“El PSC mai no ha demanat disculpes per l’etapa Bustos”

El fet que encara estiguem parlant del mateix, des de fa trenta anys, vol dir que tan necessari no és. El país i la mobilitat continuen funcionant sense quart cinturó. L’hem aconseguit aturar. L’autovia és exclusivament competència de Madrid. En realitat el quart cinturó és l’autovia orbital que havia d’anar des d’Alacant fins a la frontera perquè, com deia Josep Borrell, l’autopista de peatge era per als rics i ell la feia per als pobres, perquè no haguessin de pagar. El bypass per evitar que el trànsit de llarg recorregut passi per l’AP-7 ja el tenim, és l’eix transversal. D’això no se’n recorden. El quart cinturó és competència de Madrid i si el fragmenten és una irregularitat. L’avaluació de l’impacte ambiental no es pot fer d’un sol tram, ha de ser de tota la infraestructura. Si intenten fer alguna cosa per trams tindran un problema. Si vull fer una casa nova, no puc demanar només el permís per fer el garatge.

Madrid sap que hi ha una oposició molt gran al territori. Coneixen molt bé quina mobilització hi ha i no han tingut l’interès que han mostrat en altres infraestructures. El fet que els hagi caducat tres vegades –el 2013, el 2017 i el 2022– l’avaluació d’impacte ambiental, que caduca al cap de dos anys, ho demostra. Ara el que intenten és que ho faci la Generalitat tot i ser competència d’ells. Ja veurem com es desenvolupa el conveni que volen signar, però veurem també si legalment es pot traspassar una competència d’una part d’una obra que és seva. Hi ha molts dubtes. Nosaltres anirem a totes. De la mateixa manera que el 2013 vam interposar un contenciós i vam anar a la via penal perquè volien tirar endavant l’estudi informatiu amb l’avaluació ambiental caducada, tirant pel dret, i es van espantar perquè era flagrant que feien un delicte, ara també anirem a totes.

És evident que el PSC ha jugat les seves cartes polítiques i ha intentat desgastar ERC, i mentre això passa, Junts es frega les mans perquè el PSC li fa la feina. El principal avalador del quart cinturó ha estat sempre Junts, tot i que té molta gent del Vallès Oriental totalment en contra. No parlem d’una autopista, parlem d’un model territorial de creixement i de mobilitat. En una situació com l’actual d’emergència climàtica, o parem o ens enfonsem tots.

Bé, un està de conseller i l’altre, d’assessor. Ser assessor no és una responsabilitat política, sinó tècnica. El Maties Serracant és a la Campanya Contra el Quart Cinturó. Ell fa el seu paper de recomanar i informar en un sentit determinat, però qui pren les decisions és el conseller o el president.

No, a mi em costa d’entendre. És d’una incoherència molt gran. Ells sabran què hi guanyen i què hi perden. Des de la meva perspectiva, hi perden. El que han fet ha estat afavorir que el PSC guanyi la partida i han deixat que els desgastin amb la seva estratègia perversa. ERC s’ha abaixat els pantalons, com es diu col·loquialment, d’una manera innecessària, perquè el pressupost es podia prorrogar i anar habilitant partides, encara que sigui més complicat de gestionar.

ERC ha format sempre part de la Campanya, hi ha molta gent d’ERC que hi és, ja es va veure a la manifestació. Hi ha gent d’ERC que se sent traïda. Jo, com que no en soc militant, no me’n sento, però decebut una mica, perquè en política, quan es defensa una cosa, s’ha de fer fins a les últimes conseqüències. Amb el conseller Fernàndez, fa res, dos mesos, ens hi havíem reunit com a Campanya i ell tenia molt clar que per aquí no hi passaríem i al final han cedit. Ells sabran què hi guanyen, però el que és evident és que el territori hi perd.

En política la coherència és important. Ell és coherent amb el seu discurs, una altra cosa és què fan els seus. Si finalment fessin el quart cinturó, que espero que entre tots aconseguim que no el facin, hauria de prendre alguna decisió. Si els seus no han fet viable la seva coherència, és un problema entre ell i la seva organització, no entre ell i la Campanya.

No només el conseller, també el PSC o Junts per Catalunya. Però no diuen què és, i no és altra cosa que el quart cinturó. Saben que dir les paraules “quart cinturó” és gairebé prohibit. Juguen al joc de la confusió. L’alcaldessa, Marta Farrés, diu que està tot fet, però no hi ha res. Juguen al joc de fer veure que hi ha consens al respecte i que els que hi estem en contra no hi tenim res a fer. Ni hi ha consens ni tenen cap alternativa que no sigui el quart cinturó. Si no és el quart cinturó, que diguin què és. L’únic traçat existent, les úniques reserves que hi ha als plans territorials o als plans generals en relació amb els municipis, és la reserva del quart cinturó. Amb qualsevol intent de fer-ho passar per un altre lloc, haurien de canviar els planejaments. Quan diuen que això ja està fet, estan enganyant, estan mentint, directament, perquè no hi ha res, només la voluntat política de fer-lo. A més, Salvador Illa ho diu clarament: el volem fer tot, fins a Granollers.

