CARLES CAMPUZANO
CONSELLER DE DRETS SOCIALS
“El país demana que s’esgoti aquesta legislatura”
“La gent té ganes que es governi per un període relativament llarg, i el govern té aquesta voluntat”
“A Santa Coloma de Gramenet falten més equipaments per a persones grans i evidentment això no depèn del color polític de ningú”
“L’absència d’una prestació universal per criar els fills o la renda universal només fa que augmentar la pobresa infantil”
Tenim un problema: els darrers quinze anys no s’ha fet cap equipament públic de persones grans
Ens hauria agradat que el pressupost, i més el de Drets Socials, tingués el suport de Junts
S’ha d’anar cap a una revolució per posar les polítiques socials en l’àmbit del segle XXI
Necessitem recuperar el pla de barris per treballar on s’acumulen més problemes socials
Junts va prendre una decisió equivocada en sortir del govern, però té l’oportunitat de reenganxar-s’hi
En aquest moment al país li convé reforçar l’opció del president Aragonès en l’espai central i de progrés
El sobiranisme a Catalunya és plural i ho continuarà sent, i això obliga a un respecte mutu
El conseller Carles Campuzano ha estat en el focus de l’actualitat els darrers dies en prometre una residència de gent gran en un acte preelectoral d’ERC a Santa Coloma de Gramenet.
Diversos grups han demanat la seva compareixença al Parlament. Quan hi anirà?
Un conseller quan el Parlament el cita té l’obligació de comparèixer-hi, en el meu cas encantat de donar explicacions perquè no hi ha res a amagar. Si algú s’ha entretingut a escoltar el vídeo, hi dic el que diem a tots els ajuntaments: quan un construeix una residència o un centre de dia per a persones grans, ve a veure el Departament i ajudem a la concertació o al conveni per proveir de places el servei. Al vídeo diem exactament el mateix que aquests dies dic a molts alcaldes que em venen a veure. Lògicament, el govern no pot arribar a acords amb altres que no siguin regidors de l’equip de govern de qualsevol ciutat, ho diu el sentit comú. Respecto que l’oposició faci la seva feina, quan el Parlament decideixi i la meva agenda quadri hi aniré a donar explicacions com ja he fet diverses vegades des que soc conseller, cap problema, però no hi ha gaire més. Al final, un tuit no pot amagar la discussió sobre els grans reptes que tenim, que són molt seriosos, com les llistes d’espera en l’àmbit de la dependència, les condicions salarials dels seus treballadors, la transformació del model de cures davant el repte de l’envelliment de la població, l’infrafinançament... Apel·lo els grups a dedicar esforços i energies a discutir sobre aquestes qüestions i a compartir estratègies.
No considera, doncs, que fos un error o un xantatge, com fins i tot ho han titllat alguns grups?
No, hi ha un candidat que fa una proposta i un conseller de la seva força política que diu que li sembla bé, i no diu res diferent del que diu parlant amb qualsevol altre candidat o alcalde.
La diferència és que això era un acte de partit.
Sí, però tots els consellers, tots els ministres, es passen el dia fent actes de partit. Ara i abans, i de tots els partits. Entenc que tothom vulgui fer la seva feina d’oposició i algú tingui ganes de burxar més, però per sort, al segle XXI, els processos de decisió són molt transparents: no depèn de l’arbitrarietat del conseller que en un lloc es faci una cosa o l’altra, que tampoc en cap cas dic això en el vídeo. En tot cas anirem al Parlament, donarem les explicacions i acceptarem les crítiques de l’oposició, però sobretot ocupem-nos del que és rellevant.
El PSC diu que va demanar la residència durant la negociació del pressupost i el govern es va negar a incloure-la-hi.
Tenim un problema, no d’ara sinó dels darrers quinze anys: que no s’ha construït cap equipament públic en l’àmbit de les persones grans. De fet, els primers que es construeixen són amb els fons Next Generation. Dimecres era a Terrassa i a Sabadell, on d’aquí al 2026 construirem dues residències públiques, una en cada ciutat, i una altra a les Corts, a Barcelona. A més, subvencionarem ajuntaments per remodelar o construir centres de dia. Els darrers quinze anys el Departament no ha tingut pràcticament capítol d’inversions. I al Parlament, els grups quan han negociat han plantejat esmenes concretes a projectes concrets, però el que necessitem és un capítol d’inversions i això té a veure amb el problema d’infrafinançament. A més hi ha una altra cosa: necessitem planificar. Aquest és un repte, l’equip que hem entrat hem trobat que la planificació estava pendent. Ara estem treballant per a una planificació a curt termini per a les places que traurem el 2023, però sobretot hem de treballar, i crec que ho tindrem prou aviat enllestit, per una planificació a mitjà termini. I aquí caldrà veure, i m’agradaria que fos així, que tinguem un capítol d’inversions per poder-ne fer des del mateix Departament.
