“Hem de diversificar la nostra economia abans no tanqui Vandellòs II”

Sí. La pandèmia ho va trastocar tot, però ens ha servit per fixar-nos nous reptes i marcar les prioritats d’una altra manera. Des del punt de vista socioeconòmic, vam intentar que cap col·lectiu quedés afectat. L’evidència és que la situació de l’atur al municipi és millor que la de l’any 2019, no ha tancat cap empresa i hem aconseguit generar nous ingressos i nous ajuts a autònoms i empreses. Crec que el balanç és força positiu.

Aquest és el resultat d’una gestió de més de 12 anys. Hem posat al davant de tot una capacitat de gestió molt racional, molt prudent, perquè entenem que les administracions han de ser cauteloses a l’hora de gestionar els recursos. Es tracta de tenir estalvis per invertir-los en un futur i per revertir aquesta inversió en la ciutadania.

Les inversions s’han de pensar bé, i més quan són diners públics. De vegades, posar diners al carrer és malbaratar els recursos. El més important és tenir projectes. Com saps, en el món de l’administració, les inversions no es poden fer d’avui a demà, sinó que hi ha una previsió molt llarga. No pots generar expectatives en la gent si no tens recursos per fer els projectes. Primer has de tenir els diners i després fer els projectes, no tenir una idea primer i després pensar d’on trauràs el finançament.

Demanar crèdits pot estar molt bé, però després aquests diners s’han de tornar. En el nostre concepte de gestió és important tenir, si no tots, una bona part dels recursos necessaris per posar en marxa els projectes. La prudència s’ha d’aplicar a escala domèstica però també en la gestió pública.

Un 37% dels recursos municipals provenen de la central nuclear. Hem de procurar, abans no tanqui, diversificar l’economia del territori. Tenim dos polígons industrials i hem de procurar que es generi ocupació i riquesa. Jo sempre dic que hi ha vida intel·ligent més enllà de les centrals nuclears. Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant fa més de cinquanta anys que té centrals nuclears. Durant dues generacions, els ciutadans d’aquest municipi han entès que calia vincular-se a les nuclears, en forma de treballadors i empreses que donen servei a la central. Els últims deu anys la gent ha començat a desconnectar, i això serà encara més evident quan més s’acosti el moment de tancament de la central [previst per al 2035]. I això té tota la lògica: si no hi ha més futur [per a la central], no té sentit formar-se per treballar allí. La generació que té menys de quaranta anys és conscient que pot tenir els seus propis projectes personals que no estiguin vinculats a la central. La prova és que en els dos polígons industrials que tenim hi ha més de 70 empreses i hi treballen més 600 persones. Des del municipi estem fent les passes necessàries per reduir la nostra dependència d’aquestes dues instal·lacions i diversificar l’economia.

Efectivament. Des de l’any 2015, l’Estat va posar a disposició una sèrie de recursos perquè els municipis que estem a un radi de trenta quilòmetres de les centrals nuclears puguem posar en marxa aquesta estratègia de diversificació econòmica. Ara, el Parlament de Catalunya ha creat aquests fons de transició nuclear, que hem demanat que vagin a parar allà on es genera el fet imposable, és a dir, als municipis d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. La gent de Catalunya ha d’entendre que nosaltres hem pagat un peatge molt car pel fet d’haver tingut aquestes centrals nuclears que generen, per cert, el 50% de l’energia elèctrica del país. Històricament ens han estigmatitzat. Quan deies que venies de Vandellòs o d’Ascó, la gent feia un pas enrere. Ara que hi ha diners, tothom hi vol participar.

Evidentment. La central paga 50 milions d’euros a la Generalitat cada any i la meitat d’aquests diners s’inverteixen en el territori, però crec que l’altra meitat també s’hauria d’invertir aquí. El que no pot ser és que es digui: “Tanquem la central, nosaltres marxem i aquí us quedeu.” Som l’única comunitat autònoma on, en un entorn nuclear, no tenim un servei sanitari obert les vint-i-quatre hores del dia, no tenim centres de formació professional… Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant està aportant molt al país i, per tant, aquests recursos s’han de revertir. S’han menystingut aquests municipis [Vandellòs i Ascó] pel fet de tenir els diners de les centrals.

Som un municipi que durant més de cinquanta anys hem estat vinculats al sector energètic. Tenim unes infraestructures que s’han d’aprofitar, si no, malbarataríem els recursos. Vull dir que aquí hi ha una subestació elèctrica de la central. Hem decidit fer una aposta per les renovables i convertir-nos en referents. I per això fem un parc eòlic on la toponímia ja ens diu que hi ha vent, perquè es diu el coll del Vent. Des del lloc on volem instal·lar el parc eòlic fins a on distribuiríem l’energia, la subestació de la nuclear, hi ha només un quilòmetre. Volem tenir un preu molt competitiu de l’energia per als nostres ciutadans i crear una comercialitzadora per a aquesta energia.

Fa molt de temps que treballem en aquest projecte. Hem de crear una societat mercantil pel volum del projecte. Necessitem crear una petita estructura per dur-lo a terme. L’objecte del projecte és subministrar energia als veïns a un preu molt competitiu i que això sigui una font d’ingressos per quan no existeixin aquests recursos de què feia esment abans [la nuclear i la central de cicle combinat].

Es creu que un parc eòlic té una vida d’uns 20 o 25 anys. L’amortització prevista per al nostre projecte és de 10 o 12 anys, això vol dir que a partir d’aleshores tots els ingressos que vinguin seran nets. Estaríem parlant d’un milió d’euros de beneficis anual.

Hem explicat aquest projecte a la Generalitat i a l’Estat, i crec que ens poden ajudar en aquest tema. A més, és un projecte que encaixa perfectament amb els fons de transició nuclear de què hem parlat anteriorment. Després també podem demanar uns fons europeus i s’ha de comptar que tenim recursos propis i, si fos necessari, es podria anar a demanar un crèdit. I una cosa important: els veïns del municipi, si ho volen, podran participar en el projecte mitjançant uns productes financers (com si fossin inversors).

Sí, i industrial.

Es va tirar endavant una ordenança perquè hi ha dificultats per trobar habitatges de lloguer al municipi. El sector immobiliari va presentar una al·legació que serà resposta en el pròxim ple. Són qüestions formals i tècniques. Pel que fa a la part important de l’ordenança, la zonificació del municipi, no s’hi han presentat al·legacions i, per tant, es mantindrà.

Sí.

Aquest projecte transformarà una central nuclear pura i dura en un centre de salut capdavanter. Aquí hi ha d’haver una implicació del Departament de Salut de la Generalitat i del Ministeri de la Transició Ecològica. Tenim la col·laboració del titular del terreny, la comunitat de béns d’Ascó Vandellòs. Nosaltres apostem per aprofitar les estructures de Vandellòs I. Ara s’està en la fase 2, en què els residus nuclears es troben en latència. Aquesta fase finalitza el 2028, moment en què s’hauria de desmuntar l’estructura. Hem de quadrar aquest moment per no desmuntar l’estructura i fer-hi el centre de tractament del càncer amb protons.

Aquest és un projecte de salut pública. Més enllà de qui sigui el titular, la gestió l’hauria de dur la Generalitat de Catalunya. Hi ha fons europeus que poden arribar, hi ha empreses que poden col·laborar en un sistema de lísing, com l’empresa que aporta la maquinària i que estaria disposada a entrar en el projecte. Estaríem parlant d’una inversió plurianual d’uns 130 milions.

L’essència del projecte és reaprofitar les estructures ja existents perquè ja hi ha uns murs de formigó amb uns gruixos que la instal·lació requereix