Un altre joc de confusió. La ronda nord, històricament, era el perllongament de la ronda oest fins a la carretera de Castellar. Quan es va fer la ronda oest, al pla general de Sabadell, continuava fins a la carretera de Castellar. En teoria ha d’anar soterrat i hi ha la dificultat d’haver de creuar el riu. És una obra gran i complexa. Per pressupost o perquè no es van veure amb cor de resoldre la situació, la ronda va acabar a la carretera de Matadepera. La ronda nord va de la carretera de Matadepera a la de Castellar. Però l’alcaldessa, quan parla de la ronda nord, parla del quart cinturó, no parla de perllongar la ronda oest fins a la carretera de Castellar, sinó de continuar el quart cinturó des de Terrassa, un traçat on tot són espais protegits pel seu valor agrícola, forestal, ecològic i mediambiental.

Aquest és un debat divertidíssim. Ara ja no parlen tant dels camions que venen de Castellar, ara parlen més de la Gran Via, però el que no diuen és que el 90% dels vehicles que passen per la Gran Via són interns de Sabadell. Segons el pla de mobilitat sostenible de Sabadell, que està en tràmit, a la carretera de Castellar, que té 23.000 habitants, el dia que més vehicles es van registrar van ser 9.000, dels quals un 3,9% eren camions. Per matar una mosca diuen que necessiten un canó. I d’aquest 3,9% de camions, bona part són els d’escombraries de Sabadell, que tenen el centre logístic passat el pont. El polígon del Pla de la Bruguera no genera tant trànsit de camions. Que Castellar té un problema de connexió amb Sabadell, és evident. Com el solucionem? Cal que hi arribi el tren.

El tren, evidentment, hauria de travessar el Ripoll amb un viaducte. Hi ha un estudi informatiu que van fer fa deu anys –s’hi van gastar 800.000 euros de diner públic i es va quedar en un calaix– que diu que passaria en paral·lel a la carretera i hi ha una reserva feta. Tota infraestructura té el seu impacte, però un tren o un tramvia el tindria molt menor que el quart cinturó. Hi ha d’haver també autobusos de trànsit ràpid, un transvasament de mobilitat del vehicle privat cap al ferrocarril, i no s’ha fet res. Nosaltres el que defensem és que primer cal potenciar el transport col·lectiu com a estratègia de futur de la mobilitat. S’ha acabat de fer més carreteres i cotxes.

Tenim una alcaldessa que diu moltes coses que no són, no sé si per desconeixement..., espero que no. Sembla que visqui en la fantasia. Qualsevol infraestructura té un impacte ambiental, sobretot les viàries. Quan ens oposem al quart cinturó, estem parlant d’una infraestructura que té com a objectiu principal urbanitzar el Vallès.

No, en absolut. Malauradament, no. Han canviat algunes cares, però mai no han demanat disculpes. Parlem molt de Manuel Bustos, però en realitat hem de parlar del PSC. Bustos és qui és, però a darrere necessitava un partit i unes persones que li donessin suport, que fessin possible que delinquís o que miressin cap a una altra banda mentre ell delinquia. I això que només van investigar dos anys dels catorze que va estar d’alcalde, els dos, de 2010 a 2012, en què la bombolla immobiliària ja havia esclatat. No hi va haver manera que investiguessin més enrere. Segurament el pastís seria molt més gran. El bustisme és el PSC i el PSC mai ha demanat disculpes públiques per tot el que va fer, per tot el que va deixar fer i per tot el mal que va fer a la ciutat. La Marta Farrés és deixeble de Bustos, era la seva nena mimada; va estar una dècada al seu costat i ha après totes les seves males formes de fer política.

Per força. És impossible que, si des de fora els que no estàvem a les reunions del partit ni del govern ni en la pomada vèiem que passaven coses però no teníem l’evidència per poder-ho denunciar..., si des de fora se sabia, és impossible que la gent del govern no ho sabés.

Continua. Ara potser no són tan barroers, però l’estil Bustos és aquesta manera de fer política a partir del clientelisme, de tractar els ciutadans com a clients, repartint subvencions a empreses i entitats perquè et riguin les gràcies. Aquesta manera de considerar que la ciutat és teva, amb una manca de transparència i prepotència absoluta. Bona part de l’estil Bustos continua vigent.

La ciutat està totalment estancada. No hi ha projecte de cap a on es vol que vagi Sabadell, no hi ha una ruta a seguir. I sobretot amb una situació d’uns reptes molt grans en emergència climàtica. Ells, que van deixar la caixa i els calaixos buits, tenen la sort que el govern anterior va fer molta feina.

Una piscina d’onades gegants al riu Ripoll! Fa riure, però va molt seriosament. És aquest estil de fer política de vendre fum, projectes insostenibles, inviables, que ratllen l’absurd si no fos per la gravetat que significarien. És un atemptat molt gran al riu. Estem parlant d’un complex lúdic turístic privat que abocaria 5.000 metres cúbics de formigó en un espai que havien estat horts, de nidificació d’ocells. Necessiten 12.000 metres cúbics d’aigua. El 90% de l’aigua que baixa pel Ripoll prové de la depuradora; si no, no en baixaria. És un despropòsit absolut i va en contra del sentit comú.