“El manteniment i la neteja viària són les primeres coses que caldria millorar”

Bé, però el nostre és un carnaval molt petit.

Són molt diferents. A Torelló són 16.000 habitants i a Tona només uns 8.500. Per dimensions, crec que Tona no podria assumir un carnaval com el de Torelló. Allà ja porten 45 edicions i consolidar tot això vol molts anys. El d’aquí parteix de les AMPAs a les escoles i així s’engresca els nanos. Per un lloc es comença... Però podria ser un bon referent, sí.

Jo crec que el poble ha declinat, ha baixat una mica. I ha baixat en diversos pilars, que centraria en el manteniment i la neteja. Penso que el poble, en això, ha perdut bastant, i no en conec la causa concreta. El manteniment té uns costos, però hi trobem a faltar més cura. Crec que aquest seria un pilar. No és que no ho hàgim acabat, però s’ha de tenir molt present per millorar el servei de cara al futur. Crec que la brigada fa molt bona feina, però el problema vindria de les directrius que rep. Aquesta mancança està molt lligada amb la neteja viària, evidentment, i hem rebut moltes queixes en aquest sentit. I en puc dir també una altra, que és potser la gestió municipal en si, l’administració en general. Hi ha moltes entitats que se’ns han queixat que les subvencions costa que els arribin... Penso que les administracions han de posar les coses fàcils als ciutadans, no avorrir-los i no cremar-los... Perquè de projectes tampoc és que n’hagin fet, perquè els projectes venien tots de l’anterior mandat, quan hi érem nosaltres: la remodelació de la biblioteca, l’ampliació del Camp de les Lloses... Els tres pilars amb més mancances són la neteja, el manteniment i la dinamització cultural, podríem dir.

Les obres a la plaça són del que ha de ser el nou Bonpreu. Des de l’equip de govern vam fer un conveni urbanístic en el qual entrava una promoció de pisos, arreglar el parc de la Font Morta, la plaça Major i el mateix Bonpreu. Quan ells [l’equip de govern actual] van arribar van redactar un text refós –que entenc perfectament– de tots aquests convenis. Van trigar tres anys i fa poc que s’ha iniciat tot. La biblioteca també és un projecte nostre i n’estem contents perquè va costar molt i ara ja estan aprovant certificacions i van a bon ritme. Després també hi ha el centre cultural Muriel Casals, que fa quatre anys va ser el nostre projecte estel·lar. Va costar molt, però ells també s’ho van trobar a mig fer, perquè es van trobar dues licitacions... i va costar. Aquest centre és com una àgora per a les entitats, que va en la línia de potenciar-les. Aquestes són potser les obres més grans.

Jo l’equip de govern no el vaig gaudir prou perquè vaig començar amb 22 anys. Vaig començar molt verd i n’he anat aprenent sobre la marxa, i he après moltíssim. Els ajuntaments són un pou de saviesa i del saber, perquè no t’ho acabes tot pas mai, sempre sorgeixen coses noves... Estar al govern penso que sempre és més divertit i potser més agraït. Fas coses, tens un pressupost... En canvi, a l’oposició, pots defensar els interessos dels ciutadans, però costa més. El govern és a l’aparador i nosaltres som al darrere. Tenim el nostre protagonisme, perquè des de l’oposició també es treballa molt i jo m’ho he passat bé, però és més com una travessia del desert, vas caminant però no saps si podràs aconseguir fer alguna cosa o no...

A vegades no se’ns ha reconegut que nosaltres havíem iniciat determinats projectes. Però nosaltres vam empènyer molt a principis de mandat per tenir accés a la informació de l’Ajuntament. En nom del grup municipal vam demanar de tenir accés als expedients, respectant la protecció de dades, però ara estem informats i això és molt d’agrair. D’altra banda, ens conviden a les juntes de govern, cosa que també fèiem nosaltres, i això és bo. Però, vulguis o no..., en el penúltim ple ens vam trobar un projecte de vuit-centes planes que no ens havien ensenyat i vaig haver de votar-hi en contra perquè no tenia temps de llegir-lo, a part que era molt tècnic perquè era sobre l’enllumenat. El que és l’accés a la informació l’han anat millorant, però costa.

