Cares noves, nova etapa

La reti­rada de l’escena política local de l’actual alcalde de Vila­franca del Penedès, Pere Regull (Junts), i la ines­pe­rada mort de la por­ta­veu d’ERC, Mònica Hill, ara fa dos anys, han produït un canvi de para­digma en el con­text elec­to­ral a la capi­tal de l’Alt Penedès. Per començar, les dues llis­tes més vota­des l’any 2019, Junts i ERC, tin­dran una cara nova al cap­da­vant. Aureli Ruiz, número dos de Pere Regull des del 2003, sota les sigles de CiU, encapçala la llista de Junts amb la volun­tat de con­ser­var el govern que des de fa tretze anys els con­ver­gents com­par­tei­xen amb el PSC. Per fer-ho, Junts ha apos­tat per una cam­pa­nya de xar­xes soci­als i What­sapp. Ruiz pro­posa la cons­trucció de la nova caserna de la Poli­cia Local, que en els pròxims anys haurà d’aban­do­nar el Pati del Gall; l’ober­tura del Vin­seum, i la cons­trucció d’un nou cam­pus uni­ver­si­tari al cos­tat de la zona espor­tiva. Per a ell, els prin­ci­pals pro­ble­mes de Vila­franca són l’incre­ment de la per­cepció d’inse­gu­re­tat que s’ha ins­tal·lat en els últims mesos a la ciu­tat, la neces­si­tat d’un pla de mobi­li­tat i apar­ca­ments dis­su­a­sius i el man­te­ni­ment de les actu­als dinàmiques d’inversió en cul­tura, edu­cació i habi­tatge, ja que, segons ell, el pròxim serà un man­dat econòmica­ment com­pli­cat a causa del con­text gene­ral de crisi.

Per fer front a les futu­res cri­sis indus­tri­als, des d’ERC (que el 2019 va ser la segona llista més votada), el seu cap de llista, Pere Sàbat, pro­posa la cre­ació del con­sell econòmic i social, i un pla d’ocu­pació i for­mació de tre­ba­lla­dors. Sàbat afronta el repte d’acon­se­guir l’alcal­dia, tren­cant la majo­ria soci­o­ver­gent, ja que les últi­mes con­vo­catòries han demos­trat que Junts no compta amb els repu­bli­cans per fer govern. Sàbat creu que Vila­franca neces­sita una trans­for­mació en habi­tatge, segu­re­tat, cul­tura, pro­moció dels cas­tells, comerç, ser­vei fer­ro­vi­ari, salut men­tal, gent gran, enve­lli­ment digne o sole­dat no vol­guda, entre altres coses. Per fer-ho, segons ell, l’Ajun­ta­ment neces­sita una nova forma de gover­nar, “més dinàmica i pro­ac­tiva”. Sàbat pro­posa un govern dis­po­sat a bus­car el pacte i el con­sens i acords de ciu­tat pel que fa a la reso­lució dels pro­ble­mes de segu­re­tat, comerç i el tren. A més, plan­teja una refor­mu­lació de l’urba­nisme amb el pro­jecte de paci­fi­cació de car­rers de la ciu­tat de Pon­te­ve­dra com a exem­ple; una aposta per la cons­trucció de pisos pen­sats per garan­tir un enve­lli­ment digne a la població més gran; l’incre­ment del 2% de la inversió en polítiques acti­ves d’ocu­pació de l’habi­tatge, i acords amb el ter­cer sec­tor i coo­pe­ra­ti­ves d’habi­tatge asse­qui­ble, a més d’un incre­ment del 50% de l’IBI per als habi­tat­ges buits; també plan­teja el repte de la sobi­ra­nia energètica com una fórmula per reduir el con­sum de llum un 25% en la fac­tura muni­ci­pal, a través de l’auto­con­sum; i acci­ons deci­di­des perquè Vila­franca esde­vin­gui ciu­tat uni­ver­sitària amb un cam­pus al barri de la Girada, “ben con­nec­tat amb l’estació de tren i d’auto­bu­sos”. Per fer públi­ques totes les seves pro­pos­tes, ERC ha optat per una cam­pa­nya de pro­xi­mi­tat i en posi­tiu amb el ciu­tadà. Diuen que aquesta és la fórmula que han fet ser­vir per tre­ba­llar des del grup muni­ci­pal durant els últims qua­tre anys i estan molt satis­fets dels resul­tats obtin­guts.

Al cap­da­vant del PSC, hi repe­teix Fran­cisco Romero, regi­dor des del 1999 i alcal­da­ble des del 2011, després de la dimissió de Mar­cel Esteve. Pre­ci­sa­ment la dimissió d’Esteve el març del 2009 per inten­tar evi­tar la moció de cen­sura de CiU (amb el suport d’ERC i la CUP) va situar Romero a l’alcal­dia, però només durant un mes, ja que Regull va pre­sen­tar la moció de cen­sura, igual­ment, i es va con­ver­tir en alcalde l’abril d’aquell mateix any.

En aquell moment, pocs pen­sa­ven que, final­ment, la soci­o­vergència aca­ba­ria esde­ve­nint la fórmula de govern, tot i que a les files de la CUP ja hi havia qui ho havia anun­ciat. D’ales­ho­res ençà, Regull ha repe­tit el pacte amb els soci­a­lis­tes man­dat rere man­dat. Pre­ci­sa­ment, en les elec­ci­ons del 2019, quan el país encara no s’havia recu­pe­rat de l’apli­cació de l’arti­cle 155 amb el suport del PSC, Regull va des­car­tar el pacte amb ERC, tot i que els repu­bli­cans van ser la segona força més votada, per repe­tir la fórmula amb l’equip de Romero, amb qui asse­gu­rava tenir bona relació de govern.

