Política

Sortint de la pedregada

La Bisbal se sobreposa aquest mandat a una catàstrofe natural a més de la covid-19, la pedregada de l’agost passat

El govern d’esquerres (ERC, la CUP i BeCP) afronta una revàlida amb cares noves a dins i també en el bloc de l’oposició

Si aquest mandat que acaba, en molts municipis gironins, ha estat marcat per dues catàstrofes naturals del 2020 –els estralls del temporal Glòria, primer, i la pandèmia mundial després–, a la Bisbal caldria sumar-hi un tercer element ambiental sobrevingut: la brutal pedregada que cap al capvespre del 30 d’agost va esmicolar vidres de cotxes i teulats, i va deixar una víctima mortal. Vuit mesos després d’aquells “10 minuts” de devastació meteorològica, el municipi encara no se n’ha refet del tot. “S’ha pogut fer molta feina, però encara en resta per fer”, admet l’alcalde, el republicà Enric Marquès.

La pedregada va fer mobilitzar el consistori, el Consell Comarcal i, sobretot, la Generalitat. Indústries, entitats i molts habitatges particulars se n’han sortit, però encara hi ha teulats malmesos d’“algunes famílies o comunitats de veïns amb pocs recursos”. Hi ha hagut facilitats en forma de simplificació de tràmits, ajuts i crèdits tous de la Generalitat, o exempcions de taxes d’obres o terrasses per a negocis de restauració, però el govern tripartit d’ERC, la CUP i la Bisbal en Comú encara negocia amb l’Institut Català de Finances (ICF) una nova línia de préstecs bonificats perquè comunitats de propietaris puguin avançar la inversió sense derrames. La qüestió no ha aixecat grans crítiques en el ple, llevat de la d’en Xevi Font (Compromís-JxCat), que va enutjar Marquès i va ser rellevat poc després per l’actual cap de llista, Eva Rovira. Tampoc ara, llevat que el socialista Òscar Aparicio sí que critica que encara hi hagi teulats per reparar “en centres escolars” o “haver activat partides d’emergència des de l’Ajuntament” per reparar equipaments de la Generalitat o avançar solucions per als teulats comunitaris.

El municipi, però, acumula qüestions com ara les millores del servei d’aigua, on Marquès avança obres subvencionables per la Generalitat per resoldre la inundabilitat a l’entorn de l’Aigüeta, nous col·lectors o el nou dipòsit. Per Aparicio, la qüestió ja es podria haver començat a clarificar amb informes per rescatar el servei. I Xavier Dilmé, de Tots per la Bisbal, coincideix que es podria haver acordat “una nova concessió a curt termini” per encaminar el futur. Alba Solés, de la CUP, defensa que s’hi està treballant per rescindir el contracte i recuperar el control.

Via pública i el dia a dia

El gran cavall de batalla de l’oposició és l’estat dels carrers o la neteja. Eva Rovira, de Compromís-JxCat, creu que hi falta una aposta “per l’enllumenat i l’accessibilitat”. Dilmé creu que s’acumulen dèficits d’anys en asfaltatges, pintat de marques o manteniment de voreres. L’alcalde defensa la feina feta al nucli antic, per acabar el pla de barris i altres projectes de renovació encarrilats dins un pla de govern que ha quedat afectat per la pandèmia i les possibilitats d’inversió limitades. Tot plegat deriva cap a l’altra crítica que l’equip de govern argumenta, que és el de l’increment del pes de la partida de personal.

L’oposició demana més personal al carrer, sobretot per part de la brigada, i Marquès i Solés defensen l’aposta pels serveis públics, amb un geriàtric públic –que també es reclama ampliar–, o l’escola bressol també municipal. Bilal Bensahid, el nou cap de llista de la Bisbal en Comú Podem (BeCP), també qüestiona que la cobertura tècnica enfortida als despatxos no s’ha notat en matèria de personal al carrer, però aposta per fer més productiva tota l’estructura, i avançar en paral·lel en la millora de la zona sud, amb expropiacions de zones comunes i la promoció i millora d’espais verds o aparcaments. En aquest punt, Solés defensa que, per pagar “el que és just per l’aigua, la gestió de residus o la llar d’infants”, cal personal municipal. Però Dilmé coincideix amb l’oposició que cal més presència i feina de la brigada i “racionalitzar l’estructura de les àrees”. Hi ha altres projectes com ara l’avenç pendent del porta a porta de residus.

