“Santa Coloma ha de ser ciutat de referència, que ens mirin i ens reconeguin”

Si no tinguéssim un projecte de futur, la Unió Europea no ens donaria recursos.

El projecte Edusi (Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat), que ens ha permès marcar i falcar les línies estratègiques de transformació, legitimat per la ciutadania amb un procés participatiu.

Potser consideren que és malbaratar fer una inversió ferma i decidida pels drets de la dona. Qualifiquen el projecte de la Ciba de chiringuito ideològic, quan el que fa és atendre moltes famílies i dones que necessiten recursos per sortir de la violència masclista. També els dona oportunitats laborals. Per a mi, com per a una part important de la ciutat, ofereix una oportunitat cabdal per a la igualtat. L’oposició la tancaria per fer una residència d’avis, però sap perfectament que la competència és de la Generalitat.

No fem la guerra al cotxe privat, però tampoc podem enganyar els veïns i fer-los creure que vivim en una autarquia on poden circular vehicles que les directives europees, que hem de complir, no homologuen, i saltar-nos les normes sobre la qualitat de l’aire. Potser al senyor Dimas Gragera se li escapa que cada any moren 10.000 persones per la mala qualitat de l’aire. Alguna cosa hi tenen a veure els vehicles. És cert que la pacificació de la ciutat ha d’anar acompanyada de subvencions perquè la gent pugui canviar els vehicles i per facilitar el transport públic.

Jo crec que sí. Les nostres prioritats s’han falcat escoltant tothom. Nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb un programa, que va passar el filtre del pla d’actuació municipal (PAM). És a dir, que les propostes es revaliden amb la participació ciutadana. Ens vam trobar amb la covid. Podríem haver renunciat al procés de participació i tirar pel dret. Però el vam posar a l’abast de tothom, perquè amb noves tecnologies poguessin participar en el PAM. Tot i la covid, ara, el 70% de les accions del pla s’han executat, i abans que acabi l’any se n’haurà executat el 93%.

No. S’han millorat els carrers, s’han fet inversions per democratitzar l’espai públic. S’han fet accions de microurbanisme. S’ha intensificat la neteja. Malgrat que l’incivisme és comú arreu, Santa Coloma és una ciutat neta i així ho reconeixen molts visitants. Amb el centre Marie Curie, hem fet una aposta per l’ocupabilitat. L’escola de restauració és de referència. Hi ha la Vinya d’en Sabater, que és un projecte que dona molta ocupació. Hi ha una aposta clara per donar suport al comerç local i per la restauració, que és un dels actius de la ciutat. Santa Coloma està viva i s’està transformant. Fa passes per ser referència per a altres ciutats. Hem impulsat la rehabilitació d’habitatges amb intervenció pública, i això ha servit d’exemple per a l’Àrea Metropolitana i per al govern d’Espanya.

Està funcionant amb tasques administratives. Però és una comissaria per a la presentació de denúncies i connectada a la comissaria central del barri del Raval. Ja tenim en marxa el projecte per construir-ne una de nova a la mateixa zona, amb una inversió de 14 milions d’euros. A més, la policia és al carrer, sobretot. Hem fet un esforç importantíssim per superar la falta d’efectius que teníem. Acabarem el mandat amb 140 policies, dels 88 que teníem. Evidentment, necessitem també els Mossos, dels quals depèn la seguretat ciutadana. Ara anem molt justets de ràtio.

Amb la circulació de grames, la despesa es queda als comerços de Santa Coloma. La moneda local ha permès evitar la fuita de recursos que s’han d’invertir en la ciutat perquè són públics. Però no només això: també dignifica els ajuts socials a l’alimentació, les cues de la fam.

Les persones que necessiten rebre un ajut social en alimentació ho fan en grames. Tenen assignats aquests recursos al mòbil o en una targeta. I amb això van al supermercat i als mercats municipals. I ningú sap que aquella persona no té recursos. Nosaltres som una administració pública i hem de vetllar per la dignitat de les persones vulnerables. Quan vas a altres entitats, com el Banc d’Aliments, reps productes envasats, però no de frescos, i aquests sí que els garanteix la moneda social.

No. És legítim que es presenti a les eleccions i que el seu partit pensi que és una persona prou coneguda que pot lluir com a líder metropolità.

No, cap. Però sí que vam desmentir una mentida grossa que va dir: que havia demanat el teatre i que no l’hi vam cedir. No és cert. Només hi va haver una consulta informal d’un regidor del seu grup per poder-hi gravar un programa de televisió. No es pot acusar des del Congrés que és mala praxi i que no cedim espais a l’oposició. No, això no.

