Els comuns abracen Yolanda Díaz

Comuns, IU, Errejón, Compromís

El desig de Díaz, però, no es farà realitat avui a Magariños. Les també ministres Ione Belarra (Drets Socials) –secretària general de Podem– i Irene Montero (Igualtat) no hi acudiran i continuen esperant que Díaz s’assegui a negociar un acord de coalició electoral entre iguals de Sumar i Podem i amb el compromís de celebrar primàries reals i no simbòliques. “Yolanda Díaz té al seu abast que Podem sigui en l’acte de presentació de la seva candidatura. N’hi ha prou que Podem i Sumar firmem ara mateix una declaració en la qual ens comprometem a celebrar unes primàries obertes”, insistia ahir Belarra en la seva intervenció davant el Consell Ciutadà Estatal de Podem. “Sumar farà primàries. Les farà amb garanties democràtiques. Ho vam dir el 8 de juliol i serà així”, és l’última opinió que ha deixat Díaz i no ha convençut Belarra. Els que sí que hi seran avui són Colau, Albiach, Subirats, Jaume Asens, Gerardo Pisarello i Aina Vidal (En Comú Podem), Enrique Santiago (IU) i el ministre Alberto Garzón (Consum), Íñigo Errejón i la madrilenya Mónica García (Més País), Joan Baldoví i Joan Ribó (Compromís), i Juan López de Uralde (Equo), entre d’altres.

Colau: “Tothom imprescindible”

L’alcaldessa de Barcelona, que de la vella sintonia inicial amb Pablo Iglesias ha passat ara a bastir una sintonia renovada amb Díaz, es va referir ahir als “debats sobre qui assistirà” per fer una crida a la unió. “No hi sobra ningú, tothom hi està convidat, fins a l’últim minut, tots som necessaris, som imprescindibles per seguir avançant i no retrocedir, i la gent ens demana això, que sumem”, va argumentar Colau. “Som necessàries totes, des de diferents espais i sigles, a diferents nivells d’administració. Si ens ajuntem, aconseguirem que Yolanda Díaz sigui la primera dona presidenta progressista d’Espanya, que ja toca!”, va reblar. Es dona la circumstància que Colau ja va ser una de les participants del primer acte d’escolta de Díaz a València el 13 de novembre del 2021 amb Mònica Oltra (Compromís), Mónica García (Més Madrid) i Fátima Hamed (Moviment per la Dignitat i la Ciutadania, de Ceuta). El nucli d’ancoratge català de la líder nascuda a Ferrol el completen el seu cap de gabinet i exdiputat d’ICV, Francesc Vendrell, i l’historiador i exdiputat Xavier Domènech.

“Retrobament dels separats”

En la mateixa línia que Ada Colau, el líder d’IU i ministre de Consum, Alberto Garzón, veu en Sumar el box col·lectiu per curar les ferides de Vistalegre II, l’assemblea ciutadana de Podem en què Iglesias va derrotar Errejón amb el 89% dels vots de les bases i va imposar el seu model de partit que acabaria amb el seu company de facultat fundant Més País com a marca pròpia (avui té dos escons al Congrés). “Sumar és una oportunitat, és un espai de retrobament de molta gent que ens vam separar i que hem de treballar conjuntament pel bé del país”, va reflexionar Garzón en la reunió de la coordinadora federal d’IU ahir. “Si Podem finalment decideix no anar-hi, no passa res”, relativitzava Garzón, que el 9 de maig del 2016 protagonitzava amb Iglesias l’anomenat pacto de los botellines –l’aliança entre IU i Podem que es va rubricar amb una fotografia en què brinden amb ampolles de cervesa de la marca madrilenya Mahou– i ara ha d’escoltar com Iglesias el fustiga des de les ones. “Del pacto de los botellines als botellazos”, ha ironitzat amb mordacitat el popular Rafa Hernando. Des de Compromís, el diputat al Congrés Joan Baldoví imputa la culpa del desacord a Podem. “Si tots hi som i els de Podem no hi són, doncs crec que és evident... Cal voler i cal saber cedir”, alerta Baldoví.

Iglesias, que paradoxalment és qui va ungir Díaz com a successora i a dit quan el març del 2021 va deixar la vicepresidència espanyola per saltar a l’arena madrilenya i va ser escombrat a les urnes per Isabel Díaz Ayuso, va rebre ahir un nou revés sentimental en escoltar que el seu admirat Alexis Tsipras està amb Yolanda Díaz. “Estimada Yolanda, et desitjo el millor en la teva iniciativa de promoure la unitat de l’esquerra a Espanya [...]. La unitat és necessària a tot arreu. A Grècia i a Espanya. És l’únic camí. [...] Crec fermament que Sumar contribuirà a la creació d’una casa comuna per a les forces progressistes”, sentencia el líder de Syriza, primer ministre grec del 2015 al 2019, en un missatge de suport. Iglesias, que està jugant a tenir una influència a l’ombra sobre la vida de Podem, ja va esbossar el penediment pel fet d’haver triat Díaz a dit. “Potser em vaig equivocar, potser no va ser un encert”, admetia l’abril del 2022.

Al PSOE, en canvi, se li nota que desitja que Díaz s’enlairi, i Pedro Sánchez va posar al servei de la líder de Sumar la moció de censura de Vox amb Ramón Tamames de candidat perquè ella es projectés amb llum pròpia en detriment de Podem. “Vox ha començat el dia volent posar fi a la presidència de Pedro Sánchez i acaba el dia ajudant a iniciar la presidència de Yolanda Díaz”, celebrava el president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, el 21 de març en ple torn de rèplica de Díaz a Tamames. Podem denuncia que l’afany de La Moncloa i del PSOE per enlairar Díaz a qualsevol preu ha arribat fins a l’extrem que el CIS –dirigit per José Félix Tezanos– ha alterat artificialment a la baixa la intenció de vot a Podem en el baròmetre del 17 de març per imputar-li així un càstig per la llei del només sí és sí, segons ha alertat Carlos Fernández Barbudo, professor de filosofia política de l’Autònoma de Madrid.

Si bé el paper de Díaz a Madrid és tota una incògnita davant les municipals i autonòmiques del 28 de maig, en el cas de Barcelona Ada Colau compta amb ella com a banderí electoral i ella es disposa a invertir a llarg termini pensant en la collita pròpia de les estatals del desembre. El mirall electoral català en el qual Díaz es mira és el 2015, una cita prèvia al procés en què En Comú va aprofitar l’entusiasme pel 15-M, va obtenir 928.000 vots, va superar en 328.000 la llista d’ERC (599.300 vots) i va conquerir 12 diputats del total de 47 que Catalunya enviava al Congrés –al davant d’ERC (9), del PSC (8) i de Democràcia i Llibertat (8), la marca convergent–. En les estatals del 2019, En Comú Podem queia al quart lloc, amb només 7 escons, en contraposició amb el triomf d’ERC (13) i per sota del PSC (12) i Junts (8), amb l’agreujant que Catalunya ja enviava al Congrés 48 escons i no 47 per l’ajustament de població. L’enigma del que dirà Yolanda Díaz avui a Magariños és un fals misteri; el jeroglífic de si Sumar és un significat real o bé un oxímoron que homenatja de nou el gag dels Monty Python, en canvi, es comença a desvelar a partir d’avui.