Pot prometre que la residència es farà tant si ERC és decisiva a Santa Coloma com si no?
Jo no vull prometre res. Com en qualsevol lloc de Catalunya, el govern ajudarà els ajuntaments a tirar endavant equipaments així, i les possibilitats legals per fer-ho són moltes, dependrà que ens posem d’acord. En molts casos hi ha ajuntaments que fan reserva de sòl, construeixen i després demanen a la Generalitat que concertem o convenim les places. Aquesta és una opció, si l’Ajuntament que surti de les eleccions del maig vol altres fórmules ja en parlarem. El que estem convençuts és que a Santa Coloma de Gramenet, com en molts altres municipis del país, fan falta més equipaments per a persones grans, és un repte. I evidentment això no depèn del color polític de ningú, mai ha depès del color polític. Seria bastant estrany que la decisió de fer o no un equipament en un lloc depengués de quin partit governa.
Ara que venen eleccions, anirà a més actes de partit d’ERC?
Sí, de fet ja hi he estat anant. Soc un conseller independent però si la gent d’ERC em demana donar suport a candidatures locals, estic a disposició com la resta de membres del govern.
Ara tenim pressupost per al 2023, però sense el suport de Junts, que regia la conselleria.
Ens hauria agradat molt que el pressupost, i en concret el de Drets Socials, hagués tingut el suport de Junts. És un bon pressupost encara que insuficient respecte a les magnituds dels problemes que tenim, però servirà per afrontar reptes importants com la creació de noves places per a l’atenció de gent gran. Són 2.000 places que ens comprometem a concertar i 2.500 més a través de la prestació econòmica, a més de les 10.000 prestacions de cuidadors a familiars. Alhora estem tancant l’augment de tarifes públiques que prestem a través de les entitats.
Amb un augment del 4% a les residències i centres de dia no els surten els números. Milloraran les condicions?
N’estem parlant i discutint aquest 4% o 5%, de cara a l’any que ve i sobre els costos energètics i alimentaris que estan afrontant. Estem en converses amb les patronals i en qüestió de dies espero tancar algun tipus d’acord perquè voldria que aquesta actualització pugui ser immediata. Al sector li estem plantejant com s’ha de revisar la cartera de serveis. El govern ha contractat quatre economistes per començar a fer un escandall de costos. Volem avançar cap a la concertació entre les entitats, les empreses i els sindicats per millorar les condicions de treball del sector social. Ens interessa que tot vagi ràpid.
S’ha perdut massa temps i s’acumula feina?
És molt necessari executar el pressupost i és una pena aquest retard de dos mesos i mig. Unes setmanes abans que s’aprovés, la maquinària del Departament va traslladar a l’àmbit de la concertació entitats que estaven prestant serveis a partir de subvencions. S’ha tret una línia operativa de la convocatòria de subvencions Cospe per a aquestes entitats i estem a punt de treure la del 2023. Amb la Taula del Tercer Sector estem revisant la Cospe i l’IRPF i, si ens posem d’acord abans de l’estiu, tornant de vacances podem treure la del 2024. S’han obert 400 places de centres de dia per a persones amb discapacitat i reformem els sistemes de la discapacitat i la dependència.
La ciutadania resoldrà els tràmits en una finestreta única?
El pla de transformació digital és això i molt més. S’automatitzen processos per transformar el Departament que treballa amb persones, entitats i ajuntaments. Ens posem al segle XXI per fer més fàcil la vida a les persones beneficiàries de prestacions. La gent quan vagi a una oficina no portarà la documentació; donant les dades se li podran assignar les prestacions. El repte és tenir un estat del benestar més eficient i que es guanyi la legitimitat del ciutadà. Una de les peces de la transformació digital serà la integració social i sanitària perquè els professionals de salut i serveis socials puguin intercanviar la informació. Aquesta és una atenció fonamental per afrontar el repte de l’envelliment.
L’atenció integrada replica set experiències que ja funcionen. Es plantegen altres models assistencials?
