Política

COMARQUES GIRONINES

Dinou dies de pactes que encara fan curt

Dinou dies de converses després del recompte dels vots del 28-M han permès resoldre la gran majoria dels 221 nous governs locals gironins, que es constituiran aquest migdia. Però encara queden incògnites sobre el mapa. La més destacable ha estat l’amenaça de suspensió del ple d’Olot, que podria fer ballar la majoria de l’acord entre Junts i ERC, i de retruc endarrerir calendaris de constitució de la Diputació o el Consell de la Garrotxa. O les incertesa a Ripoll i Salt també fins al darrer moment.

A banda, hi ha encara diversos fronts oberts en municipis com ara la Jonquera –on l’empat a cinc edils entre Junts i ERC fa que el PSC sigui decisiu, però Míriam Lanero va guanyar en vots–; Tossa de Mar –on els postconvergents també van guanyar però no s’han entès ni amb els exsocis ni amb els rivals històrics–, o Caldes de Malavella –on tot indica que Salvador Balliu (Junts) serà investit igualment com a més votat.

Junts i el PSC, de tots colors

De pactes independentistes, n’hi ha. Els màxims exponents: el de Girona signat ahir, ampli i liderat per Guanyem; o l’anunciat a la Diputació entre Junts i ERC. La fórmula ha quallat a Olot o Fontcoberta, i s’ha estès a altres consells comarcals com ara els del Gironès, la Selva, el Baix Empordà o el Ripollès. Queden per decidir el Pla de l’Estany –on només la CUP podria esquerdar cap a alguna de les dues bandes l’acord amplíssim entre Junts i ERC del darrer mandat– o la Cerdanya.

Però a l’Alt Empordà la bona entesa del passat entre Junts i el PSC –frustrada a darrera hora a l’Empordanet– va pesar més que les consignes nacionals. I va ser, potser, la torna del primer acord destacat, que ha d’atorgar avui als socialistes l’alcaldia de Roses, amb un darrer any reservat per a Junts.

En campanya, els espantalls de sociovergències –des d’Esquerra per desgastar Junts– i de tripartits –a la inversa– van ser recurrents. I s’ha complert més el primer dels dos auguris, especialment cap al litoral. És un terreny on el PSC es refà i recuperarà alcaldies destacades: a Blanes –en minoria amb Junts i l’excomuna Rosa Aladern–, i a Lloret –amb Junts i En Comú Podem.

En tots dos casos, els nous acords respecten els socialistes com a més votats i bandegen formacions que han governat en el darrer mandat. Una lògica similar, però amb els socialistes com a segona força, es reprodueix a la Bisbal, on Òscar Aparicio recupera la vara aliat amb Junts i Tots per la Bisbal, per desbancar ERC, la CUP i els comuns, tot i que renovats aquests darrers.

A Castell i Platja d’Aro, el PSC també s’ha entès amb els postconvergents, i aquí dinamitant l’únic tripartit d’esquerres que havia teixit el mateix Maurici Jiménez el 2019 a la demarcació. I sense oblidar sumes exòtiques: a Vilafant, la socialista Montse de la Llave ha articulat un pacte amb Junts i Ciutadans per salvar l’herència de Consol Cantenys.

En la llista d’aliances entre Junts i socialistes, el partit fundat per Carles Puigdemont també s’assegura alcaldies com ara Calonge, on prorroga el pacte de Jordi Soler amb el PSC i el PP; Llagostera –on tornen a ser els més votats i ERC i CUP ja no sumen–; o a Llançà –Núria Escarpanter revalida el suport extern–. També a Campdevànol, on Junts i el PSC investiran com a nou alcalde Oriol Làzaro amb suport de la CUP.

Esquerra amb el PSC

Els republicans, per la seva banda, s’han encomanat als socialistes per retenir dues alcaldies que se’ls havien complicat: a Palamós –encara amb Lluís Puig en minoria i en espera de sumar-hi algú més amb el mandat començat–; a Serinyà –on Junts havia empatat a edils–, i a Castelló d’Empúries, amb Anna Massot (ERC) investida sense majoria absoluta, i suports del PSC i Demòcrates, però amb VOX i el PP a l’oposició i sumes alternatives per ara impossibles amb la CUP, Junts i els independents de TxE.

En la combinatòria també hi entra el pacte entre la CUP i el PSC a Sarrià, contra ERC. I els independents, que atorguen alcaldies com la de Palafrugell (PSC), Santa Coloma de Farners (Junts), o fins i tot Puigcerdà (de Junts, a repartir amb l’escissió de Futur). Tots per l’Empordà manté la plaça forta de Sant Feliu, amb Carles Motas aliat amb el PSC per tercer cop.A Torroella de Montgrí, Jordi Colomí (UPM) també emprèn camí cap per superar el decenni a l’alcaldia, ara a més d’ERC, amb Objectiu Torroella i l’Estartit (CUP-AMUNT). I un altre dels pactes oberts ahir al vespre, entre els independents de la Cellera (IpS) i Junts, explorava el terreny per deixar ERC, els més votats, a l’oposició.Mentrestant, a Figueres, el nou alcalde, Jordi Masquef (Junts), ja ha anat per feina i té el cartipàs repartit per començar a treballar dilluns mateix. Les tres setmanes de provisionalitat, però, li deixen ja alguna decisió incòmoda sobre la taula. I entre les que van transcendir ahir, la d’haver de decidir què fa amb la pancarta d’“Amnistia i llibertat” que el PP ha denunciat que penja del balcó central de l’Ajuntament “des de fa uns deu dies”. Per la portaveu del PP, Àngela Domènech, l’alcaldessa en funcions d’ERC “Lladó ha volgut deixar empremta fins a l’últim moment”. I Masquef, tant si la fa despenjar com si la manté, pot començar a donar titulars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.