A judici les bases independentistes

El matí del 16 de gener del 2019, dos homes i una dona, enca­put­xats i amb pas­sa­mun­ta­nyes, van sor­tir d’un cotxe i van acor­ra­lar la ger­mana de Berta Vila­seca, que era menor i es diri­gia a l’ins­ti­tut, cri­dant, en cas­tellà: “Berta, que­des detin­guda, Policía Naci­o­nal.” S’havien confós. Per evi­tar la detenció, la Berta, estu­di­ant de la UdG, es va tan­car a la Uni­ver­si­tat. Va començar així la Caput­xi­nada. “Quan algú em tru­cava sen­tia les veus dis­tor­si­o­na­des i altres sorolls de fons, cosa que sig­ni­fica que tenia el mòbil pun­xat. Vaig estar vuit dies tan­cada. Vaig pas­sar por, la meva ger­mana menor d’edat s’havia vist amenaçada i la meva família estava espan­tada i no sabien què estava pas­sant. Per què em bus­ca­ven per haver par­ti­ci­pat en una con­vo­catòria on hi va haver més de 400 per­so­nes?” Berta Vila­seca és una de les qua­tre encau­sa­des pel cas 21 Raons, el judici del qual, després de dos ajor­na­ments l’any pas­sat –un a causa de la vaga de lle­trats–, es du a terme avui i demà als jut­jats de Girona.

En una acció per impli­car dife­rents orga­nit­za­ci­ons entorn de l’esquerra inde­pen­den­tista –La Forja, la CUP, l’ANC, l’Ate­neu 24 de Juny–, la Policía Naci­o­nal va fer una sèrie de deten­ci­ons a les comar­ques giro­ni­nes. La res­posta va ser una mani­fes­tació ciu­ta­dana mas­siva. Als detin­guts se’ls inves­ti­gava per un delicte de desor­dres públics per haver par­ti­ci­pat, pre­sump­ta­ment, en el tall de les vies del TAV a Girona el pri­mer ani­ver­sari de l’1-O. En total, hi va haver 21 impu­ta­ci­ons, fet que va donar nom al cas: 21 Raons. A la majo­ria se’ls va arxi­var la causa. D’aque­lles deten­ci­ons, dues cares visi­bles: els alcal­des de Ver­ges i Celrà. “Aquell dime­cres, com cada set­mana, a les set del matí em diri­gia a l’ins­ti­tut de Cassà de la Selva, on feia de pro­fes­sor. Vaig sor­tir per tan­car el por­tal i, de sobte, em vaig tro­bar una per­sona recol­zada a la paret, amb la cara tapada, i em va pre­gun­tar en cas­tellà si jo era l’Ignasi Saba­ter. Davant la meva afir­mació, em va dir que estava detin­gut i que l’hau­ria d’acom­pa­nyar a comis­sa­ria. Així, sense cap mena d’iden­ti­fi­cació i sense cap ordre judi­cial”, explica l’alcalde de Ver­ges. Men­tre estava inten­tant enten­dre què estava pas­sant, una per­sona més alta i cor­pu­lenta, també amb la cara tapada, el va neu­tra­lit­zar pel coll i li va posar unes mani­lles al canell esquerre. “Em va prémer les mani­lles al límit des del pri­mer moment, cosa que m’oca­si­o­nava molt dolor. Dis­po­sats a posar-me les mani­lles a la mà dreta, jo m’hi vaig resis­tir dema­nant, si us plau, que m’ense­nyes­sin l’ordre judi­cial i que s’iden­ti­fi­ques­sin. I és que tot ple­gat era més sem­blant a un segrest que a una detenció”, asse­nyala. Men­tre Ignasi Saba­ter era conduït a la comis­sa­ria de Pedret, l’alcalde de Celrà, Dani Cor­nellà, assa­ben­tat dels fets, es diri­gia a Girona quan li van tru­car al vidre del cotxe i li van par­lar en cas­tellà. En aquell moment va saber que també estava detin­gut en el que era una ope­ració en cadena de la qual des­co­nei­xia l’abast. “Vam pas­sar ner­vis i por perquè ens pensàvem que anàvem direc­tes a Madrid”, reco­neix. Al calabós, es van fer forts per no dei­xar-se inti­mi­dar ni mal­trac­tar. Les radi­o­gra­fies fetes al CAP del Güell a Ignasi Saba­ter van con­fir­mar que tenia una frac­tura a l’esca­foide, que el va obli­gar a estar prop de cinc mesos de baixa labo­ral. Por, ràbia i fer­mesa són els mots que pels dos detin­guts defi­nei­xen aque­lles hores. Al fotògraf Albert Tudela també el van dete­nir aquell dia. “Dins de la comis­sa­ria se sen­tien les pro­cla­mes de les per­so­nes con­gre­ga­des i això donava força”, explica. A Ernest Morell el van dete­nir, just després de dinar, abans d’obrir l’Espai Jove de Breda. Ho recorda amb “per­ple­xi­tat i espant” perquè la detenció, a una hora i en un lloc on només tre­ba­llava dos cops a la set­mana demos­trava “segui­ments evi­dents”. Con­si­dera que va ser un atac directe als mili­tants d’orga­nit­za­ci­ons de l’esquerra inde­pen­den­tista. Morell par­ti­cipa en movi­ments escolta. Aquell dia també van dete­nir Carla Costa i la seva mare. A totes dues se’ls ha arxi­vat aquesta causa però a Costa se la jut­jarà el 26 de juny per les mobi­lit­za­ci­ons del 14 d’octu­bre del 2019, quan va sor­tir la sentència con­tra els pre­sos polítics. “Va ser un movi­ment de força popu­lar i d’unió que va mar­car Girona. Demos­tra que la soli­da­ri­tat és una eina molt pode­rosa i l’hem d’apro­fi­tar”; aquesta és la seva lec­tura dels fets qua­tre anys després. Costa con­si­dera que els moments de des­mo­bi­lit­zació actu­als reque­rei­xen “defi­nir estratègies de lluita” i de “reor­ga­nit­zar les bases, més for­tes i sòlides”. Apren­dre a tre­ba­llar coor­di­na­da­ment és la lliçó que n’extreu Albert Tudela: “La repressió ha aju­dat a dis­sol­dre el con­flicte.” El dipu­tat de la CUP Dani Cor­nellà hi afe­geix que la repressió ha ser­vit “com a arma de l’Estat per ate­mo­rir”. “No pot ser la base de la uni­tat de l’inde­pen­den­tisme”, afe­geix. Es mos­tra crític quant a la uni­tat davant la repressió: “Fora el jut­jat sem­pre són els matei­xos. Si són més mediàtics, apa­rei­xen altres par­tits. Alguns par­tits inde­pen­den­tis­tes a govern han dei­xat de la mà de Déu mol­tes repre­sa­li­a­des.” En un con­text social de pre­ca­ri­e­tat, la repressió és una llosa que agreuja situ­a­ci­ons per­so­nals. “S’ha con­ver­tit en un deto­nant de dese­qui­li­bri emo­ci­o­nal i de dete­ri­o­ra­ment de la salut men­tal; aquests últims sis mesos pre­vis al judici han estat dels pit­jors de la meva vida.” És l’ele­vat pes a la mot­xi­lla per a Òscar Cam­pos , inte­gra­dor social, i detin­gut sis mesos després, el juliol del 2019. Per a ell dema­nen qua­tre anys de presó i apli­car-li una res­pon­sa­bi­li­tat civil de 62.000 euros.