L’ANC reclama un fons per a les despeses de les víctimes de Pegasus
Dolors Feliu i el seu homònim d’Òmnium, Xavier Antich, compareixen ala comissió del Parlament sobre l’espionatge
En la setena reunió de la comissió d’Investigació sobre l’Espionatge de Representants Polítics, Activistes, Periodistes i llurs Familiars per part del Regne d’Espanya amb els Programes Pegasus i Candiru al Parlament, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu ha demanat que es creï un fons de finançament per fer front a les despeses que sorgeixin de la investigació dels telèfons mòbils de les víctimes i també per les querelles lligades a l’espionatge. Feliu també ha demanat que es doti a les persones espiades d’una defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica per evitar que es quedin sense recursos ni empara.
Tant Feliu com el president d’Òmnium, Xavier Antich, han comparegut per denunciar que la utilització del programari Pegasus en el cas conegut com a Catalangate ataca i posa en perill “les bases de la democràcia”, recordant que membres de les dues entitats han estat víctimes de l’espionatge.
La presidenta de l’ANC ha assegurat que a l’Estat “la democràcia està ferida de mort” i ha alertat de l’efecte dissuasiu i desmobilitzador que la repressió, i específicament l’espionatge, busquen en els activistes. Per la seva banda, Antich ha remarcat que el Catalangate no és un fet aïllat i ha assegurat que no afecta només els espiats, sinó que és “una vulneració de drets exponencial i massiva a la societat civil mundial”.
Durant la seva intervenció Feliu ha denunciat l’espionatge “il·legítim” que van patir membres de l’entitat –Elisenda Paluzie, Jordi Sánchez, Arià Bayé, Sònia Urpí, Jordi Domingo Ceperuelo, i Jordi Baylina– i ha lamentat que l’objectiu d’això sigui “desmobilitzar” l’activisme. A més, ha exigit que s’esclareixi els fets i es depuri responsabilitat i ha agraït al Parlament que celebri aquesta comissió d’investigació. Feliu ha remarcat que cal continuar “denunciant, pressionant perquè els abusos flagrants de drets fonamentals no quedin impunes” i ha remarcat que l’entitat no s’ha quedat de braços plegats davant d’aquest atac, amb una querella al jutjat 32 de Barcelona i una campanya en l’àmbit internacional
Feliu ha lamentat que quan la missió de l’Eurocambra va anar a Madrid només es reunís amb “unes poques víctimes” i que la majoria fossin polítics o experts. Segons ha remarcat, així es deu al “patró general de voler silenciar les víctimes de la societat civil”. La presidenta ha recordat que “no es pot invocar la seguretat nacional com a pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes” ni utilitzar-la com a “carta blanca per a justificar violacions de drets fonamentals dels ciutadans catalans”.
Al seu torn, segons informa l’ACN, Antich ha denunciat que la vulneració de drets és “exponencial i massiva” perquè afecta tothom que s’hagi comunicat amb els espiats, de manera que ha assenyalat que també ha afectat a Amnistia Internacional o a relators de l’ONU. A més, ha remarcat que l’Estat espanyol ha “perfeccionat la maquinària repressiva” contra el moviment a favor de l’autodeterminació. Antich ha subratllat que aquest afer és “impropi d’un sistema democràtic” i més propi de “sistemes totalitaris i règims policials on no es respecten els drets”.
Compareixences
La comissió ha aprovat ampliar el pla de treball i incloure-hi una trentena de compareixents més. Entre els noms proposats per ERC, Junts i la CUP hi ha els del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els expresidents Quim Torra i Artur Mas, així com la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs; els consellers Roger Torrent i Meritxell Serret, el secretari de la Mesa Carles Riera i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
També compareixeran com a víctimes l’eurodiputada Clara Ponsatí; l’exconsellera Meritxell Budó, els expresidents de l’ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie;el diputat al Congrés Albert Botran, el diputat Jaume Alonso-Cuevillas i els exdiputats Josep Costa, Anna Gabriel, David Fernàndez i Albano Dante Fachín, entre altres. En el cas de Costa ho farà com a expert.
S’afegeixen a les de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’eurodiputada Diana Riba, que ja formaven part del primer pla de treball inicial.