llengua
Nicolas Garcia: “Decep no haver tingut suport a l’Estat francès”
Els batlles d’Elna, Portvendres, els Banys i Tarerac, a la Catalunya del Nord, compareixeran, demà, davant el Tribunal Administratiu de Montpeller, denunciats per la prefectura de Perpinyà per haver aprovat reglaments que permeten als regidors fer servir el català durant els plens municipals. Tot i que fins a una quinzena d’ajuntaments de la zona s’havien mostrat disposats a seguir l’exemple d’Elna, iniciador de la mesura l’abril del 2022, després que l’oposició denunciés els edils que havien decidit parlar en català en un ple anterior sense cap cobertura legal prèvia, aquests són els quatre únics casos que, de moment, s’han negat a obeir l’ordre de la prefectura perquè retiressin la nova regla. “Decep que només siguem quatre. Em pensava que, per solidaritat, ho faria algun altre Ajuntament per obrir més judicis”, lamenta a El Punt Avui el batlle d’Elna, Nicolas Garcia. “La resta ho han retirat per por del prefecte”, es queixa. A més, està igualment decebut per l’escàs suport rebut de la resta de l’Estat francès, a diferència del que ha tingut del govern, partits polítics, mitjans i entitats del sud de la frontera. “S’ha sabut bé a França i ningú no ha dit res. Només he rebut un missatge d’un alcalde cors”, constata el batlle.
Precisament a Còrsega hi ha l’únic precedent similar d’un Ajuntament que va ser condemnat pel tribunal administratiu per voler fer servir la llengua pròpia en els plens. Garcia creu que el seu cas, però, és diferent, perquè en el reglament d’Elna –aprovat pels 23 edils del govern d’esquerres, dels 29 que conformen el consistori, “sense haver tingut cap debat intern” i a proposta del tinent d’alcalde i històric activista Pere Manzanares– ja es va afegir que el regidor que hagi parlat en català ha de traduir tot seguit al francès la intervenció, a fi que ho entenguin tots i es pugui incorporar a l’acta. “Potser això serà el que ens farà guanyar”, creu Garcia.
I és que l’acusació manté com a principal argument que la nova normativa municipal contravé l’article 2 de la Constitució de l’Estat francès i un tractat del 1539 –quan el Rosselló ni tan sols en formava part– que assenyalen que el francès és la llengua de la República. “L’article 2 no diu pas que no puguem parlar una llengua regional, i de fet l’article 75 diu que aquestes són patrimoni que s’ha de conrear”, remarca Garcia, que amb la seva acció vol conscienciar, precisament, de la necessitat de protegir el català per assegurar-ne la pervivència, en un indret on avui amb prou feines es fa servir al carrer. “Som pocs regidors que el parlem, i si no el practiquem en l’espai públic, i què hi ha més important que un ple, malament”, indica. “Volem salvar el nostre patrimoni cultural. El català era dels nostres pares i ha de ser dels nostres nets. Una llengua s’ha de parlar!”, exclama. La seva, doncs, vol ser una acció reivindicativa políticament, però també pedagògica per donar visibilitat al català entre la ciutadania que segueix els plens. “Ja només queda la decisió política d’un jutge per evitar-ho”, rubrica.
El batlle, en tot cas, no es vol ni comparar als polítics perseguits i condemnats pel procés sobiranista al sud, amb qui manté, per cert, una gran relació. “No vull passar per un màrtir, perquè no m’arrisco en res personal, de moment, ni a presó, ni a multa, ni a inhabilitació; com a molt ens obligaran a treure-ho”, constata. Això sí, confia que guanyarà el cas, però, si no, ja avança que recorrerà al tribunal d’apel·lació, i mentrestant el reglament es continuarà aplicant. En darrera instància, a més, ell i els seus companys recorrerien al Tribunal Europeu dels Drets Humans, en aquest cas com a individus a qui no deixen parlar la seva llengua.
El paper clau del procés