Solius marca el mandat
El tancament de l’abocador, amb adreça a Llagostera, ha estat el principal maldecap de l’equip de govern
El nou CAP i la nova residència i la legalització de Font Bona i Selva Brava, els reptes a entomar en el pròxim mandat
Les eleccions municipals del 2019 van suposar un canvi de color polític a l’Ajuntament de Llagostera. Tot i la sòlida majoria absoluta que en els anteriors comicis havia obtingut Fermí Santamaria, alcalde ininterrompudament des del 2007 fins al 2019, la seva successora com a alcaldable de Junts, Pilar Aliu, no va poder fer valer el seu llegat. A pesar d’encapçalar la llista més votada, va perdre quatre de nou regidors i l’acord entre ERC (4 regidors) i la CUP-Alternativa (3 regidors) va enviar Junts a l’oposició i va encimbellar Toni Navarro (ERC) a l’alcaldia. Era el primer govern d’esquerres de Llagostera des de l’època de Lluís Postigo, alcalde entre el 1999 i el 2007. El PSC, amb Àlex Maqueda com a únic regidor, també va passar a l’oposició.
El mandat a Llagostera serà recordat, com arreu, per l’esclat de la pandèmia de la covid-19, però sobretot per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligava a tancar el complex de tractaments de residus de Solius, conegut popularment com l’abocador de Solius. Una patata calenta que ha generat molts maldecaps al consistori. L’equipament té l’adreça a Llagostera i ocupa en gran majoria el seu terme municipal, però també una petita part del de Santa Cristina d’Aro. Aquestes dues poblacions, juntament amb Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni, són les que integren el consorci que encara gestiona l’abocador, que també donava servei a altres municipis del Gironès i el Baix Empordà.
La sentència, emesa el juliol del 2020, donava la raó a un veí que havia presentat un recurs contenciós administratiu contra l’ampliació del complex i la seva posterior regularització perquè les obres es van fer sense permís en terrenys protegits del massís de Cadiretes. El TSJC donava el marge d’un mes per fer efectiu el tancament de l’abocador. David Parron, president del consorci i regidor de Medi Ambient de Llagostera (CUP), ja va dir que aquest termini d’execució no era tècnicament viable, tot i que de ganes de tancar-lo no li’n faltaven, ja que aquest era justament un dels objectius del seu partit. L’equipament, doncs, va continuar funcionant amb normalitat fins que a principis d’aquest 2023 la Generalitat va anunciar que el 12 de febrer es deixarien d’abocar deixalles a Solius.
Des d’aquell dia, el centre ha funcionat únicament com a complex de transferència de residus cap a altres abocadors. El tancament de Solius, però, ha generat diversos problemes a les poblacions consorciades. D’entrada, han hagut de derivar les deixalles al centre de Vacarisses, amb els consegüents sobrecostos per tona generada de rebuig a causa de la seva llunyania. El preu es va disparar dels 118 als 207 euros i va provocar les queixes dels municipis consorciats. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) finalment va refer l’esquema de repartiment de costos fins a establir una xifra de 158 euros, que s’homologa amb la de les poblacions no concessionàries que també feien ús de l’abocador. Els 50 euros restants, que havien de servir per fer front al cost anual de mantenir l’abocador clausurat, finalment els assumirà l’ARC.
El segellament de Solius finalitzarà el 2025, però encara quedarà pendent resoldre el futur de la planta de compostatge de la fracció orgànica que hi continua funcionant i, sobretot, engegar un procediment per fer un nou complex comarcal de gestió de residus, que es preveu que s’allargui uns quants lustres.
Treballar per al residu zero
No deixa de tenir la seva ironia que aquests problemes amb la gestió dels residus propis els hagi tingut, entre altres, un dels municipis més efectius en la recollida selectiva, com és el cas de Llagostera, pioner a les comarques de Girona en el sistema porta a porta. L’equip de govern va assumir el compromís de residus zero i va desplegar el porta a porta, que ja funcionava, en algunes urbanitzacions i veïnats de fora del nucli urbà, com ara la Canyera, Mata i Mont-rei. Amb aquesta acció, que tant l’equip de govern com l’oposició han dit que volen estendre en el futur a més disseminats, la recollida selectiva a Llagostera va augmentar el 2022 un 10,9% i es va situar en un total del 83%.
Trencant la tendència d’externalització, l’equip de govern, d’ERC i la CUP, ha treballat al llarg del mandat per municipalitzar serveis públics. És el cas del de jardineria –operació mal valorada per Aliu en una entrevista a aquest diari– o el de neteja dels 27 edificis municipals. El ple del gener passat va aprovar aquesta municipalització, amb l’abstenció del PSC i el vot en contra de Junts, i va subrogar els treballadors de l’empresa privada que havia prestat el servei fins al 31 de desembre del 2022, dia en què va vèncer el contracte. L’equip de govern també té la intenció de municipalitzar el servei de zona blava.
El problema de les urbanitzacions
El consistori de Llagostera també ha hagut de bregar amb problemes en urbanitzacions privades que tenen serveis bàsics molt degradats. Va posar fil a l’agulla per recepcionar la de la Canyera, on queda pendent el soterrament de línies per part d’Endesa i Telefónica, i ara està pendent de tramitar la legalització de Font Bona i Selva Brava. En aquests dos disseminats hi ha hagut talls d’aigua constants a causa del mal estat de la xarxa, que gestiona Rec Madral. Les avaries i les fuites han estat una constant en aquestes dues urbanitzacions. De fet, l’agost de l’any passat, en plena canícula, una avaria a la canonada principal va deixar els veïns sense aigua durant quatre dies. L’Ajuntament va moure fitxa i va decidir, com ja havia fet Santamaria el 2017 a la Canyera, construir una nova canonada paral·lela a la de Rec Madral. Costarà cap a un milió d’euros i subministrarà aigua a les dues urbanitzacions a través d’un servei alternatiu assumit per Aqualia.
Entre les tasques més importants de l’equip de govern, també hi ha hagut l’ampliació amb fins a 30 pisos del parc d’habitatge públic destinat a lloguer social, així com l’habilitació de 50 places d’aparcament en un espai al final del carrer Albertí.
El futur mandat
En el nou mandat, l’equip de govern sortint haurà d’afrontar dos temes cabdals. D’entrada, la construcció d’un nou CAP en uns terrenys que ja ha cedit a prop del tanatori. L’actual està situat en uns terrenys inundables del parc de l’Estació i no es pot ampliar per poder donar més i millors serveis. També s’haurà de desencallar la construcció d’una nova residència geriàtrica.
Pel que fa a les eleccions, la bona entesa entre els dos socis de govern fa preveure una nova aliança entre la CUP i ERC si els números ho permeten. De fet, Pilar Aliu, encara cap de l’oposició, ja assumia en una entrevista a aquest diari que l’única manera que Junts tindrà de governar serà amb majoria absoluta. També va admetre que durant el mandat hi ha hagut bona relació entre tots els grups: “Vam fer un sopar de regidors quan va plegar David Parron per motius laborals.”
