Turquia té una nova cita amb les urnes aquest diumenge. És la segona volta de les eleccions presidencials. És la primera vegada en la història del país que dos candidats disputen la presidència en una segona volta, després que cap dels aspirants hagués assolit la majoria absoluta el 14 de maig passat.

El president en funcions i candidat a la reelecció, l’islamista Recep Tayyip Erdogan, va estar a un pas d’aconseguir-se en obtenir el 49,51% dels vots, més de quatre punts de diferència que el seu principal adversari, el socialdemòcrata Kemal Kiliçdaroglu (44,9%). Entre tres i quatre punts és l’avantatge que les enquestes donen ara a Erdogan.

A diferència de la primera volta, en què tots els sondejos donaven com a cavall guanyador Kiliçdaroglu, en aquesta segona és l’actual mandatari el que surt en millor posició en aquesta decisiva cursa electoral, en la qual Turquia haurà de triar entre continuïtat o canvi.

Tot i que es preveia que aquests comicis serien els de la fi de l’era Erdogan després de dues dècades al capdavant del país, de la criticada gestió dels devastadors terratrèmols de principis de febrer i de la greu crisi econòmica que travessa Turquia, el canvi de cicle sembla que haurà d’esperar.

Erdogan ho té tot a favor per guanyar i retenir el poder cinc anys més. A favor seu té la victòria per majoria absoluta del seu partit, l’AKP, en les legislatives que van celebrar-se juntament amb la primera volta de les presidencials, a més del suport del tercer candidat més votat el 14 de maig, l’ultranacionalista Sinan Ogan.

La cita d’aquest diumenge a les urnes transcendeix l’àmbit local. Aquests comicis també són clau per definir la política exterior del país. Ankara és membre de l’OTAN i manté bloquejada l’adhesió de Suècia a l’Aliança Atlàntica. Definirà la relació de Turquia amb Rússia en plena invasió russa d’Ucraïna i també està en joc quina serà la relació d’Ankara amb la Unió Europea i els Estats Units, que sota el mandat d’Erdogan cada cop ha estat més tensa.