Els comuns abracen Yolanda Díaz

Comuns, IU, Errejón, Com­promís

El desig de Díaz, però, no es farà rea­li­tat avui a Magariños. Les també minis­tres Ione Belarra (Drets Soci­als) –secretària gene­ral de Podem– i Irene Mon­tero (Igual­tat) no hi acu­di­ran i con­ti­nuen espe­rant que Díaz s’asse­gui a nego­ciar un acord de coa­lició elec­to­ral entre iguals de Sumar i Podem i amb el com­promís de cele­brar primàries reals i no simbòliques. “Yolanda Díaz té al seu abast que Podem sigui en l’acte de pre­sen­tació de la seva can­di­da­tura. N’hi ha prou que Podem i Sumar fir­mem ara mateix una decla­ració en la qual ens com­pro­me­tem a cele­brar unes primàries ober­tes”, insis­tia ahir Belarra en la seva inter­venció davant el Con­sell Ciu­tadà Esta­tal de Podem. “Sumar farà primàries. Les farà amb garan­ties democràtiques. Ho vam dir el 8 de juliol i serà així”, és l’última opinió que ha dei­xat Díaz i no ha con­vençut Belarra. Els que sí que hi seran avui són Colau, Albi­ach, Subi­rats, Jaume Asens, Gerardo Pisa­re­llo i Aina Vidal (En Comú Podem), Enri­que San­ti­ago (IU) i el minis­tre Alberto Garzón (Con­sum), Íñigo Errejón i la madri­le­nya Mónica García (Més País), Joan Bal­doví i Joan Ribó (Com­promís), i Juan López de Uralde (Equo), entre d’altres.

Colau: “Tot­hom impres­cin­di­ble”

L’alcal­dessa de Bar­ce­lona, que de la vella sin­to­nia ini­cial amb Pablo Igle­sias ha pas­sat ara a bas­tir una sin­to­nia reno­vada amb Díaz, es va refe­rir ahir als “debats sobre qui assis­tirà” per fer una crida a la unió. “No hi sobra ningú, tot­hom hi està con­vi­dat, fins a l’últim minut, tots som neces­sa­ris, som impres­cin­di­bles per seguir avançant i no retro­ce­dir, i la gent ens demana això, que sumem”, va argu­men­tar Colau. “Som necessàries totes, des de dife­rents espais i sigles, a dife­rents nivells d’admi­nis­tració. Si ens ajun­tem, acon­se­gui­rem que Yolanda Díaz sigui la pri­mera dona pre­si­denta pro­gres­sista d’Espa­nya, que ja toca!”, va reblar. Es dona la cir­cumstància que Colau ja va ser una de les par­ti­ci­pants del pri­mer acte d’escolta de Díaz a València el 13 de novem­bre del 2021 amb Mònica Oltra (Com­promís), Mónica García (Més Madrid) i Fátima Hamed (Movi­ment per la Dig­ni­tat i la Ciu­ta­da­nia, de Ceuta). El nucli d’anco­ratge català de la líder nas­cuda a Fer­rol el com­ple­ten el seu cap de gabi­net i exdi­pu­tat d’ICV, Fran­cesc Ven­drell, i l’his­to­ri­a­dor i exdi­pu­tat Xavier Domènech.

“Retro­ba­ment dels sepa­rats”

En la mateixa línia que Ada Colau, el líder d’IU i minis­tre de Con­sum, Alberto Garzón, veu en Sumar el box col·lec­tiu per curar les feri­des de Vis­ta­le­gre II, l’assem­blea ciu­ta­dana de Podem en què Igle­sias va der­ro­tar Errejón amb el 89% dels vots de les bases i va impo­sar el seu model de par­tit que aca­ba­ria amb el seu com­pany de facul­tat fun­dant Més País com a marca pròpia (avui té dos escons al Congrés). “Sumar és una opor­tu­ni­tat, és un espai de retro­ba­ment de molta gent que ens vam sepa­rar i que hem de tre­ba­llar con­jun­ta­ment pel bé del país”, va refle­xi­o­nar Garzón en la reunió de la coor­di­na­dora fede­ral d’IU ahir. “Si Podem final­ment deci­deix no anar-hi, no passa res”, rela­ti­vit­zava Garzón, que el 9 de maig del 2016 pro­ta­go­nit­zava amb Igle­sias l’ano­me­nat pacto de los bote­lli­nes –l’aliança entre IU i Podem que es va rubri­car amb una foto­gra­fia en què brin­den amb ampo­lles de cer­vesa de la marca madri­le­nya Mahou– i ara ha d’escol­tar com Igle­sias el fus­tiga des de les ones. “Del pacto de los bote­lli­nes als bote­lla­zos”, ha iro­nit­zat amb mor­da­ci­tat el popu­lar Rafa Her­nando. Des de Com­promís, el dipu­tat al Congrés Joan Bal­doví imputa la culpa del des­a­cord a Podem. “Si tots hi som i els de Podem no hi són, doncs crec que és evi­dent... Cal voler i cal saber cedir”, alerta Bal­doví.

