Expectatives renovades

Com sol passar quan plega algú amb una trajectòria així, després de 18 anys i quatre majories absolutes, l’adeu a l’alcaldia del ja històric Josep Mayoral –consumat de fet fa poc més d’un any, quan va donar el relleu a la seva lloctinent Alba Barnusell– fa que torni a obrir-se el camp de joc i tothom renovi expectatives en les eleccions municipals a Granollers, on de fet sempre en l’actual democràcia han governat els socialistes, tret d’un petit parèntesi als anys 90. El PSC, és clar, es fixa com a objectiu conservar la seva clara hegemonia per assegurar “un govern sòlid i estable”, segons l’alcaldessa i candidata, que subratlla que en els últims anys ja han estat capaços d’assolir acords de ciutat en aspectes clau com el pla estratègic, els plans de xoc contra les diverses crisis que s’han succeït o el full de ruta pels fons Next Generation, fet que li dona certa tranquil·litat i fins i tot un aval en cas que li calgués un pacte postelectoral. L’oposició, en canvi, encapçalada ara a molta distància per ERC i Junts, maldarà per trencar la majoria absoluta i aspirar a assumir algun rol en el govern, per bé que a priori, si no hi ha un daltabaix molt gran, es fa difícil pensar en un heterogeni pacte de tots contra un. En tot cas, tothom és prudent d’entrada: primer, que parlin les urnes.

Barnusell, que va estar amb un Mayoral que ara tanca la candidatura des del seu primer mandat –com a regidora de Cultura, de Comunicació o com a coordinadora del govern en l’última etapa–, no amaga que ofereix un programa “de continuïtat”; això sí, amb una “mirada nova” que li atorga el fet de ser d’una altra generació. “El projecte ve de lluny, i l’objectiu és seguir transformant Granollers i adaptant-la als nous temps”, explica a aquest diari. Amb aquesta finalitat, ha reunit una llista amb 10 dels 14 regidors actuals i que també incorpora algunes cares noves com a independents en llocs de sortida. Amb tants anys al govern, el PSC no necessita fer grans promeses en campanya, però sí que es presenta amb alguns projectes importants com a bandera, que de fet ja estan embastats, en haver-se garantit els fons europeus imprescindibles, i assegura que seran una realitat en el pròxim mandat. D’una banda, la “renaturalització” del parc del riu Congost, on s’ha aixecat asfalt per guanyar-hi un “itinerari verd” que unirà els parcs de la ciutat. De l’altra, la “pacificació” d’una artèria important, l’avinguda de Sant Esteve. El PSC, que també proposa 200 habitatges per a lloguer social, té el compromís de l’Estat per fer la cobertura de la via del tren en un sector d’uns 9.000 m² per unir el parc Torras Villà amb el barri de la Font Verda.

L’actual cap de l’oposició, Núria Maynou, repeteix com a candidata d’ERC a l’alcaldia –en una llista que tanca el conseller de Salut, Manel Balcells– amb l’expectativa de créixer i consolidar-se com a segona força, i el repte de “liderar el canvi” que suposaria ja només trencar la majoria absoluta, fet que veu factible perquè Mayoral “sumava molta gent més enllà de les sigles socialistes”. “L’Alba porta 20 anys a l’Ajuntament, no representa un canvi real ni noves maneres de fer”, remarca. Els republicans presenten cinc grans eixos d’actuació, entre els quals hi ha la mobilitat, la cultura i l’atracció de talent, si bé en destaca igualment la idea de “treure gris i posar més verd”, amb més “ambició” que el PSC i fent èmfasi especial en el passeig fluvial que hauria de relligar els parcs de nord a sud, inclosa una anella pedalable. Maynou reclama també un impuls molt més gran a l’habitatge social, i es veu capaç de mobilitzar fins a 2.000 pisos en vuit anys. A més, reclama un pla de beques municipal, i insisteix en un episodi que ha marcat l’últim mandat i que segons ella “encara cueja”: els problemes a les piscines municipals. D’una banda, l’adjudicatària de les obres de reforma hi va fer fallida i s’ha hagut de tornar a fer concurs. De l’altra, els greus problemes econòmics, arran de la pandèmia i l’augment del cost del gas, del gestor del recinte, el Club Natació Granollers, van acabar obligant l’Ajuntament a rescatar-lo. El PSC dona el cas per tancat, però Maynou li retreu que “no s’ha fet prou” i recorda que la concessió acaba el 2024, per la qual cosa cal pensar en un nou model de gestió “que prioritzi la seva vocació de servei públic”.

“S’hi ha hagut de fer una injecció de 700.000 euros per deixadesa de l’equip de govern, no va fer el control de la concessió que li pertocava”, s’afegeix a les crítiques el company d’oposició, Àlex Sastre. També amb quatre regidors actualment, Sastre és el tercer en discòrdia i encapçala per tercer cop la candidatura ara sota les sigles de Junts. I confia igualment que creixerà i s’acabarà la majoria absoluta. “És molt estrany que n’hi hagi en una ciutat com la nostra, avui les societats són molt plurals”, raona. D’aquí que hagi jugat fort amb el seu lema de campanya, Governarem Granollers, que espera fer realitat a través de pactes postelectorals. “Hem estat a l’oposició però amb propostes i voluntat de govern, i pensant projectes trencadors; ens veiem madurs”, reivindica. En aquest sentit, Junts presenta també com una de les grans propostes la transformació urbanística al voltant del Congost, que com els altres grans grups vol renaturalitzar com a eix vertebrador. Això sí, ells proposen, a més a més, ampliar el radi de l’actuació i travessar el riu, aprofitant la venda de la fàbrica Camp, per acabar de connectar el centre amb l’estació de la línia de Vic, l’R3. Entre les propostes postconvergents destaca també una rebaixa d’impostos –recorden que és el desè municipi amb més pressió fiscal del país– i introduir bonificacions per atreure més inversió empresarial.

La composició del ple municipal es completa ara amb dos regidors de Ciutadans i un de Primàries, dos grups que canvien de candidat respecte al 2019, tot i que tots dos ja són ara portaveus del seu grup: Jorge Pavón per als primers i Joan Ricart per als segons. Primàries, en aquest sentit, que en campanya ha rebut el suport en una passejada pública de l’exconsellera i eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, es juga a Granollers mantenir una mínima representativitat municipal, avui reduïda a tot just 26 regidors arreu del país. És clar que a les eleccions hi concorren fins a 13 candidatures diferents, i altres tenen grans expectatives d’obtenir representació. És el cas de dues que ja n’havien tingut, però la van perdre el 2019: la CUP, que ho intentarà amb Josep Maria Gontan, i el PP, amb José María Moya, tot i que el fet que Vox i Valents també presentin llista li pot anar en contra. Igualment, ho tornaran a intentar els comuns, ara amb una candidatura conjunta d’En Comú Podem amb Patrícia Segura com a candidata. També l’exconvergent Sònia Gutiérrez, que encapçala la llista vinculada al PDeCAT, aspirarà a ser regidora.