Els alcaldables empordanesos proposen mesures per reduir el consum d’aigua

La sequera està afec­tant de ple els cul­tius de l’Alt i el Baix Empordà. La falta d’aigua ha obli­gat els page­sos d’aques­tes zones, on pre­do­mina el cul­tiu de cere­als, a can­viar les vari­e­tats de sem­bra i a reduir les plan­ta­ci­ons. És el cas dels arros­sai­res de Pals, que només n’han plan­tat la mei­tat. A l’Alt Empordà, el blat s’ha subs­tituït pel gira-sol i el sorgo i els page­sos pre­ve­uen un dèficit de cereal per fer pinso i farina. Tot i que els ajun­ta­ments no hi tenen com­petències, els alcal­da­bles empor­da­ne­sos pro­po­sen algu­nes mesu­res per reduir el con­sum d’aigua. Orde­nan­ces per regu­lar-ne l’ús i con­tro­lar els exces­sos, moratòries de pis­ci­nes, ajuts al sec­tor agrícola i més cons­ci­en­ci­ació són algu­nes de les acci­ons que plan­te­gen els can­di­dats, segons informa l’ACN.

A pobla­ci­ons com Cas­telló d’Empúries, on el cul­tiu del cereal és un dels més impor­tants, ja s’han subs­tituït aquests con­reus per vari­e­tats menys exi­gents amb l’aigua com el gira-sol i el sorgo. A l’abril es van començar a sem­brar aques­tes vari­e­tats però en veure que les plu­ges no arri­ba­ven, molts van fer una atu­rada. “La gent no té espe­ran­ces, estan desa­ni­mats”, asse­gura la tècnica de la Coo­pe­ra­tiva Agrícola de Cas­telló, Íngrid Pou.

Al Baix Empordà, la comu­ni­tats de regants del Baix Ter aler­ten que hi ha dos cul­tius molts afec­tats per la sequera. Per una banda, el blat de moro, i per l’altra, l’arròs de la zona de Pals, un dels cul­tius que neces­sita més aigua.

Pel que fa al blat de moro, s’han fet un 70% dels cul­tius habi­tu­als. El 30% res­tant no es podrà tre­ba­llar. En alguns casos, s’ha subs­tituït per altres cul­tius com el sorgo o el gira-sol. Una pos­si­bi­li­tat que, en canvi, no per­met l’arròs. La falta de plu­ges ha obli­gat els arros­sai­res a reduir en un 50% els cul­tius i a sem­brar en sec la tota­li­tat de la collita. “Ens tro­bem que tenim uns 13 hectòmetres res­pecte dels 24 que teníem habi­tu­al­ment”, explica el secre­tari de la comu­ni­tat de regants del Baix Ter i arros­saire, Josep Maria Parals.

Diver­sos muni­ci­pis també plan­te­gen la neces­si­tat d’apli­car moratòries en la cons­trucció de pis­ci­nes als seus muni­ci­pis. Al Baix Empordà, l’alcal­da­ble de la CUP a Ver­ges, Diana Canals, creu que “no té sen­tit” apro­var pro­jec­tes de cons­trucció “si no hi ha prou aigua per omplir-les”. Per això creu que els ajun­ta­ments hau­ran de ten­dir a apli­car una sèrie de mesu­res en moments de sequera, com ara aquesta moratòria, i imple­men­tar-ne d’altres quan hi hagi més aigua.

L’alcal­da­ble de Junts X Pals-AM, Car­les Pi, ja avança que “si no plou molt d’aquí a l’estiu” ells pro­po­sa­ran que el muni­cipi no tin­gui dut­xes a les plat­ges. Es tracta d’una ini­ci­a­tiva que ja han impul­sat altres pobles del lito­ral gironí amb l’objec­tiu de reduir el con­sum d’aigua muni­ci­pal. Pi ha rei­vin­di­cat aquesta mesura que ha d’aju­dar a “cons­ci­en­ciar” el turisme sobre la situ­ació que hi ha a Cata­lu­nya.

Un altre àmbit per com­ba­tre la sequera on els con­sis­to­ris poden actuar són les orde­nan­ces muni­ci­pals. Miquel Bru­gat, de Junts per Pera­lada, pre­veu crear-ne una per regu­lar els usos i con­tro­lar els exces­sos de con­sum que hi hagi. El can­di­dat plan­teja “digi­ta­lit­zar els comp­ta­dors” dels equi­pa­ments muni­ci­pals. Això els per­me­tria saber si hi ha fui­tes d’aigua al moment i poder actuar-hi amb rapi­desa. Bru­gat també pro­posa crear un pla de sequera muni­ci­pal per tenir les eines necessàries en cas que hi hagi un altre epi­sodi.