Igle­sias, que para­do­xal­ment és qui va ungir Díaz com a suc­ces­sora i a dit quan el març del 2021 va dei­xar la vice­pre­sidència espa­nyola per sal­tar a l’arena madri­le­nya i va ser escom­brat a les urnes per Isa­bel Díaz Ayuso, va rebre ahir un nou revés sen­ti­men­tal en escol­tar que el seu admi­rat Ale­xis Tsi­pras està amb Yolanda Díaz. “Esti­mada Yolanda, et desitjo el millor en la teva ini­ci­a­tiva de pro­moure la uni­tat de l’esquerra a Espa­nya [...]. La uni­tat és necessària a tot arreu. A Grècia i a Espa­nya. És l’únic camí. [...] Crec fer­ma­ment que Sumar con­tri­buirà a la cre­ació d’una casa comuna per a les for­ces pro­gres­sis­tes”, sen­ten­cia el líder de Syriza, pri­mer minis­tre grec del 2015 al 2019, en un mis­satge de suport. Igle­sias, que està jugant a tenir una influència a l’ombra sobre la vida de Podem, ja va esbos­sar el pene­di­ment pel fet d’haver triat Díaz a dit. “Pot­ser em vaig equi­vo­car, pot­ser no va ser un encert”, adme­tia l’abril del 2022.

Al PSOE, en canvi, se li nota que desitja que Díaz s’enlairi, i Pedro Sánchez va posar al ser­vei de la líder de Sumar la moció de cen­sura de Vox amb Ramón Tama­mes de can­di­dat perquè ella es pro­jectés amb llum pròpia en detri­ment de Podem. “Vox ha començat el dia volent posar fi a la pre­sidència de Pedro Sánchez i acaba el dia aju­dant a ini­ciar la pre­sidència de Yolanda Díaz”, cele­brava el pre­si­dent d’Uni­des Podem al Congrés, Jaume Asens, el 21 de març en ple torn de rèplica de Díaz a Tama­mes. Podem denun­cia que l’afany de La Mon­cloa i del PSOE per enlai­rar Díaz a qual­se­vol preu ha arri­bat fins a l’extrem que el CIS –diri­git per José Félix Teza­nos– ha alte­rat arti­fi­ci­al­ment a la baixa la intenció de vot a Podem en el baròmetre del 17 de març per impu­tar-li així un càstig per la llei del només sí és sí, segons ha aler­tat Car­los Fernández Bar­budo, pro­fes­sor de filo­so­fia política de l’Autònoma de Madrid.

Si bé el paper de Díaz a Madrid és tota una incògnita davant les muni­ci­pals i autonòmiques del 28 de maig, en el cas de Bar­ce­lona Ada Colau compta amb ella com a ban­derí elec­to­ral i ella es dis­posa a inver­tir a llarg ter­mini pen­sant en la collita pròpia de les esta­tals del desem­bre. El mirall elec­to­ral català en el qual Díaz es mira és el 2015, una cita prèvia al procés en què En Comú va apro­fi­tar l’entu­si­asme pel 15-M, va obte­nir 928.000 vots, va superar en 328.000 la llista d’ERC (599.300 vots) i va con­que­rir 12 dipu­tats del total de 47 que Cata­lu­nya envi­ava al Congrés –al davant d’ERC (9), del PSC (8) i de Democràcia i Lli­ber­tat (8), la marca con­ver­gent–. En les esta­tals del 2019, En Comú Podem queia al quart lloc, amb només 7 escons, en con­tra­po­sició amb el tri­omf d’ERC (13) i per sota del PSC (12) i Junts (8), amb l’agreu­jant que Cata­lu­nya ja envi­ava al Congrés 48 escons i no 47 per l’ajus­ta­ment de població. L’enigma del que dirà Yolanda Díaz avui a Magariños és un fals mis­teri; el jeroglífic de si Sumar és un sig­ni­fi­cat real o bé un oxímoron que home­natja de nou el gag dels Monty Pyt­hon, en canvi, es comença a des­ve­lar a par­tir d’avui.