[D]
2
Política
6 abril 2023 2.00 h

ÀDRIA MAZCUÑAN I CLARET

ALCALDESSA DE SANT FRUITÓS DE BAGES (ERC)

“Hem hagut de refer els projectes de l’antic govern perquè eren nyaps”

Governa des del juny del 2020 gràcies a una moció de censura i a un pacte del seu partit, ERC, amb el PSC i Junts

Defensa que els seus predecessors no eren prou transparents i que, amb ella al capdavant, l’Ajuntament ha fet més polítiques per millorar la vida de la població

L’antic govern ens estava prenent el pèl. Si haguéssim pogut, ho hauríem fet abans
Ens hauria agradat fer les coses més de pressa, però hauríem perdut el temps i els diners
Hem tingut la sensació que en Vicenç sempre ens ha acompanyat: és el nostre vuitè regidor

Sant Fruitós de Bages no ha tingut un mandat, ni de bon tros, tranquil. L’actual alcaldessa, Àdria Mazcuñan, ho és des del juny del 2020, després que el seu partit, ERC, presentés amb el PSC i Junts una moció de censura per desbancar del govern l’alcalde fins llavors, Joan Carles Batanés (Gent Fent Poble). Mazcuñan es va estrenar com a candidata d’ERC l’any 2015, en un moment complicat del partit al municipi. L’últim mandat havien compartit govern amb Gent Fent Poble i el PSC, però amb l’arribada de Mazcuñan, ERC se’n va desmarcar. Al cap de quatre anys, el 2019, Mazcuñan va tornar a ser candidata, va sumar 300 vots més i ERC va passar a ser la segona força del ple, amb tres regidors. Això sí, darrere de Gent Fent Poble, que va recollir el doble de vots, però es va quedar a un regidor de la majoria absoluta.

