Política

L’impuls del català aterra al debat balear amb més consens

La discussió sobre les polítiques lingüístiques organitzat per Plataforma per la Llengua evidencia el compromís dels nacionalistes (Més i el Pi) i l’esquerra (Podem i PSIB) i un to moderat del PP

La dis­cussió política sobre el català a les Illes Bale­ars ha can­viat de dalt a baix. Així s’ha evi­den­ciat en el debat elec­to­ral orga­nit­zat aquest diu­menge per Pla­ta­forma per la Llen­gua a Palma sobre la política lingüística. L’ampli con­sens gene­rat entre els naci­o­na­lis­tes i l’esquerra per impul­sar la llen­gua s’ha vist acom­pa­nyat d’una acti­tud mode­rada i més posi­tiva del PP, que es vol allu­nyar dels temps anti­ca­ta­la­nis­tes. Després de des­tro­nar l’espa­nyo­lista José Ramón Bauzá (PP) com a pre­si­dent balear i de vuit anys de govern de Fran­cina Armen­gol (PSIB) amb el suport de Podem i els naci­o­na­lis­tes de Més, el pano­rama no té res a veure, però encara plana el mal record d’aque­lla etapa dels popu­lars per l’even­tual pacte amb Vox, que podria fer modu­lar el dis­curs de nou.

Els prin­ci­pals temes trac­tats han estat la neces­si­tat d’aca­bar amb les dis­cri­mi­na­ci­ons lingüísti­ques, el repte d’apro­var una nova llei de con­sum, des­ple­gar la llei edu­ca­tiva, la llen­gua en el sec­tor sani­tari i els cos­sos de segu­re­tat, així com la pro­moció del català pel que fa a l’ús social. Tots els cinc par­tits con­vi­dats (PSIB, PP, Més per Mallorca, Uni­des Podem i el Pi) han coin­ci­dit en defen­sar el català com a llen­gua pròpia, en man­te­nir-lo com a requi­sit a l’admi­nis­tració i en pro­moure’l a les esco­les i entre els nou­vin­guts. El PP, també.

El repre­sen­tant popu­lar, Llo­renç Perelló, ha recor­dat les parau­les de la can­di­data del seu par­tit, Marga Pro­hens, en diver­ses entre­vis­tes com la publi­cada aquest dis­sabte a l’Ara Bale­ars, en què vol pas­sar pàgina de l’etapa de Bauzá i recu­pe­rar l’accent regi­o­na­lista. “M’agrada apren­dre de les erra­des”, ha dit. Així, ha rene­gat de la llei de símbols i de l’ofen­siva en edu­cació. De fet, s’ha rea­fir­mat en la defensa del decret de mínims d’almenys el 50% en català a les aules -però amb el cas­tellà també de vehi­cu­lar- i en què cal fomen­tar l’idi­oma. També ha defen­sat que el català ha de ser requi­sit per entrar a l’admi­nis­tració, però només un mèrit per sani­tat, i que cal seguir pre­mi­ant la cul­tura en català i en cas­tellà. Alhora, ha dit que hi ha d’haver clàusu­les lingüísti­ques en deter­mi­na­des con­trac­ta­ci­ons públi­ques com els casals joves. I quel­com relle­vant, ha defen­sat el català com a “llen­gua pròpia d’aquesta terra”, dei­xant enrere els mala­bars pretèrits per evi­tar dir “català”.

Els sobi­ra­nis­tes d’esquer­res, Més per Mallorca, per la veu de Mateu Matas, han començat per treure en el debat la Cons­ti­tució com a pri­mer impe­di­ment pel català perquè reco­neix el cas­tellà com a deure i la resta d’idi­o­mes com a dret, argu­ment com­prat Car­les Cabrera, mem­bre dels naci­o­na­lis­tes cen­tris­tes (el Pi), que també ha posat l’accent en la neces­si­tat de crear una poli­cia pròpia balear, objec­tiu com­par­tit.

Les for­ces d’esquer­res, repre­sen­ta­des per la soci­a­lista Amanda Fernández, i la política d’Uni­des Podem Espe­rança Sans, han coin­ci­dit amb els naci­o­na­lis­tes en la neces­si­tat d’apro­var la llei de con­sum que garan­teixi els drets dels cata­la­no­par­lants, així com posar l’accent en l’impuls social de la llen­gua en les esco­les, el pati, el lleure, les extra­es­co­lars i amb la par­ti­ci­pació de dina­mit­za­dors. Un dels temes de con­trovèrsia ha estat el decret d’ús de les llengües a l’admi­nis­tració perquè hi ha àrees on no es com­pleix. Però, sobre­tot, el prin­ci­pal pro­blema és el sani­tari, on asse­gu­ren que l’Ofi­cina dels Drets Lingüístics, cre­ada aquesta legis­la­tura, regis­tra el 80% de quei­xes de dis­cri­mi­nació per raó de llen­gua. En sani­tat, Podem i PSIB dema­nen més fle­xi­bi­li­tat per la manca de per­so­nal, però fomen­tant els cur­sos per garan­tir el nivell de la llen­gua. De fet, actu­al­ment hi ha una exempció tem­po­ral per l’esta­bi­lit­zació.

Més i el Pi també han des­ta­cat que el cas­tellà no és llen­gua vehi­cu­lar en la llei edu­ca­tiva i que ara per ara hi ha un mínim del 50% d’hores lec­ti­ves en català. Però totes dues for­ma­ci­ons han recal­cat que no es com­pleix en molts llocs amb forta immi­gració i han rebut el suport de les altres for­ma­ci­ons d’esquer­res per impul­sar pro­jec­tes lingüístics més ambi­ci­o­sos. La pro­posta dife­rent l’ha feta el Pi, que ha dit que en indrets cas­te­lla­nit­zats com Calvià pot­ser con­vin­dria posar doble línia per evi­tar que des­a­pa­re­gui la llen­gua pròpia. El debat elec­to­ral, en tot cas, està sent molt més cal­mat i cons­truc­tiu en el ter­reny lingüístic, dei­xant de banda Cs i Vox, exclo­sos d’aquest debat pel seu rebuig al català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.