conflicte bèl·lic a l’est d’europa
Lukaixenko confirma que Prigojin ha arribat a Bielorússia després de la rebel·lió armada
El president bielorús creu que els wagnerites poden oferir la seva experiència militar a Bielorússia
El president de Bielorússia, Alexandr Lukaixenko, ha confirmat aquest dimarts que el cap del grup de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, ha arribat al país, on ha de viure exiliat després de la rebel·lió armada que va encapçalar el cap de setmana a Rússia.
“Es van proporcionar garanties de seguretat, com va prometre ahir (el president rus, Vladímir Putin. (..) Sí, de fet, avui està a Bielorússia”, ha indicat Lukaixenko en una cerimònia de lliurament del grau de general.
Un cop ha confirmat la presència de Prigojin al seu país, el president bielorús ha suggerit aquest dimarts que els wagnerites (mercenaris del Grup Wagner) que s’exiliïn al país podrien “ajudar” a l’antiga república soviètica amb la seva experiència com a força d’assalt, tècniques de combat i el maneig d’armes.
“Si els seus comandants venen i ens ajuden... És experiència. Eren grups d’assalt en l’avantguarda. Ens contaran el que és important ara. Perquè van passar per tot això (...) Sobre tàctica, armament, com avançar i com defensar-se. És una cosa que no té preu. Això és el que hem d’agafar dels wagnerites”, ha afirmat, segons l’agència oficial BELTA.
Durant una reunió amb el ministre de Defensa bielorús, Víctor Jrenin, Lukaixenko ha assenyalat que ara es conversa molt sobre el motí dels mercenaris russos, però “la gent no comprèn que tenim un enfocament pràctic sobre aquest tema”.
“No hi ha motiu per a témer-los”, ha afirmat, en assenyalar que “sempre estem atents”.
Després de la fracassada revolta del Grup Wagner, el president rus, Vladímir Putin, va proposar als wagnerites sumar-se a les Forces Armades de Rússia o a les agències de seguretat del país, tornar a les seves cases o anar-se’n a l’exili a Bielorússia, al costat del seu cap, Ievgueni Prigojin.
Enmig de la crisi de Wagner, Lukaixenko es va oferir com a mediador entre Moscou i els rebels, als quals va convèncer de posar fi a la revolta per a evitar un “vessament de sang”.
Segons el mandatari bielorús, va saber de la rebel·lió des d’hores primerenques del dissabte, i gairebé immediatament, va conversar amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, qui el va informar “de la manera més detallada” sobre la situació.
“El més perillós, segons vaig comprendre, no era la situació en aquest moment, sinó com podia desenvolupar-se i les seves conseqüències (...) i també vaig comprendre que s’havia pres la decisió cruel de destruir-los. Vaig proposar a Putin que no s’amoïnés”, ha dit Lukaixenko.
El president bielorús ha afegit que Putin no tenia moltes esperances en la possibilitat d’un diàleg amb Prigojin, ja que el cap de Wagner “no responia al telèfon i no volia parlar amb ningú”.
Després de rebre del Servei Federal de Seguretat (FSB) de Rússia el telèfon de Prigojin, Lukaixenko va contactar amb ell i el va notar “molt alterat”: “la primera ronda de converses va durar 30 minuts entre paraulotes exclusivament. Hi havia deu vegades més tacs que lèxic normal”, ha recordat.
Prigozhin, segons el president bielorús, insistia a marxar a Moscou, davant la qual cosa Lukaixenko li va assegurar que ningú li lliuraria ni al ministre de Defensa rus, Serguei Shoigú, ni al cap de l’Estat Major, Valeri Guerásimov, contra els quals va llançar Wagner la seva rebel·lió armada.
“Coneixes a Putin tan bé com jo”, li va dir Lukaixenko al cap de Wagner, en assenyalar que encara si els mercenaris arribaven a Moscou, el cap del Kremlin mai accediria a rebre’l “en aquestes circumstàncies”.
“T’aixafaran com a una xinxa pel camí, malgrat que l’Exèrcit rus està ocupat en el front. Pensa en això”, va advertir Lukaixenko, qui va assegurar a Prigojin que estava disposat a enviar una brigada bielorussa “a defensar Moscou, com en 1941”, en referència a la Segona Guerra Mundial.
