El dia que la repressió a l’1-O va reblar el clau
Avui fa cinc anys que la persecució judicial al procés es va redoblar i cinc dels seus líders van tornar a la presó, mentre Marta Rovira marxava a l’exili
Rull i Bassa evoquen l’emotivitat del moment i demanen superar ferides
La CUP justifica la decisió de no fer president Jordi Turull la vigília, però admet que va ser “duríssima”
Aquesta matinada ha fet cinc anys, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull i Carme Forcadell es desplaçaven en cotxe cap a Madrid per dormir primer unes poques hores en un hotel i sotmetre’s a primera hora del matí a la vista del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. L’objectiu: notificar-los el processament per l’organització de l’1-O i la revisió de les mesures cautelars que precisament al desembre els havien permès sortir de la presó per fer campanya, després d’haver-hi passat ja unes setmanes. Venien tots ells directament, maleta en mà, del ple del Parlament que aquella nit havia tombat la investidura de Turull amb l’abstenció de la CUP, ben conscients que probablement tornarien a la garjola. Per això mateix, de fet, a aquella mateixa hora un altre cotxe feia cap a Suïssa: el de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que no estava disposada a acabar entre reixes, i que des de llavors viu a Ginebra a l’exili. Ella, Bassa i Forcadell havien baixat juntes, hores abans, les escales del Parlament amb llàgrimes als ulls, després de renunciar a l’acta de diputades “a fi de preservar la majoria independentista”, segons explica Bassa a El Punt Avui. Tot just havia acabat el ple i s’acomiadaven ja per molt de temps...
Va ser segurament un dels episodis més tristos i intensos d’aquella legislatura, el dia que la justícia espanyola va reblar una mica més el clau de l’acarnissada repressió que encara avui pateix l’independentisme per haver promogut el referèndum de l’1-O. “El tinc molt present, aquell dia; al matí vaig saber això de la Marta, sabia que seria el nostre últim ple i el vaig viure tot amb molta tristesa i molta angúnia, estava molt angoixada”, rememora Bassa, encara avui condemnada a 12 anys d’inhabilitació. L’exconsellera no volia que li passés com el novembre anterior, quan la primera entrada a la presó la va sorprendre sense ni una muda, i al matí ja havia anat a Torroella de Montgrí a buscar-hi la maleta. Un modus operandi similar al que va seguir Josep Rull, segons explica a aquest diari. “Que Llarena ens cridés la vigília volia dir indefectiblement que llepàvem, i estic immensament agraït que la tarda abans, tot i que teníem reunió de grup, Jordi Turull em deixés estar amb els fills, de 8 i 3 anys, per poder-me’n acomiadar”, s’emociona encara ara. Ho fa també quan recorda el ple de l’endemà, “tristíssim, però en què ell va mostrar una fortalesa extraordinària”, destaca.
Rull ja sabia aquest cop què es trobaria al Suprem, i confessa que, així com la primera vegada hi havia anat amb inseguretat, ara va fer-hi cap amb una “força afegida“ i va mostrar molta més fermesa i determinació davant de Llarena. Al cap i a la fi, ja tenia clar que per molts arguments legalistes que emprés la seva defensa, allò era una “venjança pura” ja avançada feia dies pel ministre de Justícia, Rafael Catalán, i fins i tot hores abans per la premsa afí, abans de ser executada fil per randa pel jutge. De fet, així li ho va retreure a la cara... A més, Rull ja sabia també què es trobaria a la presó: una distància enorme amb la família i un enyor immens dels fills, però també molta “humanitat”, un escalf commovedor que podia sentir de tot l’independentisme i una convicció “granítica” de ser presos polítics per una causa justa.
Avenint-se a acudir a la crida del Suprem, l’exconseller confessa que volien evitar la imatge de Mossos detenint els líders del procés a casa seva o al despatx. “Però no sé si avui faríem el mateix, potser millor que vinguessin”, rebla ara. En canvi, Bassa no es penedeix de com va actuar. “Ara saps moltes més coses”, admet, però pel que coneixien llavors i en aquelles circumstàncies encara conservava aquell dia un fil d’esperança que no acabarien a la presó, que aviat es va fer fonedís. Això sí, com Rull, ja tenia clar que no marxaria a l’exili, a diferència de la companya i amiga Rovira, amb qui en va estar parlant molt al matí. “Tinc un respecte absolut pel que va fer la Marta, ni un bri de retret, perquè les biografies personals pesen molt i ella tenia una nena petita”, defensa Rull sobre el que va ser l’altre gran impacte emocional del dia: l’exili de la republicana...
La frustració de Turull
En tot cas, els represaliats van deixar Catalunya per força i amb el regust amarg, a més, de no haver pogut materialitzar encara la investidura de cap president, després del cop de porta a Turull del dia 22. I és que Junts i ERC, que ja venien molt tensats després que el 30 de gener Roger Torrent suspengués, a instàncies del TC, el que havia de ser el ple d’investidura telemàtica de Carles Puigdemont, estaven d’acord a investir l’exconseller després que el Suprem avortés el segon intent quan no va deixar sortir Jordi Sànchez de la presó per ser ell l’elegit. L’abstenció de la CUP, però, va evitar que Turull fos president. “Va ser inaudit, però la CUP es mou en paràmetres ideològics i no nacionals, i no hi va haver gaire marge de maniobra”, descriu Rull, que admet que, després del 30 de gener, van venir “mesos molt lletjos” que el van fer reflexionar molt. “Ja sabíem que no votarien a favor, però feia ràbia... Em va saber greu el que va fer la CUP perquè en aquell moment el simbolisme era molt fort i hauria estat molt significatiu tenir un president a l’exili i un altre a la presó”, evoca també Bassa, que reconeix que van tenir molts debats familiars a casa amb el seu fill cupaire...