Gent Fent Poble ho tenia aparentment fàcil per fer govern el 2019. Podia pactar amb qualsevol dels partits i, de fet, amb alguns ja ho havia fet abans.
Sí, però havia cremat totes les possibilitats de pacte.
Per què?
Jo puc parlar per Esquerra, pels altres no. I ells, Gent Fent Poble, també han de fer la seva autocrítica. Quan a algú li passa això, és perquè pel camí alguna cosa no ha fet bé. Per part d’ERC, no vam voler pactar perquè, anys enrere, ja havíem trobat a faltar transparència i confiança. No teníem un bon record del mandat entre el 2011 i el 2015 i preferíem no ser-hi i quedar-nos a l’oposició.
Però els van deixar manar sols, en minoria.
Vam fer un vot de confiança al partit majoritari. Però era un vot de confiança condicionadíssim perquè estaven en majoria. Vam demanar uns mínims que s’havien de complir i al ple del cartipàs l’alcalde ens va dir que no ho pensava fer. Amb el pas dels mesos es va demostrar. Havíem demanat transparència total i ser informats de tot en tot moment. Ens deien sistemàticament que no hi havia novetats i al cap d’una hora publicaven una nota amb les novetats. Ens estaven prenent el pèl. Se’t pixen a la cara i diuen que plou. I ja n’hi havia prou.
I tot va esclatar quan es va acabar l’estat d’alarma.
No ho podíem fer abans. Tots els tràmits de l’administració havien quedat aturats. Vam anar omplint el got. Si haguéssim pogut, no hauríem esperat.
Déu-n’hi-do, això de posar-se a governar en plena pandèmia.
Sí, és complicat. La primera prova ja va ser el ple de la moció, que el vam haver de fer al pavelló. Va ser dur. A la sala de plens tens proximitat, allà tot era molt fred. Però una de les coses més tristes era trobar l’ajuntament buit, els carrers, les botigues, els bars... Gairebé tothom teletreballava o no treballava. Vam intentar que les primeres accions fossin d’ajuda per a la gent, i això només va ser possible gràcies als tècnics de la casa, que eren les persones que ens podien orientar. Al cap i a la fi, nosaltres aleshores teníem poc coneixement.
És curiós que molts ajuntaments diuen que no hi ha colors en pandèmia. I a Sant Fruitós hi va haver una moció de censura.
Políticament som complicats. Tant de bo haguéssim pogut remar tots junts. És el que volíem i ens hauria agradat. Entenem que era complicat, tothom des de casa, però moltes vegades només era tenir-ne ganes.
El cap de l’oposició va llegir aquella moció de censura com un moviment d’ERC per aconseguir el màxim d’alcaldies arreu del país.
És molt fàcil buscar les culpes a fora. Si es presenta una moció és perquè ERC fa moviments o perquè s’ha perdut la confiança en l’alcalde? En aquest mandat la immensa majoria de les mocions de censura que s’han fet a Catalunya han estat a dones alcaldesses. És perquè hi ha un moviment contra totes les dones polítiques? Buscar els arguments fora és no voler avaluar el que tens dins.
Com ha canviat l’Ajuntament amb el nou govern?
Ha canviat en proximitat amb els veïns i veïnes. Hem passat a ser una administració molt més oberta i propera i un govern que aposta per les polítiques socials. S’ha fomentat moltíssim la vida cultural, s’han fet polítiques d’habitatge que mai havien existit, hem fet pisos d’emergència, tenim un projecte i una subvenció per fer 25 pisos socials, estem a punt d’obrir una nova comissaria que millora molt la que volia fer l’anterior govern, i hem pogut fer la cessió dels terrenys perquè es faci el nou CAP. També hem estrenat una escola nova, però sense gimnàs, perquè algú un bon dia va dir a la Generalitat que no calia fer gimnàs a l’escola, perquè ja el faríem des de l’Ajuntament. I va projectar un pavelló per a l’escola.
I com ha quedat això?
Ara tenim un projecte que ja camina. El pavelló que s’havia projectat no servia: no s’hi podia fer esport de competició, no complia els requisits d’Ensenyament i tampoc complia les mesures de seguretat perquè hi pogués haver públic. Era evident que calia refer aquest projecte. És clar que ho voldríem haver fet més de pressa, però és que no l’hauríem pogut fer servir. Hauríem perdut el temps i els diners.
S’han reformulat diversos projectes engegats pels anteriors.
Si dic que eren nyaps, quedo molt malament, però és que és així. Per exemple, hi havia un projecte molt gran per fer un crematori enorme i gestionar el cementiri i l’empresa que ho havia de fer tot no estava fent res. Suspenem això perquè no necessitàvem res d’això i, a més, no s’estava complint. Sant Fruitós no necessita un crematori ni un macrotanatori; li cal un tanatori petit i arreglat, que ens està costant molt, però estem caminant i negociant per tenir-lo aviat.
I la comissaria?
