Xoc per la claredat dels avisos dels lletrats a la mesa de Forcadell
Els membres no sobiranistes declaren que els advertiments per vetar les iniciatives dels independentistes del 2017 eren “claríssimes”
Els lletrats del Parlament s’emparen als canvis de doctrina del tribunal, però
La segona jornada del judici al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) als membres independentistes de la mesa del Parlament del 2015 al 2017 Anna Simó, Lluís Maria Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, amb Carme Forcadell com a presidenta, ha constatat de nou, com va passar en el primer judici suspès pels mateixos fets el 2020, el xoc argumental dels diferents testimonis entorn a la claredat dels advertiments del Tribunal Constitucional (TC) i els vaisos dels lletrats sobre les iniciatives parlamentàries de caire independentista i que van acabar per impulsar les conegudes com a lleis de desconnexió (del referèndum i de transitorietat jurídica).
Pels exmembres de la mesa no sobiranistes, José María Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), han assegurat que el mandat del tribunal per vetar les iniciatives eren “claríssims” i els aleshores lletrats del Parlament, Antoni Bayona –lletrat major del 2012 al 2018– i Xavier Muro –secretari general del 2016 al 2021– van coincidir en assegurar que la doctrina del tribunal en aquest aspecte va anar canviant entre el 2014 i el 2019.
Espejo-Saavedra va admetre que els primers informes dels lletrats del 2015 eren “ambigus” perquè la jurisprudència del TC encara no estava “assentada”, però que aquesta va anar evolucionant i els informes també van ser més ferms. L’exdiputat de Cs també va explicar que els lletrats ven fer diversos advertiments a la mesa oralment i per escrit, admetent que eren “condicionals” i que els acusats es defensaven al·legant que l’anterior jurisprudència del mateix TC els emparava.
Bayona ha explicat que l’evolució de la jurisprudència del TC va començar el 2014 i es va establir de forma ferma el 2019, considerant que la mesa ha de protegir sentències anteriors i fer-les complir. Per això, ha dit que en algun cas va fer un advertiment verbals, tot i admetre que potser no va ser prou “contundent”, i ha dit que tot i que inicialment ell no va rebre formalment els requeriments del TC, després ja els va començar a rebre.
Muro, de la seva banda, ha declarat que la situació legislativa i jurídica aquells anys era “complicada”, ja que si la mesa era “mol autorestrictiva”, podria vulnerar els drets dels parlamentaris, però si era massa oberta podia incomplir les resolucions del TC. “Però de mica en mica es van anar delimitant els límits de manera més precisa”. Ens qualsevol cas els dos han refermat que van advertir que “hi podia haver un problema respecte a l’incompliment de les resolucions del Tribunal Constitucional”.
La fiscalia ha rebaixat de delicte continuat per un sol delicte de desobediència i ho ha concretat perquè Lluís Maria Corominas va deixar de ser membre de la mesa el juliol del 2017 i, per tant, la resta d’actuacions que va fer com a president del grup de JxSí ja no són punibles, com va constatar el mateix TSJC en el primer judici respecte la cupaire Mireia Boya, que va absoldre.
Demà les parts faran els seus informes finals i els quatre acusats tindran dret a l’últim torn de paraula.