Em costa trobar alguna cosa destacable. Però una cosa sí, que és el tema de les plaques solars. A tots els equipaments municipals ara s’hi estan posant plaques. Són instal·lacions útils que estan molt bé i jo n’estic particularment content. Només destacaria algunes intervencions sobre medi ambient i de patrimoni, com el cas del Camp de les Lloses, que és un jaciment arqueològic que tenim d’iberoromà, i altres iniciatives sobre el patrimoni com el Balneari Ullastres.

En aquest sentit, en tinc un de molt clar, que és la participació. L’equip de govern, durant la campanya del 2019, va fer molta bandera de la participació ciutadana, com si nosaltres no n’haguéssim fet mai. Ells n’han fet molta, perquè ho fan gairebé tot amb participació ciutadana, però això té un handicap, que és que s’alenteix molt l’administració. Penso que ho haurien d’haver enfocat diferent i m’ha fet ballar el cap. També en les polítiques de gènere, de les quals ells també feien bandera i esperava que hi hagués hagut algun canvi. I els canvis que s’han vist potser no han estat del tot encertats. Això, parlant amb la gent... Una altra cosa és el canvi de gestió de la residència Can Codina. Això era abans una fundació i ara, per normativa, no pot ser-ho, però aquest canvi pensàvem que aniria bé i no hi ha anat tant. D’aquestes dues coses n’estic una mica decebut.

Potser destacaria la iniciativa sobre l’enllumenat, en aconseguir una subvenció, tot i ser universal. Se’ls ha de felicitar per haver fet la feina i aconseguir aproximadament un milió d’euros per a l’enllumenat.

Efectivament, en una època Tona es va basar en els balnearis com a oferta turística i font de recursos. Ara sento sovint que Tona és un poble dormitori. Jo considero que no i tampoc no m’agrada sentir-ho. És veritat que estem en un enclavament molt accessible, i per evitar de ser un poble dormitori s’han de potenciar moltes coses. Tenim un polígon industrial molt important, amb l’empresa Roquet al capdavant, una gran empresa amb molta història, amb una plantilla molt gran de treballadors i un punt econòmic del poble molt important. Un altre aspecte per potenciar és l’eix comercial del poble: els petits negocis del carrer Major, del carrer de Barcelona..., que formen part de la petita i mitjana empresa i són els que tiren endavant el país. Veiem que molts locals van tancant i pensem que seria molt important dinamitzar el comerç.

Jo crec que s’han de potenciar al màxim tots els sectors. També hi ha molta pagesia, masos disseminats molt importants que no cal descuidar.

Penso que és un encert. Ja vam començar nosaltres en el passat mandat a fer-ho, no en l’àmbit dels pressupostos, sinó com a trobades de participació obertes als joves. I fèiem un recull de les seves idees. Em sembla que l’administració, als joves, els queda lluny, i hem de mirar d’aproximar-la-hi...

Sí. Ara tinc 30 anys i vaig començar en aquest món municipal als 22, i llavors desconeixia el funcionament d’un ajuntament... Iniciatives com aquesta són una manera de donar a conèixer l’administració als joves. Penso que la iniciativa és un encert, i tant és així que vam votar-hi a favor.

Jo estaré en l’equip que formarà la candidatura.

Sí, hem trencat. Per una sèrie de circumstàncies no ens vam entendre i un dia vam veure a la premsa que l’exalcalde Josep Salom havia fet una llista alternativa i havia plantejat un projecte a part. Penso que havíem fet una bona feina i potser vam cometre alguns errors, però tot malament, tampoc... Treballant pel poble i amb vocació de servei, que és el que és fonamental. Sí, vam partir peres i això suposarà tota una reestructuració. Però tenim projecte –penso que fins i tot una mica innovador– i tenim gent interessada a aportar visions, buscant sobretot el treball en equip.