós. Aquests projectes ambiciosos però realistes estan molt bé perquè és l’única manera de tirar endavant. Pensar en gran perquè les coses funcionin. Que la gestió es podia millorar? Sens dubte. Però aquí miràvem de casar dos models diferents, a banda i banda de la frontera.

És un tema vital i serà un eix principal en el nostre programa. Ja no és només per als joves, sinó per a tothom. El model turístic, que fins ara ha estat l’únic, i de segones residèncie,s ha impulsat una escalada de preus incompatible amb els sous de la comarca. Hem demanat polítiques d’habitatge a l’Ajuntament i en l’últim pressupost es destinaven 50.000 euros per arreglar els habitatges de què disposa l’Ajuntament. No era una prioritat per a ells, però nosaltres ens hi posarem molt fort.

Som una comarca que sempre està de moda i no passa de moda. Les opcions de lleure són moltes, però el model de turisme estacional i de cap de setmana ja sabem quin resultat ens dona: puntes de massificació espectaculars i períodes molt llargs sense activitat. En la campanya anterior nosaltres i altres candidatures ja vam intentar fer evident que aquest model estava exhaurit, però encara ho ha posat molt més de manifest la pandèmia. I la gent ha obert els ulls. Cal desestacionalitzar el turisme però també potenciar el sector agroalimentari, una indústria adaptada al territori, i intentar portar estudis de grau superior, sobretot aprofitant l’hospital transfronterer.

Creiem que són activitats que sumen, però no es poden fer descontroladament com fins ara. No pot ser que hi hagi dos festivals en la mateixa setmana, que se superposin, de manera que l’oferta quedi difuminada. S’ha de treballar perquè no sembli un desgavell com ha semblat fins avui dia. Pel que fa a l’esport, tenim moltíssimes possibilitats en ciclisme, curses a peu... I pel que fa al projecte olímpic, opinem que tot el que sigui posar el focus en la comarca és positiu. Fins ara les campanyes turístiques s’han projectat a l’àrea de Barcelona, però fora d’aquí hem estat molt limitats. Esperem ser nosaltres els responsables futurs d’aquesta promoció, perquè hem d’anar a buscar un públic molt diferent. D’aquí fins a Barcelona ja ens coneix tothom, hem d’anar més enllà si volem que la comarca creixi. Clients meus del nord d’Europa em diuen que al seu país no coneixen la Cerdanya i, en canvi, la troben espectacular per hores d’insolació i les capacitats que té.

Bon tema em demanes, perquè jo soc un amant del gel, a banda d’àrbitre de primera divisió. Per a mi i per a molta gent de la comarca és l’esport rei. El programa de tecnificació s’hauria d’haver fet fa temps. Estan fent una feina bàrbara perquè els nois puguin compaginar esport i estudis, i esperem que tingui molt més seguiment i surtin jugadors més preparats, perquè ens costa equiparar-nos amb el Barça o el Jaca.

No va ser la més correcta perquè la gent del territori no sabia ben bé de què anava. Tot venia cuinat des del sector convergent de l’època, que en la campanya anterior ja va venir aquí dient que ja estava fet, quan ningú ens havia demanat què en pensàvem. Quan ERC va arribar al govern ja s’ho va trobar gairebé fet. Els vam transmetre que primer s’havia de tenir en consideració el territori i que abans que parlar de Jocs, s’havia de parlar d’infraestructures, que eren més importants per a la comarca que els mateixos Jocs o el que puguin deixar els Jocs. I quan aquestes infraestructures ens permetin afrontar uns Jocs, parlem de si ens convenen o no. Però no ens els podien presentar com ho van fer perquè la informació és vital per a la gent, i aquí en va faltar molta.

Pensant en la sostenibilitat, el cap se’ns en va ràpidament cap a la línia de tren, molt menys contaminant que l’accés pel túnel del Cadí. Però són anys i anys de reivindicació constant. Ni sé la quantitat de mocions que s’han presentat des dels ajuntaments, el de Puigcerdà i els que hi ha al llarg de la via, demanant solucions. Seria de les millors coses que es podrien fer. El desdoblament de la carretera que ve des de Berga? Sí, perquè els caps de setmana queda saturat, però aquí s’hauria de buscar un equilibri, perquè hi ha qui vol molt més accés directe a aquest tram i gent més reticent. Són dos temes que s’han de deslligar però mantenint el màxim respecte per l’entorn.

Vull pensar que algun dia ho aconseguirem, com tot en la vida. El que no pot ser és que, perquè ens ho posen difícil a l’altra banda, acotxem el cap. Hem de picar pedra, pressionar en la mesura que es pugui. La gent d’ERC que ara és en el govern ha vingut aquí i ha vist que és fonamental. I ara ho veig molt més del que ho havia vist fins ara. Si aconseguim governar a Puigcerdà, la connexió amb el govern és fonamental perquè podrem pressionar i que s’hi destinin recursos. És una infraestructura molt difícil, s’hi han d’abocar molts diners, però ho hem d’intentar, no pararem d’insistir.