El llarg repòs dels milicians catalans

Una gorra amb visera, un banya­dor de color blau fosc o flo­re­jat (a esco­llir), ves­tit curt de colors clars o samar­reta amb algun lema enginyós en anglès, uns xuquins (xan­cle­tes en mallorquí), ulle­res de sol de marca i un cot­xet amb un nen. Aquesta és la indu­mentària i els com­ple­ments més efec­tius per pas­sar des­a­per­ce­but a sa Coma, a la costa de lle­vant de Mallorca. És un matí de pri­mers de juny i la platja és mig plena de turis­tes que no tenen res a veure amb els exces­sos etílics dels grups de joves ale­manys de s’Are­nal, o amb les dis­bau­xes de súbdits britànics que han fet de Maga­luf en la capi­tal mun­dial del bal­co­ning. Visi­tants ale­manys, britànics i fran­ce­sos de classe mit­jana freqüenten aquesta zona, molts amb cri­a­tu­res. Ben poc s’ima­gi­nen que aquesta platja va ser una petita Omaha mallor­quina, esce­nari d’un gran epi­sodi bèl·lic: entre les 4 de la mati­nada del 16 d’agost i el mig­dia del 17 d’agost del 1936, uns 3.500 homes van desem­bar­car des d’una vin­tena de vai­xells a sa Coma i en altres cales i plat­ges pro­pe­res.

L’ope­ració pren el nom del seu impul­sor, el capità Bayo, mili­tar comu­nista que va des­ta­car en l’atu­rada del cop d’estat del juliol del 1936 a Bar­ce­lona i, imme­di­a­ta­ment, va empren­dre aquesta expe­dició com un repte gai­rebé per­so­nal. Les auto­ri­tats cata­la­nes i el govern repu­blicà van accep­tar a con­tra­cor una ini­ci­a­tiva que no es con­si­de­rava estratègica­ment pri­o­ritària, amb la difi­cul­tat afe­gida que es feia sota almenys qua­tre ban­de­res: la roja dels comu­nis­tes, la roja i negra dels anar­quis­tes, la cata­lana (amb la vari­ant este­lada d’Estat Català) i la repu­bli­cana. A més de sol­dats regu­lars (no gai­res), hi havia milers de mili­ci­ans del PSUC (la majo­ria), la CNT, Esquerra Cata­lana… Fins i tot hi havia volun­ta­ris estran­gers anti­fei­xis­tes: fran­ce­sos, polo­ne­sos, angle­sos… “Eren, sens dubte, massa ban­de­res, massa caps i massa comis­sa­ris perquè el capità Bayo pogués dur a bon terme la seva missió”, va escriure Josep Mas­sot Mun­ta­ner, mort fa un any, al lli­bre El desem­bar­ca­ment de Bayo (Publi­ca­ci­ons de l’Aba­dia de Mont­ser­rat, 1987), referència impres­cin­di­ble d’aquesta bata­lla.

L’intent d’alli­be­ra­ment de Mallorca va fra­cas­sar: 19 dies després, entre el 3 i el 4 de setem­bre del 1936, van reem­bar­car les tro­pes per sor­presa, com­plint les ordres del govern de la República. Es cal­cula que uns 240 mili­ci­ans van que­dar a terra i la majo­ria, inclo­ses cinc infer­me­res voluntàries de la Creu Roja, van ser exe­cu­tats. El peri­o­dista i inves­ti­ga­dor de Mana­cor Antoni Tugo­res explica que el bàndol fei­xista ni es va ado­nar del reem­bar­ca­ment: “Els naci­o­nals es varen atri­buir una gran victòria, però no se’n varen témer de res. Varen par­tir tran­quil·lament i només varen ser moles­tats per avi­ons ita­li­ans que vola­ven a molta altura perquè tenien moltíssima por dels anti­a­e­ris del Jaume I i del Lli­ber­tat, que tenien arma­ment potent. Entre les cau­ses del fracàs de l’expe­dició, Mas­sot citava els errors estratègics de desem­bar­car a 60 quilòmetres de Palma i d’adver­tir prèvia­ment de les inten­ci­ons, la indis­ci­plina i falta de pre­pa­ració dels mili­ci­ans, l’arri­bada i entrada en com­bat de moderns avi­ons ita­li­ans i la por de la República d’entrar en guerra direc­ta­ment amb la Itàlia fei­xista. Curi­o­sa­ment, aquesta cam­pa­nya mili­tar anti­cipa dos fenòmens que es van donar a gran escala en el bàndol repu­blicà de la Guerra Civil: la divisió i la tran­sició des dels càntics i l’entu­si­asme revo­lu­ci­o­nari ini­cial a la dura rea­li­tat i el des­encís.

