La raça enverina la cursa d'Obama

Barack Obama és el primer candidat negre amb possibilitats de convertir-se en president dels Estats Units. A hores d’ara, la major part de les enquestes li donen un lleuger avantatge sobre el seu rival, el veterà senador republicà John McCain, però qualsevol relliscada pot resultar letal per a les seves aspiracions, més encara si està relacionada amb una qüestió tan sensible als Estats Units com la raça.

Per això Obama ha tingut molta cura durant tota la campanya i durant la cursa per la nominació demòcrata a presentar-se com un candidat de tots els nord-americans amb independència del color de la seva pell i, fins i tot, de la seva filiació política. I se n’ha sortit.
Però les coses s’han començat a torçar els darrers dies, després que, dijous, el senador d’Illinois va acusar McCain en un míting d’intentar que els electors tinguin por d’un candidat que té “un nom estrany i no s’assembla gens als presidents que surten als bitllets de dòlars”. L’equip de campanya de McCain es va fregar les mans: per fi tenien l’ocasió d’acusar el seu rival de servir-se de la qüestió racial en campanya i, de passada, recordar als nord-americans que veuen amb recels, confessats o no, la possible arribada d’un afroamericà a la Casa Blanca, que el candidat demòcrata ho és. “Barack Obama ha jugat la carta racial [...] això crea divisions, és negatiu, vergonyós i fals”, va dir el director de campanya de l’aspirant republicà, Rick Davis, que va acusar Obama de presentar McCain com un racista.

Els demòcrates van negar de seguida aquestes acusacions i ahir mateix Obama va aclarir que “de cap manera” pensa que “la campanya de John McCain sigui racista”. “Crec que és cínica”, va dir ahir el senador d’Illinois durant un acte de campanya a Florida. “Penso que volen distreure la gent de parlar de les qüestions reals”, va afegir. El candidat va aclarir que la raça és només un dels factors que McCain utilitza per atiar la por dels electors. “Sóc jove [té 46 anys], sóc nou en l’escena nacional, em dic Barack Obama i no tinc la típica biografia d’un candidat a la presidència”, va explicar el senador, fill de mare blanca i de pare negre kenià.

Amb la major part del vot negre pràcticament al sac, Obama s’ha esforçat les darreres setmanes a guanyar-se els vots dels segments de població on més li costa fer arribar el seu missatge, entre ells les capes treballadores blanques i, particularment, les dones, que donaven suport a Hillary Clinton a les primàries, i a desmarcar-se dels grups d’activistes afroamericans. Així ho ha fet, per exemple, oposant-se a oferir indemnitzacions als descendents d’esclaus negres després que dimecres la Cambra de Representants aprovés una resolució en què demanava perdó per “la injustícia, crueltat, brutalitat i manca d’humanitat” que van patir els esclaus. Segons Obama, la manera de compensar els negres és oferint-los “bones escoles als barris i feina per als que estan aturats”.