L’habitatge i els equipaments

En matèria d’habitatge, el govern defensa que la Generalitat i la Sareb fins ara no els han posat les coses fàcils. Però davant els anuncis del govern estatal, Marquès –a banda dels habitatges d’emergència previstos i les gestions fetes fins ara– anuncia la intenció de promoure vuit pisos més per a joves a l’antic edifici dels mestres i cercar alguna cooperativa solvent per engegar projectes en sòl públic, en espera de veure el canvi d’una “Sareb o entitats financeres que fins ara han desnonat o s’han negat a fer contractes” de lloguer social. Per Bensahid, la zona del camí de la Guardiola seria una oportunitat. I Dilmé i Aparicio veuen possibles convenis amb alguns propietaris que fins ara no s’han consolidat. El cap de llista de BeCP i Solés també posen el focus sobre les “màfies” de l’ocupació, i veuen possibles accions dures contra els grans tenidors. Bensahid creu que es podrien articular mecanismes d’empadronaments, controlats, per facilitar drets. I, alhora, sí que hi ha consens per tirar endavant un nou centre cívic –previst ara a Cal Formatger– i desencallar altres serveis com ara la Biblioteca Comarcal i el futur segon pavelló, que Rovira veu per a més enllà de quatre anys.

L’escenari

La població de la Bisbal dictarà sentència el 28-M. ERC va agafar avantatge, en volum de vots, fa quatre anys. Però la CUP va consolidar-se i ara vol fer valer el fitxatge de Maite Bravo (fins ara portaveu de BeCP) com a número 2. Solés reivindica la presència en el govern, però vol arribar a l’alcaldia, i Marquès, que aspira a tornar a ser el més votat, destaca el treball en equip. Al davant, els dubtes de si es podrien entendre amb Bensahid, un perfil diferent del de Bravo; i l’evolució a les urnes de Compromís-JxCat, amb una Rovira que havia compartit grup amb Aparicio, i del mateix grup del PSC, que li disputa l’alternativa. Dilmé admet que el gran repte és mantenir presència i consolidar la formació. I Bensahid aspira a retenir els vots que va captar Bravo.

Dos blocs.
Sis llistes es disputen una aritmètica entre el bloc de govern (ERC, la CUP i BeCP) i el d’oposició (JxCat, el PSC i TxE), que després de dos mandats es podria alterar segons el resultat i canvis de caps de llista.
Enric Marquès
ERC.
Tècnic del Departament d’Educació des del 1998, és regidor del consistori des del 2015 i ha pres el relleu de Lluís Sais aquest mandat.
Alba Solés
CUP.
Arqueòloga, va debutar amb la llista de la CUP el 2019, en Medi Ambient i altres competències, i ara agafa el testimoni de Carles Puig.
Eva Rovira
Compromís-Junts.
Posa el focus en la millora de l’espai públic, la posada en relleu del passeig i el foment de les renovables o els equipaments.
Òscar Aparicio
PSC.
Regidor des del 1999 i portaveu des del 2011, a més d’alcalde des d’aquell any fins al 2014. Des del 2021 és diputat al Parlament.
Bilal Bensahid
La Bisbal en Comú Podem.
És el més novell dels caps de llista, amb 29 anys. I aposta per fomentar la convivència i solucionar problemes d’habitatge.
Xavier Dilmé
Tots per la Bisbal.
El més veterà dels edils en el ple, va assolir presència saltant de CiU a TxE i ha estat conseller comarcal. Vol consolidar el grup.

LES CLAUS

Via pública.
El govern defensa la feina feta, i des de l’oposició creuen que cal fer-ne més.
Aigua.
Amb la municipalització a l’horitzó, hi ha feina pendent amb Sorea.
Personal.
S’ha dotat el consistori amb tècnics però es reclamen més funcionaris.
Habitatge.
Hi ha projectes, però camp per avançar de privats i la Sareb.
Biblioteca.
L’enderroc sentenciat és el gran fantasma que no ha aparegut en el ple, però encara pendent de resoldre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia