“Mollet pot ser diferent amb un Ajuntament que lideri la transformació”

No qüestionem la legitimitat democràtica del govern municipal, però sí que creiem que el relleu és sa. El canvi fa que es renovin coses que, si no, queden rovellades. Hi ha un govern socialista des del 1987. No són les mateixes persones, però sí una confusió entre Ajuntament i partit, el PSC, cada cop més acusada. Es confon quan fas campanya de partit i quan fas campanya institucional, i cada cop més.

Mollet està estancat, amb una certa decadència. Fa molts anys vam tenir una alcaldessa socialista, la Montserrat Tura, amb qui nosaltres discrepàvem en algunes coses, però que tenia un projecte clar de ciutat, i Mollet hi exercia un cert lideratge.

Amb l’alcalde Monràs abans, i ara amb Mireia Dionisio, no hi ha hagut ni projecte de ciutat ni ambició de liderar res. Aquesta capitalitat o cocapitalitat que volíem exercir amb Granollers ha anat quedant una mica en l’oblit. Amb prou feines som una ciutat que va fent.

Sobretot, en l’espai públic. Carrers, places i parcs degradats, per falta de manteniment. Aquest Ajuntament socialista ha fet una mala gestió econòmica els últims anys, amb sentències judicials que han implicat deutes de milions d’euros. Hi ha hagut una falta d’inversió en el manteniment en el més bàsic, que és el que reclamen els veïns.

També falta impuls econòmic. Tenim un comerç en decadència. Hem de competir amb Barcelona, amb Granollers, que tenen una oferta comercial singular, que atreu gent. Reivindiquem poder exercir aquesta capitalitat del Baix Vallès. Falta ambició per revitalitzar la ciutat en tots els àmbits.

Molts encara creuen que Mollet és una ciutat industrial, i sí que hi ha polígons, però han anant perdent indústries. Som principalment una ciutat de serveis. En l’aposta per la reindustrializació del país, pensem que Mollet hi pot tenir un lloc, perquè té bones comunicacions. Però el govern ni lidera ni té idees. Estem així des de fa 15 anys.

És una ciutat d’una mida ideal. Tens tots els serveis a peu de carrer. Pots anar a tot arreu caminant. És una ciutat compacta, però que té la sort de tenir la meitat del seu territori, la de Gallecs, protegida. Però també és un poble. Coneixes molta gent. No és una mida massa gran on tot és anònim.

El primer de tot és resoldre les mancances de les quals parlava abans. Nosaltres hem passat d’estar fora de l’Ajuntament, fa 15 anys, a ser la segona força. I això és perquè defensem aquesta alternativa. Mollet pot ser diferent amb un Ajuntament que lideri, que tingui iniciativa per transformar la ciutat.

Tenim polígons buits des de fa 30 anys. Tenim, per exemple, Can Prat, que és un polígon que no s’ha acabat de desenvolupar. Volem que sigui una zona on s’instal·li l’I+D i la indústria de transformació. Quan parlem d’indústria no ens referim a les fàbriques de fa 60 anys, sinó al sector punter actual. També volem liderar l’àmbit cultural, que no vol dir que ho hàgim de fer tot. La ciutadania també fa, autoorganitzada. Mollet té un teixit d’entitats molt ric.

Sí, però la dinàmica a què ens tenen acostumats els socialistes els últims 35 anys és que o ho controlen ells o ningú no es mou. S’ha de liderar i fer que les coses es facin. Però, alhora, permetre que la gent que vulgui fer coses les faci i que se’n surti.

Tenim discrepàncies profundes amb l’Ajuntament. Estem en fase de tràmit d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal perquè l’antic va quedar anul·lat judicialment. Fa anys que no en tenim i anem amb unes normes d’estar per casa.

El barri del Calderí. Creiem que desenvolupar-lo ara no és una necessitat. L’Ajuntament el vol tirar endavant, però delega moltes iniciatives, com ara els habitatges de protecció social i els equipaments en agents privats: no només perquè les facin, sinó perquè diguin com han de ser.