Volem reconèixer les iniciatives per enfortir-les i estendre-les com una taca d’oli al territori. Les properes setmanes portarem al Parlament la llei de l’Agència d’Atenció Integral que s’ocuparà de la governança conjunta. Amb l’experiència de la covid i la demanda dels ciutadans que volen envellir a casa segur que necessitarem menys residències i garantir aquest suport a la llar, i centres de dia integrats a la comunitat amb sistemes més flexibles. Això té a veure amb la revisió de la cartera de serveis. La tecnologia ens ha d’ajudar i dels 83 milions, 33 són de suport a projectes promoguts per entitats, ajuntaments, consells comarcals i empreses que incorporen tecnologia. S’ha d’anar a una revolució per posar les polítiques socials en l’àmbit del segle XXI.
Veu factible el traspàs de l’ingrés mínim o ho veu perdut?
És imprescindible la gestió íntegra de la gestió de l’ ingrés mínim per part de la Generalitat i estem dedicant molts esforços a fer-lo compatible amb la renda garantida. Estem en converses amb el Ministeri i confiem tancar un acord aviat. Si aconseguim el traspàs s’agilitzaran els tràmits i s’evitaran els riscos dels cobraments indeguts quan dues administracions operen sobre una mateixa població. No pot ser que es reclami a un ciutadà amb molta fragilitat econòmica 5.000 euros que no té.
Milloraran la cobertura de la renda garantida?
Amb els estalvis de la gestió integral amb més persones beneficiàries es podria cobrir algun dels col·lectius que no tenen prou suport. Estem pensant en unitats familiars amb més infants o en l’àmbit de l’habitatge. Serem molt actius perquè a les famílies els arribi el complement per la infància que té l’IMV. L’absència d’una prestació universal per la criança de fills o la renda universal és un dels problemes que només fa que incrementar la pobresa infantil. S’han de reforçar les rendes, és una obsessió que tenim, però preparem una estratègia per combatre la pobresa infantil que va més enllà.
Com valora que hagi caigut la prova pilot de la renda bàsica?
Pacta sunt servanda, que deien els clàssics: els acords s’han de respectar i no entenem que el PSC no ho faci. Era un element que havia de ser útil per estudiar com millorar l’eficàcia del conjunt de les prestacions. Crec que ha estat un error del PSC amb la complicitat de Junts i els vots de la dreta més extrema.
Alertava només d’arribar a la conselleria d’un ascensor social aturat i un risc de fractura social. Com es reverteix?
Posar múscul i modernitzar el Departament per ser més eficaços. Afrontar el problema de la llista d’espera de la dependència en una societat cada cop més envellida. La desigualtat estructural està enquistada i amb una pobresa material severa. Cal recuperar el pla de barris per treballar on s’acumulen més problemes socials. El gran factor que genera mobilitat social és un bon sistema educatiu i ens conjurem amb Educació perquè les taxes d’abandonament escolar són molt elevades i ens preocupen. La jubilació dels baby boomers ens obligarà a enfortir totes les polítiques de cures i avançar en l’atenció social i sanitària. Se n’ha de garantir el finançament i transformar els models per viure de manera independent, en comunitat o envellint a casa amb qualitat. Les baixíssimes taxes de fertilitat expliquen l’enorme malestar de les famílies joves. És un fracàs que tinguem les mateixes xifres que quan va acabar la guerra civil i una edat d’emancipació i de tenir el primer fill de les més tardanes d’Europa. El govern ha de posar la qüestió demogràfica damunt la taula.
L’emancipació juvenil depèn de l’accés a l’habitatge, una àrea que ha caigut de la conselleria. Com es vetllarà?
El president Aragonès i el conseller Fernàndez anunciaven fa uns dies la dotació de 10.000 pisos d’habitatge social. Estem conjurats i ara que anem pel territori, parlant amb els alcaldes, és el principal problema social que tenim. Les rendes cobreixen en bona part l’habitatge i les famílies necessiten més recursos per viure. Durant massa anys no s’ha fet bé les coses en matèria d’habitatge i amb això treballem sabent que no té efectes immediats i s’ha de fer les promocions i aliances amb els privats i entitats sense ànim de lucre. En habitatge vetllem per col·lectius que tenen més dificultats com persones amb discapacitat, afrontar el sensellarisme o l’emancipació dels joves tutelats per la Generalitat.
El codi d’accessibilitat té data?
Tant de bo, està a la comissió jurídica assessora des de finals d’any. Ens diuen que amb un miler de pàgines necessiten temps per revisar, però espero que sigui aviat. Són set anys d’espera però des que he arribat he demanat que s’aprovi.
Ara fa cinc mesos que és al govern. S’hi troba còmode? Hi ha entesa tot i no ser tots d’ERC?
