Tret de sortida oficial per al 7 de juny

El PP, l'única incògnita

El PP encara pre­para la seva llista, també esta­tal, que inclourà un can­di­dat català. El 2004, el català Aleix Vidal-Qua­dras va par­ti­ci­par en la cam­pa­nya cata­lana dels popu­lars, tot i que l'encara vice­pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu està afi­liat a Madrid. Actu­al­ment, el PP dis­posa d'un altre euro­di­pu­tat català: Sal­va­dor Sanz va entrar a la cam­bra després de la marxa cap a les Corts espa­nyo­les d'alguns euro­par­la­men­ta­ris. Els popu­lars es dis­pu­ta­ran una bossa d'elec­tors a Cata­lu­nya amb Ciu­ta­dans.

Ciu­ta­dans s'estrena

Per pri­mera vegada, la for­mació que lidera Albert Rivera con­cor­rerà als comi­cis euro­peus, amb José Manuel Ville­gas, ara secre­tari de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals del par­tit. Amb tota pro­ba­bi­li­tat encapçalarà una llista de par­tits regi­o­nals amb Unión del Pue­blo Sal­man­tino o el Par­tido Soci­al­demócrata, després que la UPyD de Rosa Díez els tanqués la porta d'entrada a una hipotètica coa­lició, amb la pre­visió d'obte­nir 150.000 vots a Cata­lu­nya.

Pre­ci­sa­ment la cir­cums­cripció única com­plica als par­tits cata­lans la con­fecció de les llis­tes, perquè pràcti­ca­ment els obliga a aliar-se amb altres for­ma­ci­ons si volen asse­gu­rar-se la repre­sen­tació al Par­la­ment Euro­peu. A hores d'ara, però, CiU, ERC i ICV ja han tro­bat com­panys de viatge, amb diferències res­pecte a les llis­tes de fa cinc anys. Tot i això, la fede­ració PSM-Entesa Naci­o­na­lista mani­fes­tava ahir dis­crepàncies sobre una aliança amb ERC, que al mateix temps sig­nava un acord amb l'escissió del PSM Entesa per Mallorca. La marxa del PSM seria la segona baixa que hi hau­ria a Galeus­cat. La decisió dels gallecs de concórrer amb els repu­bli­cans a les elec­ci­ons l'ha dei­xada sense un dels seus prin­ci­pals pilars.

«Deli­mi­tar» Galeus­cat

No obs­tant això, CiU manté el pri­mer lloc de la llista per a Tre­mosa i l'aliança elec­to­ral amb el PNB. Una solució que satisfà la fede­ració i, sobre­tot, Unió, reti­cent a ree­di­tar-la amb els gallecs. Ara el can­di­dat soci­al­cristià, Sal­va­dor Sedó, ocu­parà el ter­cer lloc de la can­di­da­tura. Ahir mateix, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va valo­rar com a «cohe­rent» el viratge cap a l'esquerra del BNG, que no afec­tarà en prin­cipi la super­vivència de Galeus­cat com a pla­ta­forma d'acció a les Corts espa­nyo­les. Duran, però, va subrat­llar que ara cal «deli­mi­tar exac­ta­ment el sen­tit de Galeus­cat per no aixe­car expec­ta­ti­ves que després no es veuen acom­pli­des», amb referència a les vota­ci­ons a les Corts espa­nyo­les en què els socis han fet pre­val­dre els seus interes­sos per davant de la uni­tat de vot. UM i el BNV com­ple­ten la can­di­da­tura dels naci­o­na­lis­tes cata­lans i bas­cos. CiU aspira a millo­rar els mals resul­tats que va obte­nir fa cinc anys –amb Ignasi Guar­dans com a can­di­dat–, els pit­jors des de l'entrada de l'Estat espa­nyol a la Unió Euro­pea. De fet, els popu­lars van gua­nyar la fede­ració naci­o­na­lista en vots i es van situar com la segona força a Cata­lu­nya per 8.000 vots de diferència.

D'altra banda, Ini­ci­a­tiva es pre­senta als comi­cis amb IU, amb qui en l'ante­rior con­tesa elec­to­ral ja va acon­se­guir dos euro­di­pu­tats. En aque­lla ocasió, la coa­lició va que­dar cin­quena al Prin­ci­pat amb més de 151.000 vots.