Ibarretxe, pel dret

Parafrasejant fàcilment Martin Luther King, ahir Juan José Ibarretxe va explicitar que també té “un somni”: que el proper 25 d’octubre la societat basca s’apropi a les urnes per obrir un procés de pau i normalització política a Euskadi que finalitzaria el 2010 amb un referèndum d’autodeterminació.

Però José Luis Rodríguez Zapatero farà el que calgui perquè el full de ruta sobiranista del lehendakari continuï sent només una il·lusió. Per això ahir, dues hores després que el govern basc aprovés el projecte de llei que pretén regular i blindar la consulta popular no vinculant impulsada per Ibarretxe, l’executiu espanyol va anunciar que, si és necessari, anirà al Tribunal Constitucional per impedir que la iniciativa del lehendakari prosperi.

La ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado –que ahir tenia encara més feina amb la reunió sobre l’Estatut amb Joan Saura– va ser l’encarregada de reiterar la total oposició de l’executiu estatal al projecte “unilateral” d’Ibarretxe. En una roda de premsa convocada d’urgència per respondre al lehendakari, Salgado va avançar que si el Parlament basc gosa convertir en llei la proposta de l’executiu de Vitòria, “incomplint el que estableix la Constitució i l’Estatut de Gernika”, Zapatero presentarà un recurs d’inconstitucionalitat. Això comportaria la suspensió immediata de la norma aprovada per la cambra basca i que la consulta quedés aparcada durant uns quants mesos.

L’amenaça del govern espanyol d’impugnar la cita a les urnes és, per tant, el segon escull que haurà de superar la proposta d’Ibarretxe. Abans, el proper 27 de juny, la cambra basca ha de donar el vistiplau a la consulta o enterrar-la definitivament. El tripartit i Aralar hi donen suport, i tant el PP com el PSE porten mesos exigint al lehendakari que s’oblidi del seu full de ruta sobiranista. En aquest escenari d’empat en nombre de parlamentaris, 33 contra 33, els vots dels 9 representants d’EHAK a la cambra esdevenen, una vegada més, decisius.

Per això els partits esperaven amb atenció des de fa setmanes la literalitat de les dues preguntes que Ibarretxe pretén traslladar a la societat basca; el refús explícit a la violència etarra en una de les interpel·lacions hauria anul·lat la possibilitat que l’esquerra abertzale donés suport a la consulta. Ahir, finalment, el lehendakari va deixar totes les portes obertes, ja que evita la condemna i es limita a demanar al ciutadà si donaria suport a un procés de diàleg “si prèviament ETA manifesta la seva voluntat inequívoca de posar fi a la violència d’una vegada per sempre”.
A l’entrada del Palau d’Ajuria Enea de Vitòria i amb tots els consellers del govern basc –l’escenificació pròpia de les grans ocasions–, Ibarretxe va subratllar que el refús més contundent de la violència etarra “és exigir la seva desaparició”. Papereta de la consulta en mà –meitat blanca, meitat verda, i escrita en euskera i en castellà–, el lehendakari va assegurar que espera un “sí rotund” de Vitòria al projecte de llei i que, en conseqüència, la societat basca pugui respondre sí o no tant a la pregunta per exigir a ETA que abandoni la violència com a la interpel·lació que reclama als partits bascos –a tots, sense exclusions– que “iniciïn un procés de negociació per assolir un acord democràtic sobre l’exercici del dret a decidir del poble basc”.