El Parlament Europeu ha establert les bases per fixar regles més estrictes per a la publicitat política i assolir un text definitiu abans de les pròximes eleccions europees, previstes pel 2024. Els eurodiputats busquen donar així resposta als últims escàndols protagonitzats pel Marroc i Qatar, i que han acabat amb diversos membres de l’eurocambra investigats.

En una votació plenària celebrada aquest dijous a Brussel·les, els eurodiputats han donat suport a un projecte que té com a objectiu millorar la transparència dels processos electorals, evitar ingerències procedents de l’estranger –prohibint a les organitzacions no domiciliades a la Unió Europea (UE) finançar campanyes polítiques– i sancionar de forma més àgil i efectiva les infraccions.

La votació de l’Eurocambra d’aquest dijous dona el tret sortida als negociadors d’aquest dossier per començar les seves converses amb el Consell Europeu (els 27 Estats), amb el qual haurà de consensuar el redactat final d’aquesta legislació, que hauria d’estar en marxa de cara a les eleccions europees del maig del 2024.

Sota la posició que defensaran els negociadors parlamentaris, les entitats no domiciliades a la UE no podrien finançar anuncis polítics als Vint-i-set i les autoritats hauran de “tenir en compte qui controla en última instància el pagador de l’anunci” a l’hora de validar una campanya específica.

L’Eurocambra, que ha introduït més de 500 esmenes a la proposta inicial de la Comissió, vol establir una legislació comunitària que reguli la publicitat política i limiti el tipus de dades que els anunciants poden fer servir per segmentar els seus anuncis polítics, que serien només aquelles de tipus personals “facilitades de manera explícita”.

En aquest sentit, el projecte proposa prohibir totalment l’ús de dades de menors d’edat i vetar la microsegmentació, una tècnica publicitària que utilitza les dades de consum i demogràfiques per identificar els interessos d’individus específics, de manera que només les dades aportades voluntàriament per l’usuari puguin utilitzar-se per dirigir-hi publicitat política.

A més, busca que la societat civil, inclosos els periodistes, tinguin un accés més senzill a les dades d’un anunci polític, com el seu cost, l’origen dels diners utilitzats i qui l’ha pagat. Aquesta informació hauria de quedar recollida en una base de dades digital.

També haurà de ser informació pública el fet que un anunci hagi estat “suspès per violació de les regles, els grups específics d’individus als quals va dirigits, i les dades personals utilitzades, així com les visites i les accions de l’audiència respecte a l’anunci”, assenyala el Parlament Europeu en un comunicat.

Els diputats volen que la UE pugui imposar sancions als qui infringeixin les normes de forma reiterada, arribant fins i tot a l’obligació per als grans proveïdors de serveis de publicitat de suspendre les seves operacions amb un client específic fins a quinze dies “quan es produeixi una violació greu i sistemàtica de les normes”.

El ponent de la proposta, l’eurodiputat liberal francès Sandro Gozi (Renew), ha defensat que “aquesta llei no acabarà amb la publicitat política, malgrat els rumors difosos per les grans plataformes digitals”. “Tampoc obstaculitzarà la nostra llibertat d’expressió. Només limitarà la publicitat política abusiva”, ha afirmat el principal encarregat de negociar el text. “Hi ha massa inferència en els processos democràtics”, ha argumentat.

En aquest sentit, ha defensat la “responsabilitat” de combatre aquest fenomen, però alhora garantir un debat “lliure i obert”.