El vot en blanc creix, però no es dispara

na de les incògnites dels comicis del 9-M girava entorn del volum que acabaria tenint l’índex de vots en blanc, després del malestar acumulat pel català emprenyat, que encadenava els desencisos motivats arran dels magres resultats del procés estatutari i dels reiterats fiascos en infraestructures, que el caos de Rodalies i els esvorancs del TGV van acabar de fer esclatar.
La desafecció política creixent, recollida als sondejos d’opinió, hauria pogut traduir-se en un vot en blanc emergent, però no ho va acabar sent tant com podria haver semblat. En la cita de diumenge passat, per motius diferents però coincidents en el desengany, abonaven el vot en blanc figures polítiques tan remarcables com Heribert Barrera (ERC) i Pasqual Maragall (fins fa poc president del PSC), decebuts per apostes estratègiques o males passades dels seus partits.

L’opció pel vot en blanc també havia trobat el suport dels independentistes de les Candidatures d’Unitat Populat (CUP) –emergides amb certa força a les darreres municipals– que donaven per bo aquest vot o l’abstenció per desmarcar-se d’unes eleccions a les Corts espanyoles que no reconeixen com a pròpies. La por que el vot en blanc fes forat, sobretot en els sectors sobiranistes –detectat per algunes enquestes preelectorals internes de partits–, va fer que durant la campanya ERC i CiU freqüentessin les crides als electors reclamant-los que no “llencessin” un vot que, deien, acabaria afavorint els dos grans partits estatals.

Augment significatiu
Les dades constaten que diumenge passat el vot en blanc va continuar tenint un significatiu augment, tot i que sense acabar de disparar-se. En total van ser 57.186 els electors catalans que van acudir a les urnes per dipositar-hi un sobre buit (l’1,5% del total), que suposen gairebé un 40% més que els 35.923 (el 0,89%) que ho van fer en les mateixes eleccions estatals del 2004. Amb tot, l’índex de vots en blanc del 9-M és el més alt recollit mai a Catalunya en uns comicis generals des del 1977. Els primers anys de la democràcia aquesta opció amb prou feines la secundaven el 0,19% dels electors –5.693– i es va mantenir sempre en registres allunyats de l’1%, llevat d’una repuntada al 2000 que la va situar a l’1,4%.

El vot en blanc recollit a Catalunya diumenge passat és notablement superior al dels territoris de la resta de l’Estat, que acostumen a quedar molt per sota de l’1%. Només va ser superat pel d’Euskadi –de l’1, 8%–, on la no participació als comicis de l’esquerra abertzale il·legalitzada afavoreix tradicionalment un nombre major d’aquest vot de protesta. Lleida i Girona són les demarcacions catalanes que van recollir-ne més, un 1,7%, mentre que a Barcelona se situava a l’1,5% i a Tarragona a l’1,3%.

Barrera
Barrera, que proposava votar en blanc com a toc d’atenció a CiU i ERC per la seva falta d’acord i exigència en reivindicacions nacionals bàsiques, conclou que “l’expressió del català emprenyat és la suma del vot en blanc i de l’augment de l’abstenció, ja que molts consideren que votar en blanc és com abstenir-se i ja no es van molestar a anar a votar”. L’abstenció, defensada per diversos col·lectius independentistes, va créixer notablement diumenge, ja que va ser d’un 28,9%, un 4% més alta –de 225.163 electors més– que 4 anys enrere. L’abstenció va ser un 4% superior que al conjunt de l’Estat.

Els 57.186 vots en blanc catalans del 9-M no van atrapar els 60.244 de les últimes eleccions al Parlament del 2006, en què la xifra es va doblar de cop i va arribar al 2%, una proporció que mai s’havia assolit als comicis per a la cambra catalana. Els vots blancs d’ara també van quedar per sota del 3% de les municipals de l’any passat –l’índex més alt de vot en blanc registrat a Catalunya en l’actual període democràtic–, que evidencien que aquesta opció de desaprovació política s’ha consolidat específicament al Principat al llarg de l’últim cicle electoral.