SALUT
Alerten d’un excés en la prescripció farmacològica en l’atenció a la discapacitat intel·lectual
Més de 300 professionals participen en la segona jornada de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual que es celebra al parc hospitalari Martí i Julià de Salt
Experts de primer ordre exposen bones pràctiques en l’atenció sanitària i social de les persones amb una discapacitat intel·lectual i del desenvolupament
Les persones amb discapacitat intel·lectual (DI), autisme o ambdues condicions, tenen una major probabilitat que se’ls sotmeti a pràctiques de “poc valor”, sobre les quals no hi ha evidència científica suficient del benefici per a la persona o tenen més danys que beneficis.
Entre aquestes pràctiques s’hi troba una major probabilitat que se’ls prescriguin psicofàrmacs, de vegades sense un diagnòstic que ho justifiqui, o una major probabilitat d’utilització de pràctiques que limitin la presa de decisions consensuades. Per abordar les millors pràctiques possibles en l’atenció social i sanitària de les persones amb una discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental (SCPiSM) i Granés Fundació reuneixen avui més de 300 professionals en la 2a Jornada de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual que organitzen les tres entitats.
La jornada, que es fa al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt fins la tarda, compta amb participació d’experts de primer ordre, nacionals i internacionals, que tractaran les bones pràctiques en cadascun dels blocs temàtics prioritzats en la present edició. Entre d’altres, aborden el tractament farmacològic, el consum de tòxics, l’atenció a les persones amb funcionament intel·lectual límit, o la millora de les competències i desenvolupament d’eines innovadores de suport a les pràctiques dels professionals d’atenció mèdica en l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Durant la presentació de la jornada, el president de l’IAS, Martí Masferrer, ha fet un recorregut històric per l’atenció sanitària al territori, des de l’antic Hospital Santa Caterina de Girona fins a la configuració actual del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, en què al 2003 es configura el Servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental.
El director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, Claudi Camps, ha posat l’accent en l’avenç “necessari” de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual: “Una societat també es defineix per com tracta les persones vulnerables, i les persones amb discapacitat han estat històricament oblidades. Les jornades com les d’avui són claus per avançar en la seva atenció a la salut i drets”. Al seu torn, la directora gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer, ha destacat l’objectiu de l’entitat i d’aquestes jornades: “Volem generar un impacte positiu en l’àmbit de la salut i del sector social, i també en l’educatiu, i en tots aquells que generin benestar a les persones amb discapacitat”.
La presidenta de la SCPiSM, Gemma Perramon, ha expressat el valor de la societat científica per generar i compartir coneixement i ha destacat el grup de treball específic creat en l’atenció a la discapacitat intel·lectual i la salut mental, en què hi participen diferents professionals de l’IAS.
Més d’un 70%
El psiquiatre especialitzat en discapacitat intel·lectual del Sistema Nacional de Salut anglès, Ken Courtenay, ha alertat de l’excés generalitzat de la prescripció farmacològica en el col·lectiu. Més del 70% de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament reben tractament farmacològic, segons s’ha posat de manifest.
L’excessiva prescripció de fàrmacs a persones amb discapacitat intel·lectual és una realitat. Diferents estudis assenyalen que entre un 30-70% de les persones que viuen en entorns residencials, i entre un 10-20% de les persones amb que viuen a la comunitat reben tractament psicofarmacològic, fonamentalment antipsicòtics i benzodiazepines.
La utilització d’aquests fàrmacs en persones amb una discapacitat intel·lectual és superior a la que s’observa en la població general, mentre que altres classes de fàrmacs com els que es prescriuen per al tractament de la hipertensió, la diabetis, malalties igual o més presents en persones amb discapacitat intel·lectual són molt menys utilitzats en no ser diagnosticades i, per tant, no tractades.