El futur de Palamós

El tauler de joc

Maria Teresa Ferrés no va poder pair mai haver perdut l’alcaldia el 2015 davant ERC per 25 vots. Dotze anys al govern del PSC, amb diversos pactes, i perdre per aquest marge no es pot considerar de cap manera un càstig a la seva gestió. Ara torna amb Som-hi x Palamós i Sant Joan. La posem en primer lloc, no per importància, ni nostàlgia, sinó perquè, si bé el temps polític no passa per ningú, no deixa de ser una incògnita saber què farà i ens ajuda a desdibuixar les porres; en tot cas, si és elegida es veurà com influirà, si ho fa amb pactes i aliances. A Palamós no hi ha res clar.

Però la corona del tauler de joc la porta ERC amb els 10 regidors que va aconseguir el 2019. Una diferència abismal que la separa del PSC (3), JuntsxCat (2), Cs (1) i la CUP (1). Un resultat només superat per la CiU de Josep Ferrer, en els anys daurats del populisme clientelar de Jordi Pujol.

La gran pregunta

La gran pregunta no és que faran la resta de formacions amb aspiracions al tron de ferro, sinó que farà ERC. Pensem que ara mateix té 10 regidors. Dos mandats desgasten i, a més, la part del vot del suflé independentista segurament es resituarà. Una bona jugada de l’equip de Lluís Puig ha estat recuperar el veterà Antoni Bachiller, que podria ser un element compensador. Bachiller ha estat regidor i ha format part de governs i té experiència; polític que no deixa indiferent, fins ara sempre s’havia presentat de manera independent amb el seu propi partit. Junts no sembla ara mateix rival; va mantenir els dos regidors que tenia de l’extinta CiU i aquí segueix. Això sí, a ningú se li escapa el voluntarisme i la perseverança del seu cap, Raimon Trujillo. En aquest escenari, el PSC, amb Josep Coll, com a exemple de tranquil·litat, ha estat sempre moderat i a la vegada crític, però sense estridències. Una acció política que arrela amb la seva tradició de govern. Ara, liderat per la veterana Raquel Gallego, política amb vocació de govern i formada en les files ferresiames , pot ajudar i remuntar i jugar un paper clau. Ja ha dit que és oberta als pactes. Una de les notes que ha donat color i, en certa manera, ha animat una mica la precampanya, a banda del retorn de Maria Teresa Ferrés, ha estat la jugada per deixar fora del tauler Cs. El seu regidor, Cristòbal Posadas, després de ser novament proclamat candidat per la formació taronja va fer una finta i va aconseguir fitxar pel PP. Una jugada que li ha permès desfer-se del seu partit i així només enfrontar-se en el PP amb Vox. Com es diu en una pel·lícula, “només en pot quedar un”. Les tres formacions, Cs, PP i Vox, no haurien tingut regidor i ara els toca confiar que l’esperada baixada de la participació no els escombri. La CUP sempre ha jugat a la seva pròpia lliga i amb les seves normes assembleàries per bandera. Alexan Weltz serà el seu cap de llista. Historiador i activista no és caracteritza precisament per ser un polític convencional, ni per seguir les normes. Aquesta vegada la CUP podria, de manera realista, ser oberta a possibles aliances, en cas que entri.

Present i futur

Aquest mandat s’ha caracteritzat per concretar, finalment, de manera força ferma, que el nou hospital comarcal es faci a Palamós. L’èxit de la reordenació de paratge i la platja de Castell, així com el camí de ronda, han estat punts importants d’aquest mandat. Ara mateix parlar de projectes és parlar del que proposa ERC. Per això, segurament, els grans temes són: el nou hospital de Palamós, com es resoldrà la zona industrial, en quin punt és el pla director del port i, finalment, quin model de futur escollirà realment Palamós per afrontar les dues dècades vinents.