Anna Erra és la candidata de Junts pel Parlament

Anna Erra, l’alcal­dessa en fun­ci­ons de Vic, és l’esco­llida. Junts ha tan­cat el capítol del relleu de Laura Borràs a la pre­sidència del Par­la­ment després de mesos d’interi­natge i de peti­ci­ons de la resta de for­ma­ci­ons perquè posés un nom sobre la taula des que Borràs la van impu­tar, el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) la con­demnés per un delicte de pre­va­ri­cació i la mesa del Par­la­ment la sus­pengués de fun­ci­ons el 28 de juliol pas­sat en apli­cació de l’arti­cle 25.4 del regla­ment que esti­pula la sus­pensió dels dipu­tats a qui s’obri judici oral per delic­tes vin­cu­lats a la cor­rupció.

La for­mació ha aca­bat esco­llint el nom que més sonava i tot fa pre­veure que Erra serà la nova pre­si­denta del Par­la­ment en el ple extra­or­di­nari d’aquest diven­dres, ja que ERC havia insis­tit molt en que ho fes amb la volun­tat de res­pec­tar el pacte d’inves­ti­dura i man­te­nir la majo­ria inde­pen­den­tista a la mesa del Par­la­ment. També la CUP, avui ha anun­ciat que votarà en blanc per evi­tar la pos­si­bi­li­tat que pros­peri la can­di­da­tura d’Assumpta Escarp que pre­sen­tarà el PSC.

La pre­si­denta de Junts, Laura Borràs, ha asse­gu­rat que la decisió s’ha pres després d’ana­lit­zar tots els esce­nari pos­si­bles i cons­ta­tar que “cap solució es bona davant de la mag­ni­tud de la situ­ació de debi­li­tat de la ins­ti­tució”. Enter ells el de no pre­sen­tar cap can­di­da­tura “com a mos­tra coherència política i fer­mesa con­tra la repressió”, però que tenia l’incon­ve­ni­ent que el Par­la­ment esco­llirà nova pre­sidència diven­dres i “tenim el con­ven­ci­ment que el millor pel país és que hi hagi una pre­sidència com­pro­mesa amb l’1-O”. El següent pas un cop deci­dit pre­sen­tar can­di­dat, ha expli­cat, era “cen­tra-se en el per què” i aquí ha defen­sat que con­ti­nuar-hi sig­ni­fica “man­te­nir la dig­ni­tat de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes sens vas­sa­llat­ges davant d’aquells que mal­den per min­var cada vegada més la seva sobi­ra­nia”. En aquest punt la for­mació ha entrat en el “qui” pot tirar enda­vant, entre altres qüesti­ons, l’eli­mi­nació de l’arti­cle 25.4 i la nova llei elec­to­ral, i “la per­sona que reu­neix un major grau de con­sens és la dipu­tada Anna Erra”. Sobre ella la pre­si­denta ha asse­gu­rat que “ha demos­trat abas­ta­ment la seva capa­ci­tat i com­promís durant els vuit anys cap­da­vant de l’ajun­ta­ment Vic”.

Fins ara durant la legis­la­tura no s’han posat tra­ves a les subs­ti­tu­ci­ons dels mem­bres de la mesa pro­po­sa­des pels par­tits, com és el cas de la pròpia Escarp per Eva Gra­na­dos, o en els casos de Car­les Riera per Pau Juvillà (CUP); Aurora Madaula subs­ti­tuint Jaume Alonso-Cue­vi­llas (Junts), i Alba Vergés en el lloc d’ Anna Caula (ERC).

S’esva­eix doncs la gran incògnita el mateix dia que el But­lletí Ofi­cial del Par­la­ment de Cata­lu­nya (BOPC) ja ha ofi­ci­a­lit­zat la reso­lució de dijous pas­sat de la mesa que li dona la baixa amb els vots a favor de tots els grups a excepció de la secre­ta­ria segona, Aurora Madaula (Junts). El Par­la­ment també ha rebut la cre­den­cial d’Antoni Cas­tellà, de Demòcra­tes, que reem­plaçarà Borràs com a dipu­tat del grup par­la­men­tari de JxCat, a més de la de Neus Ramo­net, que entrarà al Par­la­ment després de la mort sob­tada del dipu­tat d’ERC Antoni Flo­res el 22 de maig. En el ple de diven­dres podran votar els dos, però no Lluís Puig, ja que la votació és a través de vot secret, intro­duint una pape­reta en una urna, i el dipu­tat de Junts ho fa telemàtica­ment des de fa unes set­ma­nes per superar la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) que anul·la la seva dele­gació de vot, fet que és incom­pa­ti­ble amb el vot secret.

Per esco­llir la pre­sidència de la cam­bra cada dipu­tat ha d’escriure un sol nom en una pape­reta i surt esco­llit qui té majo­ria abso­luta. Si no s’asso­leix aquesta majo­ria, el regla­ment esta­bleix que s’ha de repe­tir l’elecció entre els dos dipu­tats que s’hagin apro­pat més a la majo­ria i surt ele­git qui obté més nom­bre de vots. “En cas de pari­tat, s’ha de repe­tir l’elecció, i, si la pari­tat per­sis­teix després de qua­tre vota­ci­ons, es con­si­dera ele­git el can­di­dat del grup par­la­men­tari amb més dipu­tats”, afe­geix el regla­ment.