Certament aquell dia Turull no estava en el millor estat anímic, i a les portes altre cop de la presó va parlar molt de gestió diària i va anar molt amb compte a al·ludir la independència, tot i dirigir-se en castellà a tot l’Estat per apel·lar als valors democràtics de la seva ciutadania. “Però la CUP va ser molt dura, fins i tot va dir a Turull que havia fet un discurs molt del PDeCAT”, lamenta Bassa, mentre recorda també que la va sorprendre el discurs “conciliador” del llavors líder del PSC Miquel Iceta, en plena aplicació del 155, que els socialistes havien votat...
CUP: “Va ser una decisió duríssima”
Maria Sirvent era en aquells moments diputada de la CUP, i raona la posició del seu grup: si al gener els cupaires s’havien presentat al ple, tot i que estava suspès, per investir Puigdemont, aleshores ja havien decidit, a fi de mantenir la coherència i la fermesa, que aquella legislatura no votarien a favor de cap altre president. I així ho van fer fins a les últimes conseqüències, fins i tot mesos després amb Quim Torra. “El 30 de gener va condicionar molt la legislatura i tot el que va passar després, que fóssim els únics a presentar-nos aquell dia, per nosaltres ja va ser una primera alerta”, exposa Sirvent a El Punt Avui, per assegurar que el que estava en joc aquells mesos era la capacitat del Parlament per fer política. Una capacitat, de fet, que després es va veure tenallada per una seixantena de resolucions judicials, fins la que va significar la inhabilitació del president Torra i la fi de la legislatura.
“Hem de veure el context polític d’aquell moment, i el que intentàvem evitar, la CUP, era que arribéssim a l’escenari actual, que és un plegament absolut d’un govern que conformen més Illa i Sánchez Llibre que el president de la Generalitat”, subratlla. Per als anticapitalistes, així, no era menor el missatge de tenir dos presidents represaliats, un a l’exili i l’altre a la presó, però era “molt més potent” continuar defensant la investidura de Puigdemont perquè és el que representava un conflicte real amb l’Estat i una veritable denúncia de la repressió. Tot plegat no treu, això sí, que Sirvent reconegui ara que el cop de porta a Turull els va costar molt de fer. “Va ser una decisió duríssima, la vam viure amb molta tristesa”, confessa. En qualsevol cas, referma que “la millor solidaritat antirepressiva” era mantenir-se ferms per la independència i contra les raons que havien provocat la repressió. “Havíem de lluitar per això”, reivindica. I assegura que avui la relació personal entre els membres de la CUP i Turull no sols no se n’ha ressentit, sinó que és “excel·lent”. “Mai ens ha retret aquella decisió, i hem compartit amb ell els motius polítics pels quals es va prendre”, clou.
Mirar endavant
Malgrat tot el que va passar en aquells primers mesos de legislatura, que van corroborar la duríssima repressió que venia de l’Estat i van representar l’embrió de l’actual divisió de l’independentisme, tots els consultats es mostren ara disposats a girar full. “Avui estan superades totes les ferides, i a més no vull viure del record de la presó, has de mirar endavant”, resumeix Bassa, a qui, a diferència de Rull o de Forcadell, no li han aixecat la inhabilitació, tot i que continua participant en actes electorals d’ERC. “Tinc 64 anys, i en teoria se m’acabarà als 71; ja no crec que torni a la vida institucional”, reflexiona.
“Des de llavors hem vist coses lletges per part de tothom, però la causa és tan transcendent que hem de ser capaços de superar-ho”, advoca pel seu cantó Rull. “O som capaços de tornar a situar un horitzó d’esperança o no ens en sortirem”, sosté. I és que, segons ell, ara l’independentisme ja té una “cartografia” sobre què hi ha darrere el mur que va intentar saltar, i això hauria de ser capaç de posar-ho en comú. “Ara tenim un GPS per tal de, en la nova escomesa democràtica, tenir elements per prendre decisions amb criteri”, clou. Rull, que és president del consell nacional de Junts, sí que podria tornar ja a la vida política activa, i de fet d’entrada possiblement tanqui la llista per a les municipals a Terrassa. “Després ja es veurà”, tanca, misteriosament...
Sirvent, entretant, es mostra crítica perquè “la repressió ha fet el seu efecte”, tal com demostren, segons ella, pactes com el dels pressupostos o de renovació d’òrgans que pengen del Parlament. “Quan el projecte independentista s’ha vist més fort i més útil és quan aquest Parlament ha estat més agosarat en termes socials i ha impulsat lleis pioneres a l’Estat”, recorda. Per a la CUP, a més, l’actual intent de desjudicialitzar la política va “lamentablement lligat” a la repressió: com més avança aquest procés –que segons Sirvent també volia ser una “pista d’aterratge” per a la justícia espanyola davant la probable reprovació que rebrà dels tribunals europeus–, més lluny és l’objectiu polític de la independència. “Hem vist que per moltes reformes que es facin del Codi Penal, després trobarem tribunals ultraideologitzats dient que el legislatiu no ha estat prou dur per protegir la unitat d’Espanya, i segueixen insistint en l’error”, avisa.