Política

El cens electoral creix un 3,5% enguany

Els 535.257 gironins i gironines cridats a les urnes aquest 28-M són 18.273 més que el 2015, mentre que el nombre d’estrangers amb dret a vot minva lleugerament

Triaran 1.963 regidors

Un total de 535.257 giro­ni­nes i giro­nins estan cri­dats avui a les urnes en els 221 muni­ci­pis de la demar­cació. A par­tir de les nou del matí que­da­ran cons­tituïdes les 860 meses de votació, dis­tribuïdes entre 384 col·legis elec­to­rals, oberts al públic fins a les 20 h, com és habi­tual. Ales­ho­res arri­barà el moment d’ini­ciar l’escru­tini deci­siu, que al cap d’un parell d’hores per­metrà començar a visu­a­lit­zar com queda repar­tit el mapa de poder muni­ci­pal fins al 2027.

La gover­na­bi­li­tat, doncs, que­darà en mans dels 1.963 edils elec­tes, que en molts dels muni­ci­pis més poblats –si es manté la tendència a la frag­men­tació de vot i amb diver­sos rècords de llis­tes esmi­co­lats aquest 2023– esta­ran obli­gats a enten­dre’s. En mol­tes pobla­ci­ons, sobre­tot ERC, però també Junts –les dues for­ma­ci­ons que es dis­pu­ten la victòria moral d’asso­lir més vots a la demar­cació–, han evi­tat com­pro­me­tre’s a no pac­tar amb les for­ces que van apro­var l’arti­cle 155 a les Corts espa­nyo­les el 2017, després de l’1-O.

Aquest fet per­met recu­pe­rar cen­tra­li­tat al PSC, que podria ser àrbi­tre sobre­tot a les pobla­ci­ons urba­nes i del lito­ral. Però també s’ha de comp­tar amb el crei­xe­ment de la CUP i llis­tes vin­cu­la­des –com ara Gua­nyem Girona–. I amb uns comuns que han tre­ba­llat per créixer en can­di­da­tu­res. En paral·lel, empeny el tei­xit de can­di­da­tu­res inde­pen­dents, cada cop més orga­nit­zat a la Selva i a l’Empordà, on ja tenen presència a la Dipu­tació. I la dreta espa­nyo­lista, en canvi, es debat entre el PP i Valents, que han mirat de res­ca­tar noms de Ciu­ta­dans, for­mació que només com­pe­teix en nou pobla­ci­ons. I Vox, l’única for­mació amb la qual ningú vol par­lar.

En con­junt, hi haurà 20 regi­dors més que el 2019. Banyo­les és la que en gua­nya més –ja que ha asso­lit els 20.000 habi­tants–, qua­tre, que fan créixer el ple de 17 a 21. Deu muni­ci­pis més en sumen dos: Bes­canó –d’11 a 13 edils–, l’Armen­tera, Bàscara i el Port de la Selva –de 7 a 9–, i Das, Pontós, Sant Fer­riol i Sant Martí Vell –dels 5 actu­als a 7–, i Meran­ges i Palau de Santa Eulàlia –de 3 a 5–. Serien 24 més res­pecte als 1.943 regi­dors de fa qua­tre anys, però cal des­comp­tar-hi els qua­tre –dos i dos, res­pec­ti­va­ment– que per­den Riu­mors i Ullas­tret, que, amb menys població, pas­sen de set edils elec­tes a només cinc en els nous plens.

La par­ti­ci­pació, incògnita

La població giro­nina ha anat crei­xent de manera sos­tin­guda en els dar­rers anys. Però el nom­bre d’habi­tants amb dret a vot avui repunta més, un 3,5% res­pecte al 2019, men­tre que ales­ho­res hi havia un incre­ment de l’1,8% res­pecte a les dades del 2015. Aquest cop hi sumen, tot i les bai­xes impre­vis­tes de per­so­nes que van morir arran de la pandèmia, les que han fet 18 anys i el trans­va­sa­ment de població d’altres zones de Cata­lu­nya que s’hi han ins­tal·lat, una tendència a l’alça accen­tu­ada des del 2020 per la con­versió de sego­nes residències en pri­me­res. El cens va a l’alça sobre­tot al lito­ral, i també a Girona capi­tal, Salt, Banyo­les, Olot, Puig­cerdà i Santa Coloma de Far­ners. Però recula, per exem­ple, a Figue­res, un dels muni­ci­pis on es detecta movi­ment de veïns cap a pobla­ci­ons de la roda­lia. El cens d’estran­gers amb dret a vot, per con­tra, decreix en 326 elec­tors –dels 13.785 del 2019 als 13.459 actu­als–, amb pre­do­mini de roma­ne­sos i de fran­ce­sos, però també d’ita­li­ans i d’ale­manys.

L’evo­lució natu­ral de l’elec­to­rat sem­pre garan­teix can­vis en la tendència de vot, però ara s’hi afe­geix un petit per­cen­tatge de població empa­dro­nada que no se sap si hi resi­deix efec­ti­va­ment ni si par­ti­ci­parà en els comi­cis. A aquest feno­men, cal afe­gir-hi la incer­tesa de les xifres d’abs­tenció, que en les dar­re­res con­te­ses muni­ci­pals va ser força ele­vada els anys 2011 i 2015, sobre el 41% en gene­ral. Però es va donar pas a un incre­ment de la par­ti­ci­pació el 2019, quan va asso­lir un 65,89%. Coin­ci­dia amb les euro­pees i amb un inde­pen­den­tisme encara en tensió.

LES XIFRES

535.257
habitants
estan cridats avui a participar en les eleccions, 13.459 dels quals són residents de nacionalitats estrangeres.
1.963
edils
electes sortiran aquesta nit de les urnes, 20 més respecte als darrers comicis locals del 2019.

Canvi de col·legis a Girona

Girona capital habilita avui divuit col·legis electorals, amb 104 meses, i com a novetat respecte a les últimes eleccions catalanes, celebrades el febrer del 2021, les meses de l’Auditori s’han traslladat al Palau de Fires, i les escoles de Taialà i Pla de Girona tornaran a ser seus després que aleshores quedessin substituïdes pel Pavelló Municipal Girona-Fontajau i pel complex esportiu Palau, respectivament. Aquests canvis estaven motivats per la pandèmia, per evitar aglomeracions. Un total de 68.515 persones residents a la ciutat poden votar en aquests comicis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia