Política

Sense rastre de l’explosiu de l’11-M frustrat a Barcelona

Fonts policials ho atribueixen a la ràpida intervenció per neutralitzar l’imminent atac

Avui es compleixen cent dies des que Barcelona va ser escenari de diversos escorcolls posteriors a la desarticulació d’una presumpta cèl·lula islamista que, segons consta en la resolució del jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, planejava repetir l’11-M de Madrid a la capital catalana durant el segon cap de setmana de gener.

Agents de la Guàrdia Civil arribats de Madrid van intentar localitzar l’explosiu que terroristes suïcides pretenien activar al metro, en un centre comercial i en una mesquita. Ni més ni menys que uns 200 quilos de triperòxid d’acetona (TATP). La intensa recerca de l’explosiu es va estendre a les comarques de Tarragona i, fins i tot, al País Valencià. Però, tres mesos després de l’operació antiterrorista a Barcelona, el TAPT continua sense aparèixer.

Fonts policials ho atribueixen a la ràpida intervenció per neutralitzar l’imminent atac. En aquest sentit, l’explosiu seria l’últim element que arribaria a mans dels terroristes i, en el moment de la irrupció dels agents de la Guàrdia Civil en diversos pisos i locals de Ciutat Vella, el TAPT encara no hauria sigut subministrat a la cèl·lula desmantellada.

Una altra explicació és que ni l’atemptat era triple (amb una quantitat d’explosiu necessària menor), ni estava programat per al segon cap de setmana de gener –tal com assegura el confident dels serveis secrets francesos i testimoni protegit del cas– i el grup encara estava en fase d’entrenament. Aquesta segona hipòtesi seria més factible amb el material que es va trobar durant l’operació: boles d’acer, piles, rellotges i uns 30 grams de peròxid d’acetona.
“És possible que estiguessin encara en una fase incipient, però és millor actuar amb precipitació que tard”, afirma una font consultada.

L’opinió de l’advocat de 10 dels 14 detinguts és una altra. Sebastià Salellas ho té clar: “Tota l’operació i la posterior acusació es basa en el que diu el testimoni protegit, en un conte de fades”. Per això, aquesta mateixa setmana ha demanat la llibertat per als seus clients.

El testimoni protegit era un dels terroristes suïcides, segons va confessar. Diversos indicis li van fer pensar que l’atemptat era imminent i va alertar els serveis secrets francesos, que van traslladar l’avís als espanyols. També va contribuir a activar l’operació el fet que espies del CNI observessin com un del integrants tirava material sospitós en un contenidor. Davant la necessitat de proves, el CNI va confiar l’anàlisi als Mossos d’Esquadra. Era nitrocel·lulosa.
Hi ha, però, qui pensa –el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba inclòs– que el CNI va actuar amb precipitació i va cremar l’infiltrat fent-lo declarar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.