En aquest moment, però, el con­text polític gene­ral és favo­ra­ble als soci­a­lis­tes i el cap de llista a Vila­franca arriba a la línia de sor­tida de la cam­pa­nya elec­to­ral amb el bagatge de l’apli­cació de la nova llei de bar­ris com a regi­dor d’Urba­nisme i de qua­tre anys de govern en con­tacte directe amb la ciu­ta­da­nia. Fran­cisco Romero asse­gura que ha enfo­cat la cam­pa­nya com un segui­ment de la feina feta durant els últims qua­tre anys, man­te­nint con­tacte directe amb asso­ci­a­ci­ons de veïns i visi­tes als bar­ris cada dues set­ma­nes. Per això, en la pre­cam­pa­nya ha obert una línia de rutes de pro­xi­mi­tat i cafès amb els ciu­ta­dans. El seu objec­tiu és arri­bar a l’alcal­dia per posar en marxa un govern de pro­xi­mi­tat, amb la figura del poli­cia de pro­xi­mi­tat que pas­seja a peu, de dia i de nit; un sis­tema d’inter­venció ràpida a la via pública per aten­dre les recla­ma­ci­ons dels veïns i una millora de la comu­ni­cació entre la població i el govern, a més de des­cen­tra­lit­zar el govern per bar­ris dos cops l’any per garan­tir el con­tacte de l’alcalde i els regi­dors amb les pro­blemàtiques més enllà del cen­tre.

Entre les pro­pos­tes del seu pro­grama des­ta­quen un pro­grama d’inter­venció inte­gral adreçat a joves amb pro­jec­tes per con­nec­tar el nucli històric amb els bar­ris, la reha­bi­li­tació de l’antic hos­pi­tal per con­ver­tir-lo en l’escola de música, la con­so­li­dació del Vin­seum i la ins­tal·lació de la segona bibli­o­teca en una nau del car­rer del Comerç, a més de la cre­ació d’un cam­pus de salut, al cos­tat de l’hos­pi­tal, on es tras­lla­da­rien els estu­dis d’infer­me­ria que actu­al­ment es fan a l’Enològica, i que neces­si­ten més espai si Vila­franca en vol garan­tir la con­tinuïtat. Els soci­a­lis­tes també pre­ve­uen la cons­trucció de la nova caserna de la Poli­cia Local a les dependències de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, recent­ment cedida per l’Estat, i l’ampli­ació del cos de poli­cia per eli­mi­nar el pro­blema d’inse­gu­re­tat que la ciu­ta­da­nia per­cep a Vila­franca; millo­res a les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves i la reha­bi­li­tació de bai­xos comer­ci­als al cen­tre amb acords amb els pro­pi­e­ta­ris per incen­ti­var la reac­ti­vació del sec­tor comer­cial.

La CUP aposta, per pri­mera vegada, per una dona com a cap de llista a Vila­franca. Marta Soler, que prové del movi­ment inde­pen­den­tista d’esquer­res de Vila­franca, asse­gura que vol ser alcal­dessa sense pac­tes amb cap dels dos par­tits que actu­al­ment gover­nen a la ciu­tat (Junts i PSC). Con­si­dera que les pri­o­ri­tats de la ciu­tat són la cre­ació d’una empresa pública de ser­veis muni­ci­pals, l’ampli­ació del parc muni­ci­pal d’habi­tatge per a ús social i pro­te­git, la cre­ació d’habi­tatge d’emergència, o l’apli­cació de la fis­ca­li­tat pro­gres­siva en ser­veis muni­ci­pals com ara l’escola de música.

A Vila­franca en Comú (VeC), Montse Roma­gosa, actual por­ta­veu del par­tit i can­di­data a l’alcal­dia, ha optat per una cam­pa­nya de curta distància, amb visi­tes als bar­ris, para­des al mer­cat i porta a porta. Roma­gosa va subs­ti­tuir Ramon Arna­bat, a mig man­dat, quan Arna­bat va dimi­tir. Els eixos del seu pro­grama se cen­tren en una ciu­tat més sos­te­ni­ble, salu­da­ble i edu­ca­dora, i aposta per tre­ba­llar totes les àrees des d’una pers­pec­tiva de gènere trans­ver­sal. Roma­gosa diu que les pri­o­ri­tats són incre­men­tar el parc públic d’habi­tatge de llo­guer a preus asse­qui­bles; imple­men­tar un pla de salut pública per reduir les visi­tes al metge, pro­mo­vent hàbits de vida salu­da­bles; la paci­fi­cació d’entorns i camins, amb noves polítiques de mobi­li­tat perquè els infants puguin anar a l’escola a peu, seguint el model de Pon­te­ve­dra; i la demo­cra­tit­zació de les acti­vi­tats extra­es­co­lars. Des de VeC veuen impor­tant la segona bibli­o­teca i pro­po­sen la cre­ació de l’ofi­cina muni­ci­pal d’ener­gia per impul­sar les comu­ni­tats energètiques locals i avançar en la tran­sició energètica.