Ser molt densa té avantatges, com ara la garantia de la seguretat. Però també fa que hi hagi un ús intensiu de l’espai públic. Als anys vuitanta i noranta, la ciutat tenia pocs espais definits per a l’ús de la ciutadania en el temps d’oci. Perquè érem una ciutat dormitori. Així es va construir Santa Coloma, com moltes ciutats de l’àrea metropolitana.

Un dels projectes principals és la recuperació del Besòs, que genera un espai vital i saludable inqüestionable. Ara som en la segona transformació, com a refugi de la biodiversitat, també amb fons europeus. A més, havíem de recuperar el verd en la zona altament densificada: generant parcs i espais per a les famílies, amb un entorn que permeti una mobilitat sostenible. De ser una ciutat amb pocs espais per als veïns, ara tenim per exemple un passeig que és el balcó fluvial del Besòs. Un bon lloc per passar-hi el diumenge.

El primer, el repte de generar oportunitats d’ocupabilitat de la població en activitats molt competitives i estables. Això ens ajudarà a incrementar la capacitat econòmica dels veïns. Hi ha d’haver un acompanyament local, com es fa des de Grameimpuls i la Ciba, en la part de suport empresarial i de creació d’oportunitats laborals. S’ha d’incidir en els col·lectius més vulnerables: persones amb més de 45 anys i joves que no han acabat els estudis, i les dones. Però aquí també necessitem la col·laboració de la resta d’administracions públiques.

Trencar el cercle de la vulnerabilitat crònica, no de la temporal. És una de les grans amenaces a la zona del Besòs. Aquí fa molt de temps que els alcaldes i les alcaldesses de l’àmbit Besòs estem reivindicant un tractament compensatori. No per ser subsidiats, sinó per aconseguir els recursos que permetin que aquest sigui un territori d’oportunitats i de dinamització econòmica. Aquí hem vist la incorporació al Consorci del Besòs de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana. Volem més recursos per solucionar els problemes d’infraestructures, de vulnerabilitat social que tenim a Santa Coloma, a Montcada, amb el problema del barraquisme, i a Sant Adrià, amb la Mina.

L’accés a l’habitatge. Aquest és un problema que no afecta només aquí, però que al Besòs té unes singularitats pròpies que són de risc. Falta habitatge social. Nosaltres hem definit un pla que ens ha de permetre, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), generar més de 1.400 habitatges a Santa Coloma. Habitatge accessible vol dir que la gent se’l pugui pagar. No estem parlant només de les persones que necessiten un acompanyament generalitzat, sinó de les que tenen salaris de 1.500 euros i que han de pagar una hipoteca o un lloguer. I que, si són parella, ara hi han de dedicar tot el salari d’una. Parlem de facilitar l’accés a un habitatge digne perquè la gent jove no marxi. Aquí es necessita intervenció pública: Ajuntament, Àrea Metropolitana i Incasòl.

Crec que ha falcat el procés de transformació en clau d’oportunitats sense generar barris de primera i de segona. En són una prova els barris de la serralada de Marina. Contra els problemes que he citat abans, la solució ha de ser en aquesta mirada a la singularitat del Besòs. Crec que avui dia Santa Coloma ja no és una ciutat menystinguda. Cada cop decau més l’estigma amb què se’ns va associar injustament, però hem de fer un gran salt. Santa Coloma ha de ser una ciutat metropolitana de referència, que ens mirin i que ens reconeguin.

Hi ha projectes que en el futur seran estratègics. Estem tocant Barcelona, la gran metròpoli. Al capdavall, a Barcelona, qualsevol activitat que tingui valor en qualsevol àmbit queda poc destacada. Si aquestes activitats es traslladen a les ciutats veïnes, tindran la possibilitat d’impulsar-se. Farem una aposta que presentem el 15 de març, que atraurà aquesta mirada diferent cap a Santa Coloma.

És un projecte a la llera del Besòs, vinculat a la cultura i l’art urbà, que serà molt reeixit. Permetrà consolidar tota la línia que ja hem obert que ofereix un turisme de proximitat, familiar, fonamentat en la sostenibilitat i la biodiversitat. S’està vinculant amb el passat rural de la ciutat, que també vam tenir. I aquí entra la vinya d’en Sabater, i la masia de Can Zam, que la comprarem. L’extensió del carril bici com una política activa per a una mobilitat diferent... Hi ha uns projectes que ens faran ser una ciutat competitiva en mobilitat i en cultura. La cultura és sempre transformadora.

No. Som una ciutat acollidora i solidària. De vegades hi ha circumstàncies vinculades a l’incivisme que provoquen mala convivència. Però es resolen. En això també som pioners. Tenim des de fa molts anys un servei de mediació intercomunitària. El risc de ser una ciutat sense cohesió no s’ha donat.