Els experts situen el dèficit fiscal català en el 9% del PIB entre 2002 i 2005

El grup d'experts al qual el govern català ha encar­re­gat una actu­a­lit­zació del dèficit fis­cal de Cata­lu­nya res­pecte a la resta d'Espa­nya sosté que entre l'any 2002 i el 2005 aquest dèficit es va situar, de mit­jana, en el 9% del PIB català, fet que suposa 13.832 mili­ons d'euros.

Els experts han xifrat el dèficit fis­cal de Cata­lu­nya per a 2005 en 16.735 mili­ons d'euros, fet que suposa un 9,8% del PIB català.

Si en lloc del mètode del flux mone­tari, que cali­bra l'impacte econòmic del sec­tor públic sobre un deter­mi­nat ter­ri­tori, es pren com a referència el del flux del bene­fici, que per­met mesu­rar la incidència de l'actu­ació del sec­tor públic sobre el benes­tar dels ciu­ta­dans, el dèficit fis­cal entre aquests anys se situa en el 6,6%, cosa que implica 10.206 mili­ons d'euros de mit­jana.

Segons aquest últim mètode, Cata­lu­nya va tenir un saldo fis­cal nega­tiu del 7,4% el 2005, l'any més recent inclòs a l'informe, cosa que implica 12.629 mili­ons d'euros en aquell exer­cici.

L'informe fet públic avui, ela­bo­rat per tretze experts i cal­cu­lat d'acord amb les dades de la inter­venció gene­ral de l'Estat, és una actu­a­lit­zació del pre­sen­tat el febrer del 2005, que va cal­cu­lar el dèficit fis­cal català entre 1986 i 2001.

La catedràtica d'Hisenda Pública Núria Bosch, que ha diri­git aquest grup d'experts, ha pre­ci­sat que les dades d'aquell informe "no són total­ment com­pa­ra­bles" amb els actu­als, "perquè hi ha hagut algun canvi meto­dològic", i ha avançat que en les pròximes set­ma­nes ela­bo­ra­ran una sèrie "homo­geneïtzada" que sí que per­metrà com­pa­ra­ci­ons.

Tot i així, ha dit que, si es cal­culés el PIB català d'aquell període d'acord amb els cri­te­ris seguits actu­al­ment, el dèficit fis­cal català entre 1986 i 2001 seria del 8,8% segons el mètode del flux mone­tari, i del 6,5% segons el mètode del flux del bene­fici.

Bosch ha evi­tat pro­nun­ciar-se per alguna de les dues meto­do­lo­gies uti­lit­za­des i ha dit que totes dues són vàlides, ja que reve­len "coses dife­rents", i ha pre­ci­sat que les dades del 2006 no estan dins de l'informe perquè no esta­ven encara dis­po­ni­bles.

També ha pre­ci­sat que les dades pre­sen­ta­des avui cor­res­po­nen a un cri­teri "no neu­tra­lit­zat"; és a dir, que recu­llen l'efecte cíclic del dèficit públic sobre el fis­cal, de manera que ofe­rei­xen una visió menys esta­ble i estruc­tu­ral de l'evo­lució del saldo de balan­ces fis­cals.

Bosch també ha dit que, per pri­mera vegada, l'informe incor­pora el pes que repre­senta el dèficit fis­cal sobre els ingres­sos que Cata­lu­nya aporta al sec­tor públic cen­tral.

En aquest sen­tit, Bosch ha sen­ten­ciat que "de cada 100 euros" apor­tats per Cata­lu­nya a l'Estat entre 2002 i 2005, "apro­xi­ma­da­ment una ter­cera part" no va retor­nar a Cata­lu­nya, segons les dades obtin­gu­des pel mètode del flux mone­tari.

A pre­gun­tes dels peri­o­dis­tes, ha asse­gu­rat que els anys vinents se suposa que la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l'Esta­tut con­tri­buirà a rebai­xar el dèficit fis­cal de Cata­lu­nya.

Les dades s'han donat a conèixer just un mes abans que es com­pleixi el ter­mini pre­vist en l'Esta­tut per pac­tar el nou model de finançament per a Cata­lu­nya.

L'excon­se­ller Edu­ard Rius, els pro­fes­sors d'Hisenda Pública Juan Corona, Joan Car­les Cos­tas i Marta Espasa, i els catedràtics d'eco­no­mia Gui­llem López i Xavier Sala-Martín, entre d'altres, són alguns dels experts que han inter­vin­gut en l'ela­bo­ració de l'informe.