Durant molts anys hi ha hagut la creença que a la mateixa platja de sa Coma hi havia mig cen­te­nar de mili­ci­ans cata­lans enter­rats, refer­mada, l’estiu del 1991, per la tro­ba­lla de les res­tes de tres per­so­nes. Vui­tanta-set anys després de la bata­lla, gràcies a la llei de fos­ses apro­vada el 2016 pel Par­la­ment Balear amb els vots de totes les for­ces (inclòs el PP), la fossa final­ment s’ha exhu­mat, en el marc del Quart Pla de Fos­ses i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Bale­ars. Però no s’hi ha tro­bat res. Fran­cesc Bus­quets, direc­tor de l’exca­vació a través de l’empresa cata­lana Atics, explica que, “malau­ra­da­ment, la sorra de la platja ha estat rege­ne­rada total­ment a causa de les inclemències del temps”. Subrat­lla, però, que la platja és només un dels llocs que s’han d’exhu­mar: “La gent parla de 1.000 bai­xes, i hi ha xifres que diuen que n’hi va haver fins a 1.500. D’aques­tes, es deia que 500 podien ser a sa Coma. Les bai­xes, però, poden estar dis­tribuïdes en fos­ses al llarg dels 14 quilòmetres del front.” El pas­sat 1 de juny, el Govern de les Illes Bale­ars va fer públic que l’equip con­junt d’arqueòlegs i antropòlegs d’Atics i Aran­zadi (empresa espe­ci­a­lit­zada basca) han tro­bat les res­tes de nou vícti­mes de la Guerra Civil en l’exhu­mació de l’hos­pi­tal de sang (de cam­pa­nya) de Son Carrió, tres quilòmetres terra endins.

L’actual pla de fos­ses també inclou tre­balls al cemen­tiri de Son Cole­tes (Mana­cor), a 18 quilòmetres de sa Coma. “Paral·lela­ment a tot això, s’està exca­vant a Son Cole­tes –explica Fran­cesc Bus­quets–. S’està veient que era un cen­tre de repressió; pràcti­ca­ment podem par­lar d’un cen­tre pla­ni­fi­cat d’exter­mini. Hi tro­bem vícti­mes de la repressió interna, gent que va ser assas­si­nada de manera extra­ju­di­cial la segona mei­tat del 1936 i els pri­mers mesos del 1937, i també se’ns està reve­lant com un dels llocs on van enter­rar alguns dels mili­ci­ans que no van poder reem­bar­car.” L’octu­bre del 2022, s’hi van tro­bar Aurora Picor­nell i les altres qua­tre dones cone­gu­des com les Roges des Moli­nar. Ara, s’han exhu­mat res­tes que pro­ba­ble­ment per­ta­nyen a tres de les cinc mili­ci­a­nes sanitàries que venien amb l’expe­dició i no van poder reem­bar­car (foto de dalt).

El tre­ball de les fos­ses mallor­qui­nes es fa en col·labo­ració amb el Depar­ta­ment de Justícia, Drets i Memòria de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, que ha encar­re­gat un estudi segons el qual 372 mili­ci­ans van des­a­parèixer en el desem­bar­ca­ment de Bayo. Alfonso Ara­go­ne­ses, direc­tor gene­ral de Memòria Democràtica de la Gene­ra­li­tat, explica: “Abans de la publi­cació de l’estudi, teníem loca­lit­za­des 35 famílies d’aquests des­a­pa­re­guts i, ara mateix, en tenim 38. Ja tenim l’ADN de 30 famílies, inclo­ses les de tres de les mili­ci­a­nes, per inten­tar iden­ti­fi­car les res­tes.”

Alfons Ara­go­ne­ses creu que si es vol “exhu­mar, iden­ti­fi­car i final­ment entre­gar les res­tes d’aques­tes per­so­nes és impres­cin­di­ble la col·labo­ració”. Però s’obren incògni­tes sobre aquesta col·labo­ració. El PP va gua­nyar les elec­ci­ons autonòmiques del pas­sat 28 de maig, pretén gover­nar en soli­tari i no es des­carta un pacte amb Vox, amb qui suma­ria majo­ria abso­luta. Maria Antònia Oli­ver, pre­si­denta de Memòria de Mallorca, creu que tot seguirà enda­vant: “En prin­cipi, són pro­jec­tes d’inter­venció apro­vats per la comissió tècnica de la llei de fos­ses, i ja estan lici­tats. En aquest sen­tit el govern ha anat viu.”

Per Antoni Tugo­res, autor d’un altre lli­bre impres­cin­di­ble sobre el tema, La Guerra Civil a Mana­cor (Docu­menta), aca­bar d’exhu­mar les res­tes és fona­men­tal: “És el dret de conèixer la seva situ­ació i, si es poden tro­bar, enter­rar-les en un lloc digne i que no esti­guin tira­des de qual­se­vol manera. Es tracta, per jo, d’un cas de dig­ni­tat humana de què es va des­pro­veir, després de la guerra, els qui havien cai­gut en el bàndol repu­blicà.”

A Mallorca, és un tema sobre el qual ha pesat un llarg silenci durant més de vuit dècades que encara sorprèn Fran­cesc Bus­quets: “És una de les coses que m’han impac­tat més de tota aquesta feina. De mica en mica, es va tren­cant, però costa que la gent xerri; sem­pre diuen: «M’han dit que...» Poques per­so­nes volen par­lar en pri­mera per­sona encara.”