A la ciutat tenim molts solars, molts espais que cal acabar i recosir. Per desgràcia, tenim els mateixos reptes pendents que fa 20 anys. Cal una altra biblioteca. A Mollet som 51.000 habitants i només n’hi ha una, que no dona l’abast. L’auditori no està en condicions. Hi ha molts espais aprofitables, i nosaltres apostem per cogestionar-los amb les entitats i la ciutadania.

Són necessaris però a preus assequibles. Els habitatges de protecció social que s’han fet els últims anys es poden comptar amb els dits d’una mà. I, quan s’han fet, no hi pot accedir la gent que els necessita.

A Catalunya, un 25% de la gent està en risc d’extrema pobresa. Són xifres molt grans. Mollet és un dels llocs on es nota això. No només parlem de joves que no poden marxar de casa, sinó de gent que no sap a on dormirà demà. L’Ajuntament no hi ha donat respostes eficients.

És un problema a tot arreu. El cost de gestionar els residus és molt elevat, i puja. Hi ha una fita de recollida selectiva per al 2030 i nosaltres som lluny d’aconseguir-la.

Implementar sistemes de recollida diferents, com ara el porta a porta, o vinculat a altres aspectes. En el nou contracte, pel que fa al rebuig i l’orgànica, l’Ajuntament mira d’aplicar un sistema de contenidors intel·ligents per al 2025. A Mollet hi ha blocs de pisos i no tots els barris són iguals. Un sistema mixt seria més efectiu. Però, al capdavall, cadascú ha de saber quins residus genera. Si t’esforces a generar menys residus i reciclar bé, hauries de pagar menys. En tot cas, penalitzar aquell que no recicla o que genera molts residus. Si accedim a l’alcaldia pressionarem molt per aquí. No serà popular, perquè canviar d’hàbits costa, però és necessari.

Durant dos anys hem patit una pandèmia que ha marcat molt la gestió municipal. Tot i que de vegades ha servit d’excusa per no fer-hi gairebé res. No dubto en cap moment que ha estat una gestió complicada. Però, alhora, això serveix per justificar-ho tot. I després ens hem trobat un recanvi a l’alcaldia. Nosaltres pensem que el model del PSC està esgotat de fa anys i han intentat fer un recanvi perquè no canviï res.

La senyora Dionisio fa 15 anys que és la mà dreta del senyor Monràs, l’alcalde fins fa uns mesos i que, per cert, no ha marxat perquè segueix com a regidor d’Esports. Ella té una cara més amable que el senyor Monràs, però comparteix els mateixos projectes. Per exemple, és la que impulsa aquella iniciativa al barri del Calderí... Han canviat les formes, però això no canvia la ciutat.

No, gens. Costa molt obtenir la informació veraç. No només a nosaltres. Molts veïns se’ns queixen que les seves instàncies no es contesten i sembla que cauen en l’oblit. I, a més, hem detectat una altra cosa...

Que hi ha un cansament molt important entre els treballadors públics. Aquest govern s’omple la boca amb ells, però a l’hora de donar-los eines perquè se’n surtin van molt mancats.

La nostra feina és criticar el govern. Una bona oposició fa millor el govern.

Prendré responsabilitats. És una qualitat que trobem a faltar en l’actual govern. Tot és culpa sempre d’algú altre, sobretot de la Generalitat. I quan fa 35 anys que governes una ciutat, i busques les culpes a fora... Doncs, si tu no vols assumir les responsabilitats, ja ens hi posem nosaltres.

Jo crec que les assumirem. No serà fàcil perquè el moment econòmic no ho és, els projectes són ambiciosos i no són fàcils de portar a terme, però hi aportarem il·lusió, moltes ganes de fer, moltes ganes d’escoltar i fer participar la gent, que costa molt.

Molt. Hi veig paral·lelismes amb els anys vint i trenta del segle passat. Primer, l’antipolítica. Després, la criminalització del que es diu políticament correcte. Però és que hi ha coses que són la base de la convivència.

Segurament tot això no és casualitat. Ve d’anys de poca esperança en un futur millor. I aquesta desil·lusió, aquest panorama poc esperançador, facilita que la gent caigui en discursos senzills i busqui culpables; perquè és més fàcil buscar culpables que no una solució.