Sí, l’entesa personal és bona i la sintonia amb tot l’equip és perfecta. Hi ha bon ambient i inquietuds compartides, és un equip molt plural en els orígens: Joan Ignasi Elena, Joaquim Nadal, Gemma Ubasart, la mateixa Meritxell Serret, la gent més de partit... Comparteixo l’anàlisi que el president ha fet sobre l’estat de la qüestió a l’hora d’afrontar el repte del conflicte amb l’Estat: no suposa renunciar a res i, alhora, cal desbrossar el camí de la repressió i la judicialització, que ens ha portat a la supressió de la sedició i als indults. I amb la convicció a més que necessitarem un altre gran acord de país per tornar a posar sobre la taula la demanda de Catalunya al voltant que només per la via democràtica es pot resoldre el conflicte. En això necessitarem construir aliances internes i externes... I alhora cal un programa orientat a la modernització del país en clau de progrés. Em sento identificat amb l’acció del govern i la línia política del president Aragonès.
L’aprovació del pressupost dona aire al govern fins al final de la legislatura?
Jo crec que el país demana , en general, que s’esgoti aquesta legislatura. La gent està molt cansada de legislatures curtes, d’anar-se trobant conselleres i consellers amb qui cal començar la conversa explicant el que vas explicar a un altre fa un temps. La gent té ganes que es governi per un període relativament llarg, i el govern té aquesta voluntat. En el moment que viu el país necessitem un govern que almenys els propers dos anys estigui intentant resoldre problemes i posant propostes sobre la taula; el contrari em sembla d’una frivolitat infinita.
I creu que es consolidarà el tripartit pressupostari? O buscaran la geometria variable?
La determinació del govern és buscar amb totes les lleis que enviem al Parlament les majories més àmplies possible, i estarem encantats i sempre treballarem perquè també hi sigui la gent de Junts. Hem de ser conscients que els partits que compartim l’ideal que aquest sigui un país independent hem de recuperar la capacitat de fer política plegats. A aquesta part del país també li cansa molt quan aquests partits estem en la picabaralla. Junts va prendre una decisió segurament molt equivocada quan va sortir del govern, però sempre té l’oportunitat de reenganxar-s’hi i col·laborar en la governabilitat del país.
Tot i que ja va deixar el PDeCAT el 2020, vostè que ve de l’antiga CiU es veu com un pont amb Junts? O pot ser el contrari?
A Junts hi tinc molt bons amics amb qui hem mantingut sempre la relació i el contacte, i les ganes uns i altres de continuar treballant plegats. I les persones que a Junts tenien menys bona opinió de mi ara tenen més raons per continuar tenint una pitjor opinió, però això és la vida... Amb independència de la meva posició, hem de continuar parlant amb la gent de Junts, hi estem obligats uns i altres.
L’exalcalde Xavier Trias advoca per una reunificació d’aquest espai. S’hi veuria vostè una altra vegada o se n’ha apartat?
Tot el que tingui una mirada nostàlgica del que va ser Convergència als 80 i 90 no té futur, perquè la Convergència que ens agrada a alguns és la que s’explica en aquell moment històric, econòmic, polític... I la història no té marxa enrere. Tant de bo tot aquest espai s’ordeni, hi posi seny i s’aclareixi, serà bo per al país, però en aquest moment al país li convé reforçar l’opció del president Aragonès en aquest espai central i de progrés, clarament sobiranista i modernitzador. Tota la sort del món als amics de Junts en el procés de trobar-se ells mateixos.
L’acord de claredat no té l’aval del Parlament, però el govern està disposat igualment a impulsar-lo. Li veu cap futur?
L’acord de claredat ha de servir per recosir el país al voltant dels principis democràtics que el catalanisme històric ve compartint des de principi del segle XX: som una nació que té ple dret a l’autogovern i el futur dels catalans l’han de decidir els catalans. Al voltant d’això hem de construir un acord de país molt potent, i la idea de l’acord de claredat és dir “acordem les regles i els principis que ens permeten afrontar la qüestió de fons del conflicte amb l’Estat en clau democràtica”. Estic segur que si ens hi posem amb honestedat política això pot avançar.
En quin punt veu l’independentisme? S’ha trencat el 52%?
L’independentisme, i per això és important el que està fent ERC al govern, ha de connectar l’aspiració de la independència amb les inquietuds i problemes dels ciutadans. Si té capacitat d’ampliar majories és just quan les demandes de sobirania van vinculades a les aspiracions d’un país millor. La millor manera de fer més independentistes és governant bé a la Generalitat, i aquí hem de saber trobar una manera que la pluralitat política de l’independentisme sigui capaç de respectar les diverses opcions que el formen. El sobiranisme a Catalunya és plural i ho continuarà sent, i això obliga a un respecte mutu.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.