El mateix. Teníem una comissaria amb un altell que invalidava 85 metres quadrats. Quedaven inútils. I, a més, era un espai de lloguer, per 15 anys i sense opció de compra. I ja n’havien passat quatre. Era una botiga de mobles anteriorment i per alçària no complia. I no es podia desmuntar aquell altell perquè així s’havia acordat amb la propietat. És clar que això endarrereix el projecte, però quan el tinguem fet tindrem la seguretat que s’ha fet bé. Volíem invertir una dinerada en un local que no ens hauria servit. Hem tirat endavant projectes que hem refet, però és que eren nyaps.
El polígon de Santa Anna tindrà l’esperada rotonda d’accés.
Feia molts anys que estava feta i no hi havia manera de tirar-ho endavant. Hem estat molt pesats. Hem hagut d’insistir molt per millorar coses. I ho hem aconseguit fent un acord amb els empresaris afectats d’aquell tros de polígon, la Generalitat i l’Ajuntament. I el finançament és molt més fàcil. Ho hem desencallat.
També s’ha fet la modificació urbanística per desencallar l’abandonament de l’hostal de Pineda.
Ja tocava, poder-ho resoldre de manera correcta i efectiva. S’ha intentat moltes vegades i ha costat molt. En l’àmbit municipal ja no queda cap pas per fer, ja està tot tirat endavant. Per fi es podrà dignificar un espai que dona una mala imatge terrible.
L’oposició diu que es va 19 mesos tard.
Hi va haver al·legacions i es van haver de respondre. I per respondre, a vegades s’han de refer coses. Dinou mesos tard? O vuit anys tard? Perquè van governar molts anys i no ho van desencallar. Ara ningú ho podrà impugnar perquè s’ha respost i aquesta última vegada no hi ha hagut més al·legacions.
També es queixen de les hores de tècnic perdudes per fer i refer projectes.
I tant. Quan faig una cosa malament, el tècnic hi destina el doble d’hores. Amb el tema del gimnàs, al tècnic se li fa fer la feina mal feta, per anar tirant endavant un projecte que políticament se sabia perfectament que no funcionaria. Nosaltres ho vam advertir des del primer dia. No ho hem endarrerit, és que estava malament.
Li he parlat dels projectes que han ocupat més titulars d’aquest mandat. N’hi afegiria algun?
Teníem clar que després de la pandèmia calia invertir en la qualitat de vida. La pandèmia ens deixa molt tocats com a famílies i impulsem un servei de teràpia familiar que funciona des del primer dia molt bé. També hem començat un servei d’àpats a domicili per a la gent gran. Són serveis que no fan grans titulars, però que milloren molt la vida de la gent. I n’hi ha més.
Quins?
Les vies verdes. N’hem projectat moltes ja. La que ha d’unir Manresa, Pineda i Santpedor, la que connecta el nucli amb Torroella, la que connecta el nucli amb Rosaleda i Manresa, la que va fins al polígon de Santa Anna... Suposaran una millora de la vida i la qualitat ambiental a Sant Fruitós. Però no em vull oblidar dels habitatges: farem un bloc de pisos d’habitatge social que no resoldrà tots els problemes que tenim, però serà un primer pas.
Quins problemes?
Costa molt que els joves es puguin emancipar. Els pisos són cars i no es poden assolir per a la gent d’aquí. També hem tingut una subvenció d’un milió d’euros per a la millora de l’eficiència energètica del barri de Torroella i del barri de la Natura... A algú se li va ocórrer dir, un dia, que les cases blanques de Torroella havien d’anar a terra. Per nosaltres no han d’anar a terra, sinó que hi posem un milió d’euros perquè cada veí pugui millorar casa seva.
Ha estat un pacte a tres.
Sí, però hem estat set persones. És la diferència. No hem funcionat com a partits. Amb els meus dos companys d’ERC treballem braç a braç, però treballo igual amb els altres quatre. Nosaltres retem comptes amb la nostra secció local, però tot passa per l’equip de govern i aquesta és la importància. Deien que no ens entendríem... Doncs, mira, diria que m’emporto una de les millors experiències vitals. Tot i que he de dir que no va ser fàcil.
Per què?
Al principi hi havia en Vicenç, de Junts. Diria que era la persona que més va empènyer perquè féssim la moció de censura. I, just quan feia una setmana que havíem començat a caminar junts com a govern, en Vicenç es va morir. Va ser un sotrac molt fort. I hem tingut sempre la sensació que ens ha acompanyat i que era el nostre vuitè regidor. Són situacions complexes, però ens han ajudat a fer-nos forts com a equip.
Aquest 2023, hi haurà gairebé els mateixos partits que a les eleccions del 2019. Què n’espera?
Que guanyem. Que mantinguem l’alcaldia i que puguem seguir treballant per Sant Fruitós. Sabem que som cinc. No sabem si n’hi haurà més. Però anem a guanyar.
I el tripartit, en surt reforçat?
Hem estat visibles. Espero que sí. I diria que l’acció de govern és molt bona. Espero que, com a mínim, no repercuteixi en negatiu. Encara no hi ha totes les cartes a sobre la taula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides