Jordi Ausàs: “Fem una llei de referèndums que promourà el dret a decidir”

Jordi Ausàs dirigeix la mateixa conselleria que abans havien ocupat Joan Puigcercós i Joan Carretero. Des de Governació continua impulsant projectes clau del tripartit, com la llei d’ordenació territorial o la de consultes populars, i igual que els seus predecessors constata com el soroll que provoquen les polèmiques internes del govern i els debats precongressuals d’ERC eclipsa la feina del dia a dia.

Vostè ja ha mostrat el seu suport públic a Puigcercós en el pols que manté amb Carod per liderar Esquerra. Què aporta Puigcercós al partit?
A ERC li cal obrir portes i finestres per incorporar-hi molta gent que amb la dinàmica de partits no s’hi troba còmoda. Puigcercós, malgrat la seva joventut, té l’experiència de fa molts anys a Esquerra, hi dedica moltes hores, coneix el partit, se l’aprecia, coneix els militants... Per tant, representa la renovació des d’una amplíssima experiència per fer un salt endavant.

També Ernest Benach i Rafel Niubò es veuen a ells mateixos com l’autèntica renovació...
Són persones vàlides que han de tenir-hi també un pes.

Vostè havia tingut una bona relació amb Carretero, que encapçala una altra de les candidatures...
Sí, sempre.

L’ha felicitat pel seu nomenament?
No.

Què li semblaria un pacte entre candidatures de cara al congrés...
Si només ha de servir per sumar una majoria enfront d’una altra, per aconseguir una aritmètica vinculada a noms, i no hi ha res més al darrere, no serviria. ERC ha de fer un esforç important de cohesió des de tots els punts de vista, i després aconseguir l’arquitectura d’aquesta nova Esquerra que ha de ser molt més moderna en tots els plantejaments, seriosa, de compromís –allò que s’acorda es compleix, allò que es decideix es parla als òrgans corresponents i després es trasllada allà on correspongui.

Descartaria el pacte encara que representi anar a un enfrontament...
Encara que suposi aquest debat de posicions diferents en el si d’un congrés. Hi haurà un resultat, i l’endemà al matí, tothom a treballar.

¿L’endemà al matí pot haver-hi canvis al govern?
Això és posicionar-se sobre una qüestió que no sabem.

Carod és conseller de la Vicepresidència en funció del fet que és líder d’ERC. En cas que perdi el congrés, impedirà que continuï al govern?
Estem parlant del congrés que ha d’elegir el president d’ERC, el secretari general, i després la ponència política i la línia estratègica del partit. Vincular-hi membres del govern, que els elegeix el president de la Generalitat...

Montilla ja ha dit que ell nomena els consellers però que la situació dins els partits s’ha de tenir en compte...
Evidentment això és sempre així. Però no ens podem posicionar ara sobre situacions que s’han de produir al partit. La direcció que surti d’aquesta contesa haurà d’emprendre el que consideri convenient.

¿El congrés pot demanar una revisió de l’acord d’Entesa?
Del congrés sortirà una majoria sòlida que permetrà que el partit adopti les posicions ambicioses que ha tingut sempre ERC però lligades a un partit de govern i, per tant, sense sotracs. Evidentment els acords es poden revisar, però ha de ser des de l’entesa i per tant des de l’acord i la voluntat entre els partits i el govern.

Insisteix molt que ERC ha d’actuar de manera coherent, acordant les coses al partit i complint-les...
Jo crec que és així.

Precisament aquesta setmana s’ha retret a ERC falta de coherència amb el debat de la sequera pel posicionament al govern i al Congrés.
No és així de cap manera.

A més l’executiva d’ERC ha dit que qui vagi a la manifestació d’Amposta del dia 18 ho farà en representació de la direcció nacional...
Com hi aniran dels altres partits. Es mira sempre una part de la foto.

ICV ha votat que sí al Congrés...
ERC no s’hi ha oposat, que es porti l’aigua. A vegades es dóna un valor a l’abstenció, a vegades un altre. ERC al govern ha recolzat que els ciutadans no es puguin trobar sense aigua de boca a casa. Aquesta és una situació extrema i com a tal es prenen mesures extremes. El govern i tots els consellers ho han vist així; els partits no s’hi han oposat.

¿I l’anunci que seran a la manifestació?
ERC és un partit antitransvasista; per tant, és lògic que a les Terres de l’Ebre hi vagin persones que poden ser d’ERC i d’altres formacions polítiques. ERC no va a la manifestació de l’Ebre. La direcció d’ERC no hi va, a la manifestació de l’Ebre.

Ara el govern enfila la negociació del finançament. ¿Creu que Esquerra i el govern haurien d’evitar que aquesta situació que s’ha viscut amb la sequera es tornés a repetir?
La voluntat de tothom, del conjunt del govern, va en aquest sentit. Evidentment, el que ha passat amb aquest tema, pel debat sobre com s’havia de pagar la infraestructura [per portar l’aigua de l’Ebre], no pot tornar a passar en el cas del finançament. Ha d’haver-hi una comunió clara, al govern de Catalunya i també el primer grup de l’oposició. Per responsabilitat política, demanaria a CiU que anéssim tots a l’una i no féssim petita política, perquè aquesta sí que és una qüestió estratègica de país: el finançament de país i també el local.

Amb relació a CiU, vostè ha compartit la idea que cal refer ponts...
És de sentit comú. Que el govern en qüestions de país busqui l’acord, a més de ser necessari és positiu.I a nivell de partit, d’ERC, també. Hi ha una part important de la ciutadania que no entén certs desencontres no en qüestions d’estratègia partidària, sinó en àmbits d’entesa. Això és de sentit comú. S’ha de refer, des del punt de vista de govern i des del punt de vista de partit.

Un dels temes que la seva conselleria ja té damunt la taula és la llei de consultes populars. ¿Aquesta llei obrirà la porta als referèndums?
És clar, és una llei de referèndums. Aquesta és una mesura que promou el dret a decidir. El dret a decidir és un dret d’entrada que cohesiona Catalunya i aquest és un dels objectius del meu departament: fomentar la participació política directa. Amb l’Estatut que tenim podem fer una llei de referèndums, sabent que l’Estat ha d’autoritzar-ho cada vegada que es convoca. Aquesta és una llei escrupolosament constitucional. Hem de treure el suc al màxim a l’Estatut. A més, aquesta llei figura al pla de govern i és un mandat parlamentari. L’Estat cada vegada ha de dir-hi la seva, però representa el dret a decidir el que calgui, qualsevol de les qüestions que ens plantegem.

Com ara l’opinió dels ciutadans sobre una sentència negativa del Constitucional sobre l’Estatut...
Dependrà del calendari. La memòria es va aprovar dimarts al govern; ara es tractaria que abans de l’estiu tinguéssim l’articulat, i abans d’acabar el 2008 el govern ho pogués aprovar. Així arribaria al Parlament a principis de 2009.

Per tant, servirà per al projecte de Carod per al 2014...
Qualsevol consulta es pot plantejar, si l’Estat l’autoritza.

Una altra de les lleis que té damunt la taula és la d’organització territorial. El text amb què treballa el govern no parla de quantes vegueries ha d’haver-hi. Ho farà?
No ho sé si ho farà. Nosaltres hem fet unes bases. En aquestes bases no hi ha mapa. El mapa s’haurà de definir. Això no ho podem fer sols a Governació. Ni el govern sol. Ha d’haver-hi un acord amplíssim entre institucions i el govern i CiU. Hem de fer casar un model de l’administració amb un model de país que vagi vinculat al catalanisme polític. La situació provincial va renyida amb el catalanisme polític.

Quantes vegueries creu s’han de fer?
Si digues quantes vegueries seria com posar un mapa. El que sí que és veritat és que el departament de governació havia dit d’una manera clara set vegueries. Una altra cosa és com evoluciona. Sembla clar que les Terres de l’Ebre i el Pirineu estan consolidats com a futures vegueries.

Al Penedès també s’hi veuen...
És una altra possibilitat. És un recorregut que hem de fer tots amb consens, entre partits polítics i institucions.